La Mesa del Congrés dels diputats ha acordat aquest dimarts vetar la compareixença de l'exministre de l'Interior Rodolfo Martín Villa per haver admès la seva "responsabilitat política i penal" en crims i tortures comesos en la dècada dels anys 1970. Amb els vots contraris del Partit Socialista, el Partit Popular i Vox, s'ha tombat la petició que Bildu va registrar per demanar explicacions a Martín Villa sobre el seu exercici com a ministre del govern espanyol entre 1975 i 1982. Aquesta citació només ha comptat amb el suport dels membres d'Unidas Podemos, segons ha informat Europa Press.

La setmana passada, la formació independentista basca, EH Bildu, va demanar citar Martín Villa davant la Comissió Constitucional del Congrés a l'entendre que havia acceptat la seva responsabilitat "política i penal" en crims franquistes durant el seu mandat. "Jo vaig poder ser responsable polític i també inclús el responsable penal d'aquelles morts. Inclús que en un rampell de bogeria hauria pogut ser l'autor material. El que no era possible és que jo formes part d'alguns governs, en concret el de la Transició, que van ordir un pla d'atemorir els espanyols partidaris d'un govern democràtic", va dir Villa.

La sol·licitud va ser firmada per la diputada d'EH Bildu per Navarra, Bel Pozueta i el diputat per Àlaba, Iñaki Ruiz i busca aprofundir en els fets referits per l'exministre Villa. "Esclarir els fets i acabar amb la impunitat que segueixen gaudint els responsables directes dels crims ocorreguts durant la modèlica transició", diu el comunicat. A més el diputat Ruiz de Pinedo ha afegit que davant dels intents de "justificar i netejat la imatge de la modèlica transició", no permetran que condemnin a les víctimes a "l'oblit" i a la "impunitat". "Les paraules de Martín Villa confirmen el que els ciutadans bascs i les víctimes sabien des de fa anys", ha assegurat.

L'independentisme amb Podemos contra la guerra

Arran de la disputa entre Rússia i Ucraïna, Unidas Podemos, Bildu, BNG, la CUP, Més País i Compromís han fet públic un manifest per rebutjar l'enviament de tropes espanyoles a la zona del Mar Negre. En aquest sentit, han demanat diàleg i mesures diplomàtiques concretes per aturar l'escalada "bèl·lica". Alhora, han afirmat que "no té sentit que ara l'OTAN s'estengui a Ucraïna i Geòrgia per satisfer els interessos dels Estats Units perquè els estatunidencs són percebuts per Rússia com una amenaça militar que afegeix més tensió a una zona que ja ha patit massa". En el comunicat que han publicat les diverses formacions, s'expressa "preocupació per l'augment de la tensió bèl·lica" entre els EUA i Rússia a causa de la situació al voltant d'Ucraïna, un conflicte que, segons ells, només es podrà resoldre per la via del "diàleg", la "distensió" i el "convenciment de la pau com a únic camí". A més, en el document titulat 'Manifest per la pau i per evitar una nova guerra a Europa', Unidas Podemos, Bildu, BNG, la CUP, Més País i Compromís "rebutgen frontalment qualsevol amenaça o agressió militar a un Estat sobirà, així com l'enviament de tropes espanyoles al Mar Negre i Bulgària en el marc de l'OTAN".

D'altra banda, aquesta sèrie de partits també ha reclamat tancar l'accés d'Ucraïna a l'OTAN, ja que, segons apunten, es tracta d'una "ruptura" dels compromisos adquirits per aquesta organització. A més a més, assenyalen que la tensió entre Rússia i els EUA "escala des de fa mesos a causa de l'increment sense precedents del suport militar de diferents països occidentals al Govern d'Ucraïna". I creuen que el desplegament de tropes a banda i banda de la frontera pot suposar una "amenaça" que derivi en un conflicte armat. En aquest context, consideren que "la Unió Europea ha d'evitar veure's arrossegada" en aquesta deriva i formular "propostes concretes de desescalament" que evitin un "conflicte que perjudica greument Ucraïna i tot Europa en aquests moments de pandèmia i de dificultats als mercats mundials de l'energia". Per acabar-ho d'adobar, subratllen el respecte a la "sobirania" dels pobles i rebutgen amenaces militars "d'un país a un altre Estat sobirà, sigui de qui sigui", així com qualsevol "canvi de frontera per la via de l'agressió militar". Tanmateix, indiquen que el conflicte a Ucraïna no és nou i expressen que aquest país "ha de poder construir el seu futur democràtic sense cap ingerència”.