És la corona espanyola una “institució de l’Estat”? La resposta, que sembla òbvia, marca l'actualitat política d'aquest dimarts a Madrid i marcarà part del debat dels pròxims mesos. El govern espanyol ha presentat aquest dimecres el seu pla d’acció democràtica (el pla ‘anti-fang’ en la terminologia de Pedro Sánchez) i ha deixat en l’aire l’abast d’un dels seus punts més importants: la reforma del delicte d’injúries. El Consell de Ministres ha aprovat un document que proposa una “reforma integral” dels articles del Codi Penal que poden afectar el dret a la llibertat d’expressió i la creació artística “quan es refereixi a les institucions de l’Estat, es tracti de delictes contra els sentiments religiosos o d’escarni públic”. En roda de premsa i en resposta a les preguntes dels periodistes, la Moncloa no ha volgut reconèixer que dins d’aquest precepte han d’anar-hi incloses les injúries a la Corona.
Amb les càmeres apagades, i en converses informals, la fotografia varia una mica: els ministres del PSOE continuen fent-se l’orni, mentre que la branca de Sumar del govern espanyol considera que, sense cap mena de dubte, la monarquia espanyola és una “institució de l’Estat”. L’entorn del ministre Ernest Urtasun assegura, de totes maneres, que en les reunions entre els dos partits que conformen l’executiu de Pedro Sánchez, els socialistes sí que admeten que s’ha de reformar el delicte d’injúries a la corona. Si és així, el PSOE no s’atreveix encara a deixar-ho per escrit. L'única cosa que admeten tímidament fonts de l'alta jerarquia socialista del govern espanyol és que tenen davant seu mesos en els quals podran negociar amb la resta de grups; amb opció a cedir en alguns aspectes.
Des de Sumar, defensen que existeixen sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans en què s’assenyalen els problemes que té Espanya en matèria de llibertat d’expressió. En alguna d’aquestes sentències, es menciona de forma directa el delicte d’injúries a la corona. Però hi ha esperança en què finalment les injúries a la corona deixin de ser un delicte a Espanya si es tenen en compte les declaracions d’aquest dimarts del ministre Félix Bolaños: hi ha voluntat en el PSOE d’adequar el Codi Penal espanyol “al dret de la Unió Europea”.
El cas és que el màxim responsable de la cartera de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ha evitat en diversos moments explicar què passarà amb les injúries a la corona. Repreguntat, llavors, per la seva opinió al respecte, ha driblat els periodistes assenyalant que les idees d’un ministre no són tan importants. “El que serà realment important serà el projecte de llei que surti aprovat pel Consell de Ministres quan així ho fem, i després comptar amb els suports parlamentaris suficients per modificar el Codi Penal en aquest cas”, ha assenyalat.
Corona i Institucions de l'Estat, separats al Codi Penal
Per altra banda, ara mateix el Codi Penal distingeix entre institucions de l'Estat i Corona. Apareixen en apartats diferents. El títol XXI parla dels delictes contra la Constitució; i en el segon capítol es parla dels delictes a la Corona. Els punts 490.3 i 491 parlen sobre les injúries i calúmnies; mentre que el tercer capítol parla de les institucions de l'Estat i la divisió de poders (dins d'aquest bloc apareixen les Corts Generals, les seus del Congrés i el Senat, els parlaments de les autonomies, el poder judicial, el Tribunal Suprem o el Constitucional, entre d'altres).
El pla ‘anti-fang’ de Pedro Sánchez
En el pla d’acció democràtica presentat aquest dimarts, el govern espanyol proposa modificar la llei de secrets oficials de l’any 1968, així com limitar la publicitat institucional que pot aparèixer als mitjans de comunicació. També vol obligar els candidats a uns comicis participar en debats durant la campanya electoral. Pots fer click aquí per repassar les principals mesures d’aquest pla.
Escepticisme dels socis i oposició del PP
Les primeres línies mestres d’aquest pla d’acció democràtica les va exposar Pedro Sánchez en una compareixença al Congrés dels Diputats el passat mes de juliol. No només va encendre Alberto Núñez Feijóo, qui va acusar el president del govern espanyol de preparar “el major atac a la llibertat d’informació de la democràcia”. Els seus socis habituals van considerar que era insuficient. Van mostrar escepticisme Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bildu, PNB, BNG i Podemos. Sánchez va rebre fins i tot crítiques per part de Sumar, el soci de govern del PSOE.
Ara els socialistes necessitaran conformar una majoria a la cambra baixa que permeti tirar endavant aquestes propostes, malgrat l’oposició del PP i l’escepticisme dels socis. De moment, fonts de Junts per Catalunya apunten que el PSOE haurà de negociar amb els grups després d'haver presentat un pla "fluix" que, segons expliquen els independentistes, no han ensenyat prèviament a la resta de formacions parlamentàries.
L’origen del pla contra la ‘màquina del fang’ es troba en l’obertura d’una investigació judicial a la seva esposa, Begoña Gómez. Després d’haver amenaçat de dimitir com a president del govern espanyol, Pedro Sánchez va anunciar que continuaria al capdavant de l’executiu, i va informar que presentaria aquest pla que va batejar llavors com ‘regeneració democràtica’.