El PSOE ha registrat la llei d'amnistia aquest dilluns pocs minuts abans de les sis de la tarda al Congrés dels Diputats, segons consta a la intranet del Registre de la cambra baixa. Tot i que volien que la norma tingués la signatura de tots els grups que donen suport a la investidura de Pedro Sánchez (Sumar, Junts, ERC, Bildu, PNB i BNG), els socialistes han tirat pel dret davant la falta d'acord amb la resta de formacions. Es tracta d’una llei, avançada per ElNacional.cat, que assegura que millorarà la “convivència” a Catalunya i que preveu perdonar una setantena de policies espanyols encausats pel Procés a banda de centenars d’independentistes. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en donarà els detalls a partir de les 7 de la tarda. Es tracta del mateix text acordat pel PSOE i Junts i remès a la resta de grups aquesta passada matinada. 

 

 

 

Fonts d'Esquerra Republicana argumenten no haver signat la proposició de llei perquè es preocupen per la "màxima seguretat jurídica" del text. "Queda algun detall des del punt de vista tècnic-jurídic" pendent d'afinar en les pròximes hores o dies, assenyalen aquestes mateixes fonts, que insisteixen que l'absència de la signatura dels republicans al document no és greu. Així mateix, fonts del PNB expliquen que el partit ha revisat la llei d'amnistia i que "en línies generals està d'acord amb el text que se li ha fet arribar". No ha signat la Proposició de Llei perquè "les parts negociadores no ho han requerit".

La llei ha entrat al Congrés abans que es tanqués el registre presencial, per bé que s’havia especulat que es faria al llarg de tot el dia. De fet, a mig matí, ElNacional.cat ha avançat el text de la norma de l’oblit judicial, encara sense la signatura de cap grup. Durant tota la jornada els grups que l’havien de firmar se l’han estat revisant i ERC ha explicat que tan sols faltaven “alguns serrells” per polir-la, tot i que han expressat que no hi havia dubtes al voltant de l’acord.

Els terminis d’aquesta llei d’amnistia

Ara per ara, tot indica que la Mesa del Congrés dels Diputats no qualificarà aquesta llei fins al dimarts de la pròxima setmana. El reglament de la cambra assenyala que la Mesa —que es reuneix els dimarts— pot qualificar totes aquelles proposicions que s’han presentat fins divendres passat. Com que la norma s’ha registrat un dilluns, no passaria per aquest òrgan fins a la setmana que ve. “Farà el curs normal”, ha assegurat aquest matí la presidenta de la cambra, Francina Armengol. Caldrà veure, també, si l’òrgan decideix tramitar-la d'urgència o no.

Així, un cop registrada, la Mesa del Congrés, controlada per les forces d’esquerres, donarà llum verda a la iniciativa en la reunió de l'òrgan prevista per a la setmana que ve, a fi i efecte que debati al ple la presa en consideració i, si és el cas, si es tramita per la via d'urgència, que evitaria haver de demanar preceptivament un informe als òrgans consultius de l’Estat, com el Consell General del Poder Judicial. Si continua avançant, la llei passaria a mans de la comissió corresponent perquè els grups parlamentaris hi incloguessin esmenes. 

El ple hauria de tornar a votar el text amb els canvis introduïts i se n’aniria al Senat, on el PP intentarà dilatar-ne l’aprovació. Per això, a la cambra alta, els conservadors estan maniobrant per endarrerir-ne al màxim l’aprovació i han impulsat una reforma del reglament per tenir la potestat de decidir o no si una proposició de llei es tramita per la via urgent o no. Això faria que el Senat la pogués retenir durant dos mesos i no 20 dies, tal com estableix la Constitució.

La proposició de llei

En l’exposició de motius d’aquesta llei s’assenyala que a l’Estat ha d’haver-hi divisió de poders, però insisteix que la norma s’aprovarà pel parlament espanyol, on hi ha la sobirania del poble. Per defensar la seva constitucionalitat, a més, insisteix que l’amnistia ha estat utilitzada en “nombroses ocasions” en la “tradició jurídica” de l’Estat. “La més important, però no l’única, és la de l’any 1977”, afegeix el text. Recorda que també apareix en textos constitucionals d’altres països europeus, com Portugal o França.

La llei inclou els líders del Procés, col·laboradors i actes de protesta

El text, que ha avançat aquest diari en exclusiva, contempla la mesura de gràcia per al president Carles Puigdemont i la resta de líders del procés encausats pels actes vinculats a l’organització i celebració de la consulta del 9-N i el referèndum de l’1-O, així com els actes que van servir per preparar-los, les accions de protesta per defensar-los o per oposar-se al processament i condemna dels seus responsables, i “l’assistència, col·laboració, assessorament o representació de qualsevol mena, protecció i seguretat als responsables”.

L’amnistia s’aplicarà a fets que van tenir lloc entre l’1 de gener de 2012, en què se situa l’inici del Procés, fins al 13 de novembre de 2023, dia en què s’ha registrat formalment al Congrés dels Diputats. No hi ha cap referència al 'lawfare' i es fa esment de les directives europees que exclouen d’una amnistia els actes de terrorisme, el delicte pel qual l’Audiència Nacional persegueix Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, entre d’altres pel cas del Tsunami Democràtic. Ara bé, matisa que perquè es considerin d’aquesta manera, convé que assoleixin un “nivell mínim de gravetat” amb lesions corporals o patiment.