Els crims del franquisme s'han d'investigar a milers de quilòmetres, a l'Argentina. I qualsevol intent per fer-ho a l'Estat espanyol acaba naufragant, per la llei d'amnistia, per la jurisprudència del Tribunal Suprem o per manca de voluntat política. És el que ha passat avui al Congrés dels Diputats, que ha tombat una reforma del Codi Penal, plantejada entre altres pels independentistes, que permetia investigar els delictes comesos durant la guerra civil i la dictadura. Avui es debatia la presa en consideració i no ha rebut els suports necessaris. Si serà tombada és pel PSOE, clau a l'hora de decantar la balança, que s'ha posicionat al costat del PP, l'extrema dreta de Vox i Ciutadans. En canvi, Unidas Podemos sí que s'hi ha sumat.

Es tracta d'una proposició de llei impulsada per entitats memorialistes i signada per vuit partits: ERC, Junts, la CUP, el PNB, EH Bildu, el BNG, Més País i Compromís. I plantejava incorporar al Codi Penal una "disposició continguda en diferents instruments internacionals ratificats per l'Estat espanyol perquè les víctimes de la dictadura i els seus familiars tinguin reconegut, de forma eficaç, el seu dret a la justícia d'acord amb els estàndards exigits pel dret internacional dels drets humans". Per tant, proposava que no s'impedís el judici ni la condemna d'actes o omissions que poguessin constituir "els delictes de genocidi, lesa humanitat i contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat".

El PSOE l'ha tombada apel·lant, com és habitual, a la "legalitat penal", la "irretroactivitat" i la "seguretat jurídica". El diputat socialista Indalecio Gutiérrez ha deixat clar el "compromís" del seu partit "amb les víctimes del franquisme", que ningú no pot posar en dubte, i ha recordat la llei de memòria històrica de Zapatero i la de memòria democràtica que s'està tramitant ara. "Al PSOE cap lliçó, ningú no té més morts en fosses i cunetes que el PSOE i UGT", ha reivindicat el parlamentari. Dit això, ha argumentat que "aquesta proposició de llei pretén establir una excepció al principi de retroactivitat de les lleis penals", fet que no poden acceptar.

En la defensa de la iniciativa, a càrrec de la CUP, el diputat Albert Botran ha reivindicat que la memòria històrica "no és una venjança" sinó "un dret a la identitat de les persones a veure reconeguda la legitimitat d'una trajectòria de lluita". Ha assenyalat la "paradoxa" que es vulgui perseguir els delictes a Ucraïna però no s'hagi celebrat "un sol judici" a Espanya. Per part d'ERC, la diputada Carolina Telechea ha denunciat que la llei de memòria democràtica de Sánchez "és un maquillatge que fa veure que tot canvia per deixar-ho igual". I Josep Pagès, de Junts, ha rebatut que "l'argúcia legalista per encobrir els crims franquistes fa posar vermell a qualsevol demòcrata".

Aquest debat arriba mentre la llei de memòria democràtica es troba en plena tramitació, i que els socis del govern espanyol, com ERC, veuen insuficient. Entre altres coses, la nova norma crea una fiscalia de sala encarregada d'investigar violacions de drets humans. Però aquesta figura tindrà un topall clar a l'hora de jutjar: la llei d'amnistia.