El "nou rumb" que el secretari general Pedro Sánchez va prometre dur Espanya la nit de la seva victòria a Ferraz feia dies es difuminava en l'horitzó com un somni frustrat. El diputat 85 del PSOE, Pedro Quevedo, aprovava els pressupostos a Mariano Rajoy. Sánchez trucava al president espanyol per garantir-li el suport per evitar el referèndum. I amb Podemos seguien a la gresca per l'electorat d'esquerres. Però Sánchez aviat ha desplegat l'estratègia per guanyar vots, a través d'impugnar els pactes de la gestora socialista amb el PP al Congrés, mimetitzant-se amb la formació morada i atiant així el temor de l'executiu de Rajoy.
El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va denunciar aquest dimecres la "radicalitat" del PSOE, després que la formació s'hagi obert que els excomissaris Eugenio Pino i José Ángel Fuentes Gago compareguin en la comissió de l'Operació Catalunya. La qüestió és que en temps de la gestora dirigida per Javier Fernández –i amb Antonio Hernando com a portaveu–, la posició oficial era un pacte amb el PP perquè aquests no hi assistissin. El mateix Zoido va reconèixer el canvi de tendència dels rivals, acusant-los de buscar rèdit electoral amb el gir.
El fet és que les "clavegueres de l'Estat" han estat des del naixement de Podemos un dels bucs insígnia de la formació, entenent que formaven part de les sinergies entre PSOE i PP. Interior n'és el viu exemple, com va insinuar Zoido apel·lant al "rigor i la prudència" del partit rival amb els seus intents de fiscalitzar el ministeri. Tal seria la gravetat de l'intent, que el mateix exdirector de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó, va llançar una advertència al diputat Antonio Trevín quan va comparèixer al Congrés aquest dijous: "El PSOE ha governat i ho vol tornar a fer, així que deixin d'embrutar la imatge dels funcionaris", va desafiar-lo.
Però Sánchez està disposat a llançar-se en planxa sobre l'electorat dels podemistes. El nou secretari general va difondre aquest dijous el vídeo promocional del 39è Congrés del partit –que se celebrarà a Madrid els dies 16, 17 i 18 de juny–. En ell, Sánchez reivindica que el PSOE "és l'esquerra", que atacarà "la precarietat, les retallades les mordasses i la desigualtat". Això passa perquè fonts de la formació consideren que no hi hauria a Espanya més de 5 milions de vots "radicals". És el percentatge que va obtenir la formació morada, i on volen incidir a Ferraz per guarir el "desencantament" dels seus electors.
Somos la izquierda #39CongresoPSOE pic.twitter.com/qdWb1VHYj9
— PSOE (@PSOE) 7 de junio de 2017
Per això al vídeo també hi ha una picada d'ullet a les mobilitzacions populars. "Heu sortit al carrer per lluitar pel país que voleu i dir ben alt: prou", es llegeix als subtítols, on s'afegeix "el PSOE ha escoltat aquest crit i ha reaccionat sense dubtar". El fet és que Podemos sempre ha reivindicat el llegat del 15-M, i a l'assemblea de Vistalegre II van triomfar les tesis d'Iglesias sobre compaginar la lluita al carrer amb la presència a les institucions, en detriment de les d'Íñigo Errejón, qui apostava per les segones. Ara Sánchez podrà seguir Iglesias perquè no té escó al Congrés ni vol ser senador.
I per acabar de completar la mimetització amb la formació morada, Sánchez també ha manllevat el discurs sobre erigir-se com a veritable "alternativa a la dreta". Això ha portat al grup socialista a passar del "no" en la moció de censura a Rajoy –del proper 13 de juny– a repensar-se l'abstenció –cosa que el portaveu José Luis Ábalos encara no ha confirmat. El PP ja ha posat el crit al cel i el portaveu Rafa Hernando va recriminar-los "no tenir clar" el seu vot. En cas de ser així, el PSOE podria mig salvar els mobles davant l'estratègia de Podemos de situar-los del costat dels populars.
Així les coses, el PP ha trobat la manera de recordar al "nou PSOE" les motxilles del "vell". En la comissió sobre el finançament il·legal dels populars, el diputat Fernando Martínez Maíllo es va queixar que aquesta es convertís en "una causa general" contra el seu partit i va amenaçar de venjar-se al Senat –on hi ha una comissió homòloga, però de totes les formacions–. Aquí va citar el cas dels ERO a Andalusia i una possible compareixença de Susana Díaz. Una advertència subtil per avisar Sánchez que continua dirigent un PSOE que no fa molts anys era el d'Alfredo Pérez Rubalcaba i Felipe González.