El PSOE fa un pas endavant per respondre una de les principals reivindicacions dels funcionaris de presons. Després de la crisi a les presons catalanes i de les protestes continuades arran de l’assassinat de Núria López, cuinera de Mas d’Enric, els socialistes han registrat una proposició de llei al Congrés dels Diputats amb un objectiu clar: reconèixer que els “funcionaris pertanyents a cossos o escales d’institucions penitenciàries” tenen el “caràcter d’agents de l’autoritat” a tots els efectes legals i en l’exercici de les seves funcions. A més, el text afegeix que en els procediments disciplinaris sancionadors, els informes emesos pels funcionaris que “hagin presenciat els fets” constitueixen una “base suficient per adoptar la resolució que sigui procedent” si aporten “tots els elements probatoris disponibles” i sempre que no hi hagi una prova en contra.
La iniciativa també vol que l’administració hagi de “rescabalar econòmicament els funcionaris penitenciaris quan pateixin danys personals o materials en acte o amb ocasió del servei” sempre que no hi hagi “dol, negligència o imperícia greus”. A més, apunta directament als procediments penals seguits contra funcionaris penitenciaris: demana que es garanteixi “la separació de la resta dels detinguts, en cas de detenció” i que, si ingressen a la presó, estiguin separats dels altres reclusos per “salvaguardar la seva integritat física”. La proposta es vehicula a través d’una reforma de la Llei Orgànica General Penitenciària.
El portaveu d’Interior del PSOE al Congrés, David Serrada, destaca que aquesta proposta és el resultat de la feina feta “amb els sindicats majoritaris de presons” amb la voluntat de “recollir les seves demandes” i de donar “resposta a la principal reivindicació del col·lectiu de funcionaris de presons”. L’objectiu és “donar seguretat jurídica a la feina que fan aquests treballadors públics i evitar que es dictin decisions judicials dispars”. Just fa un any, Alberto Gómez, portaveu de la CSIF, va sostenir que reconèixer-los com a agents de l’autoritat reduiria el nombre d’agressions que pateixen per part de reclusos violents i, en la mateixa línia, Xavier Martínez, portaveu de la UGT-Presons, va esgrimir que serviria per minimitzar unes agressions que “ara surten gratis” perquè se’ls veuria com un “col·lectiu fort”.
Una proposta idèntica del 2020: el PP, Junts i Unidas Podemos van votar a favor i ERC s’hi va oposar
La iniciativa legislativa registrada pel PSOE és idèntica a una que els socialistes ja van presentar fa quatre anys, el juliol del 2020. La proposició de llei no es va debatre fins al 2022 i, després de superar el primer examen parlamentari, va quedar en un calaix i va acabar caducant per la dissolució del Congrés dels Diputats. En aquella ocasió, en l’única votació que hi va haver, la proposta del PSOE va rebre el suport, entre altres, del Partit Popular, Junts per Catalunya i Unidas Podemos. En canvi, ERC, Bildu, el BNG i la CUP s’hi van oposar a la seva presa en consideració.
Durant el debat, Josep Pagès, diputat de Junts, va defensar el seu vot a favor, però va alertar que el límit dels juntaires era “el respecte al model penitenciari català i a les competències en execució penitenciària de la Generalitat”. Per la seva banda, Carolina Telechea, d’ERC, va retreure al PSOE que el text “no reconeixia” les “demandes i mancances” dels treballadors públics i “molt menys les necessitats dels funcionaris catalans”.