Hi ha voluntat per part de Junts per Catalunya i del PSOE d’arribar a un acord definitiu amb la llei d’amnistia. Els independentistes volen que existeixi una norma que repari la persecució judicial a un moviment polític, i el govern espanyol no pot permetre’s més desgast. El cas Koldo esquerda els fonaments sobre els que se sosté Pedro Sánchez, cosa que provoca que als socialistes els interessi treure’s de sobre la llosa de l’amnistia d’una vegada per totes i encaixar les mans de forma definitiva amb Junts. Fonts coneixedores de la negociació admeten que l’únic bri d’esperança que genera el cas Koldo és que permet mantenir silenciades les negociacions entre les dues formacions, i allunya l’amnistia del focus mediàtic, cosa que fa facilita una entesa.
Junts i PSOE tenen fins al 7 de març per convocar la Comissió de Justícia, per tal que elabori un nou dictamen sobre la norma. Aquesta setmana, però, hi ha hagut pels passadissos del Congrés debats sobre l’elasticitat del reglament de la cambra. I són diverses les fonts que sí que reconeixen que les normes en aquesta cambra són líquides i que socialistes i juntaires sí que podrien prorrogar encara més aquest termini si ho necessiten. S’expressen així membres de la branca progressista de la Mesa, així com fins i tot l’entorn de la mateixa presidenta, Francina Armengol; i ho arriben a reconèixer fonts del PP, per molt interessats que estiguin a posar bastons a les rodes del PSOE. Ara bé, la intenció dels negociadors de l’amnistia és arribar a un acord al més aviat possible, sense necessitat de pròrrogues.
Fins i tot María Jesús Montero reconeixia aquest dijous en declaracions als periodistes al Congrés dels Diputats que pretenen tancar un acord abans del 7 de març. Però insistia en la “discreció” necessària per assolir una entesa amb Junts; un secretisme que ha pogut ser més gran gràcies, precisament, a una de les crisis més grans a la qual s’ha hagut d’enfrontar Pedro Sánchez: la responsabilitat política d’Ábalos, antiga mà dreta del president, en un presumpte cas de corrupció durant la pandèmia. Mentrestant, fonts del govern espanyol mostren satisfacció amb l’avenç de les negociacions sobre l’amnistia.
Quina és la situació a hores d’ara? Junts ha exigit fins ara que el PSOE accepti modificacions a la llei per incloure dins l’amnistia qualsevol delicte de terrorisme i de traïció. Fins ara, els socialistes mantenen la seva negativa a les dues exigències (l’excusa és que ha de passar els filtres del Tribunal Constitucional i la justícia europea), tot i haver-se obert a més esmenes “tècniques”. Això pot laminar —que no suprimir— de l’amnistia aquests dos delictes? Fins ara el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha descartat la proposta de modificar la definició del delicte de terrorisme en el Codi Penal, una solució que Jaume Asens havia arribat a posar sobre la taula.
Els pressupostos, l'altra llosa per a Sánchez
La proposta que sí que va fer el líder socialista era reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal per tal d’escurçar el temps que els jutges poden tenir per instruir causes. Recordem-ho: fa quatre anys que Manuel García-Castellón investiga el cas de Tsunami Democràtic; i ha estat ara, quan s’aprova la llei d’amnistia, que ha decidit prorrogar encara més la instrucció i perseguir Carles Puigdemont i Marta Rovira amb el delicte de terrorisme. El Tribunal Suprem, a més, ha augmentat la pressió aquest dijous i ha decidit obrir una investigació per delicte de terrorisme al president de la Generalitat a l’exili.
No és que a Junts li sembli malament reformar la LeCrim, senzillament no li convenç, perquè és una proposta de Sánchez que s’allunya de les exigències sobre terrorisme i de traïció. Sigui com sigui, el govern espanyol és conscient que aprovar l’amnistia és pràcticament qüestió de vida o mort política de Sánchez. Perquè, més enllà del cas Koldo, tenen assumit que un desacord en aquesta llei implicarà la impossibilitat d’aprovar els pressupostos. La Moncloa necessita aprovar l’amnistia, tancar un acord de pressupostos amb els socis d’investidura i encetar el camí d’una legislatura en el qual hauran de creuar els dits perquè el cas Koldo no esquitxi Pedro Sánchez.