El PSOE permetrà amb el seu vot, com ja va fer la passada legislatura, que el Congrés dels Diputats iniciï la tramitació d’una proposició de llei que pretén despenalitzar, entre altres qüestions, els delictes contra la Corona, l’enaltiment del terrorisme i els ultratges a Espanya. És la primera iniciativa legislativa que va presentar Sumar i que es debatrà aquest dimarts al Congrés. La Cambra Baixa votarà la seva presa en consideració, és a dir, si està d’acord en estudiar-la.

Així ho ha avançat en roda de premsa el portaveu socialista al Congrés, Patxi López, que ha justificat que el PSOE facilitarà que la proposició de llei superi el seu primer examen parlamentari perquè és necessari “un debat seriós, profund i aclaridor” sobre la llibertat d’expressió. “És bo fixar el contingut inviolable d’aquesta llibertat, però també els límits, ja que no hi ha llibertat en democràcia que no tingui límits”, ha reflexionat López.

En desacord en alguns punts

Així mateix, el portaveu del PSOE ha reconegut que els socialistes no comparteixen “alguns continguts concrets que apareixen a la proposta” i ha apuntat que el mateix debat durant la tramitació parlamentària serà enriquidor i, entre tots, seran capaços de “marcar els límits”.

Des de la seva òptica estrictament personal, segons ell mateix ha assenyalat, Patxi López considera, per exemple, que “enaltir el terrorisme és un límit”. I ha afegit que “alguns volen prohibir cert tipus de manifestacions i exaltacions, però en defensen d’altres que són del mateix caràcter, però de signe contrari”. “Tothom veu la palla a l’ull aliè, però ningú veu la biga al propi”, ha proclamat.

Delictes contra la Corona, enaltiment del terrorisme i ultratges a Espanya

Amb la proposició de llei que es debatrà aquest dimarts al Congrés, Sumar aspira a derogar, concretament, sis preceptes del Codi Penal, referents als delictes contra la Corona (el 490.3 i el 491), l’enaltiment del terrorisme (el 578), els ultratges a Espanya, a les comunitats autònomes i als seus símbols i emblemes (el 543), les injúries al govern espanyol, al CGPJ, al TC, al Tribunal Suprem, als governs autonòmics, a l’exèrcit i als Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat (el 504) i contra els sentiments religiosos o d’escarni públic (el 525).

La iniciativa també vol posar punt final a les identificacions col·lectives en manifestacions: introdueix la pena d’inhabilitació especial d’un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos pels policies que identifiquin una o diverses persones amb l’objectiu, entre altres, de “conèixer o controlar la seva participació en activitats de caràcter polític o sindical”.

Tres precedents la passada legislatura

Aquesta proposició de llei segueix el camí de dues iniciatives que també van passar el primer examen parlamentari la passada legislatura. La més semblant és la que va presentar Unidas Podemos el febrer del 2021 i que proposava derogar els mateixos articles. La iniciativa es va prendre en consideració el juny del 2021 i va superar el debat de totalitat el setembre del 2021, en els dos casos amb l’oposició del PP, Vox i Ciutadans. Tanmateix, va quedar aparcada en un calaix i va decaure quan Sánchez va avançar les eleccions generals al 23 de juliol.

Així mateix, Esquerra i Bildu van impulsar el maig del 2022 una iniciativa al Senat en la mateixa línia, però que se circumscrivia a despenalitzar les injúries a la Corona i els ultratges a Espanya. En aquella ocasió, el PSOE també s’hi va mostrar favorable. La proposició de llei es va enviar al Congrés, que el setembre del 2022 va rebutjar les esmenes de totalitat del PP, Vox i Ciutadans, però el text va quedar encallat, mai es va arribar a debatre en comissió i també va acabar decaient per la dissolució de les Corts.

Prèviament, Esquerra Republicana havia dut el mateix text en solitari al Congrés l’octubre del 2020. Ara bé, aleshores el PSOE es va alinear amb el PP, Ciutadans i Vox i hi va votar en contra perquè no era “el moment” d’obrir un debat que “només distrauria” de les prioritats reals derivades de la pandèmia, segons va argumentar Isaura Leal.

ERC ja havia intentat despenalitzar les injúries a la Corona en anteriors legislatures: el març del 2018 amb una altra iniciativa legislativa i el desembre del 2016 amb una proposició no de llei (que no té caràcter vinculant). En els dos casos, el PSOE va negar-s’hi juntament amb el PP i Ciutadans (Vox encara no havia entrat al Congrés).