La llei d’amnistia per als presos i represaliats polítics ni tan sols podrà ser debatuda al Congrés dels Diputats. Ara fa una setmana, acompanyats d’entitats com Òmnium i Amnistia i Llibertat, la norma era registrada a la cambra baixa per ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP. Aquest dimarts la Mesa del Parlament espanyol ni tan sols l’ha admès a tràmit, segons confirmen fonts parlamentàries. La pinça del PSOE, el PP i l’extrema dreta de Vox ha impedit que tiri endavant argumentant la seva suposada inconstitucionalitat. Unidas Podemos s’ha tornat a quedar sol votant a favor de la seva tramitació. Els partits independentistes ja han anunciat que presentaran una petició de reconsideració de la decisió, tot i que no hi confien.

L’informe dels lletrats ha servit per aplanar el camí als socialistes, que ja havien reiterat la seva oposició. Els serveis jurídics argumentaven que “d'un examen preliminar, es desprèn que la iniciativa, en suposar la concessió d'un indult general que afecta a una pluralitat de subjectes condemnats per sentència ferma, entraria en una contradicció palmària i evident amb l'article 62 de la Constitució". L'article 62.1 de la Constitució espanyola estableix que correspon al Rei "exercir el dret de gràcia d'acord amb la llei, que no podrà autoritzar indults generals"

De fet, és el mateix que va argumentar el PSOE per rebutjar la iniciativa abans fins i tot que es registrés al Congrés. Ho va fer la setmana passada el secretari d’organització i ministre José Luis Ábalos, que va reiterar la seva posició "en contra de la figura de l’amnistia”, pel seu caràcter genèric. Com a molt, hi ha “casos particulars” que es poden resoldre amb la legalitat, com per exemple els indults. Malgrat això, aquesta via continua congelada per La Moncloa, encara que hagi passat el 14-F.

Rufián: “La Mesa es converteix en un mini-TC”

Els partits independentistes han carregat amb duresa contra la decisió. Des de la sala de premsa, Gabriel Rufián ho ha qualificat d’una “terrible notícia per a la democràcia”, advertint que és un “precedent perillós que ni tan sols es pugui debatre”. El portaveu d’ERC al Congrés ha acusat el PSOE, el PP i Vox de “convertir la Mesa en una espècie de mini-Tribunal Constitucional”, mentre permeten el debat de “salvatjades” de la dreta i l’extrema dreta. Malgrat tot, continuaran batallant. “No tenen prou lletrats ni diputats de Vox per frenar-ho”, ha reblat el dirigent republicà.

Vehí: “Es poden amnistiar corruptes”

En la mateixa línia, Mireia Vehí ha denunciat que es “prohibeixi el debat” de la llei d’amnistia i ha lamentat que el PSOE s’hagi alineat amb el PP i Vox argumentant que és inconstitucional. No només ha recordat l’amnistia del 77, sinó també les tres amnisties fiscals, amb suport del Tribunal Constitucional. “Es pot amnistiar corruptes i gent que blanqueja diners, però no gent que ha posat urnes”, ha contraposat la diputada de la CUP.

Nogueras: “La via del diàleg és una via morta”

Per la seva part, Míriam Nogueras ha constatat que “no hi ha cap voluntat de resoldre el conflicte polític” per part del govern espanyol. La portaveu de Junts n’ha tret dues conclusions: “Hi ha una majoria espanyola per excloure" i que "la via del diàleg és una via morta”. Per això ha reclamat a ERC —referint-s’hi com a “socis d’investidura i pressupostos"— que faci un “exercici d’honestedat i deixi de fer creure que aquesta via de diàleg és possible”. Ha denunciat que Podemos està sent “còmplice” dels socialistes.

Inspirada en la del 77

La llei d’amnistia registrada per l’independentisme prenia com a referència l’espanyola del 77, però també d’europees, com a França en el procés de descolonització d'Algèria. El primer article en deixava clar l’abast: “Queden amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa dutes a terme des de l'1 de gener de 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei". I delimitava: "S'entendrà com a intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya". Posaven el focus tant en la consulta del 9-N del 2014 com en el referèndum de l’1-O del 2017.

En l’amnistia hi quedaven compresos els delictes de rebel·lió i sedició, els d’ordre públic, els de prevaricació, falsedat, malversació, desobediència o revelació de secret, i els “actes d’expressió i opinió” a través de diverses plataformes. En canvi, en quedaven fora els policies encausats per la repressió policial.