Després de setmanes de negociació i de resoldre les grans diferències que separaven els dos partits a l'hora d'elaborar els comptes, PSOE i Unidas Podemos han arribat a un acord pels pressupostos generals de l'Estat per al 2023, que serà portat aquest mateix dimarts al Consell de Ministres perquè s'aprovi. Aquest acord ha arribat sobre la botzina i després que ahir nit la vicepresidenta i líder d'UP dins l'Executiu lamentés en una entrevista a la Cadena Ser que l'acord no estava tancat i que les dues parts estaven distanciades. Com ja ha passat en anteriors ocasions, el principal entrebanc hauria estat la llei d'habitatge i la despesa social. Amb tot, Díaz també augurava que la d'ahir seria una "nit molt llarga", i que finalment s'ha saldat amb un acord per aprovar els pressupostos per al 2023. Aquest mateix matí, abans que es reuneixi l'Executiu en el Consell de Ministres de cada dimarts, Pedro Sánchez i Yolanda Díaz s'han trobat per formalitzar l'acord. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, també s'havia mostrat confiada sobre la possibilitat d'arribar a un acord: "Fins al final d'un pacte no es pot donar res per segur", deia, mentre confiava poder arribar a un acord "durant les pròximes hores", tal com ha acabat succeint. 

El PSOE i Unidas Podemos tenien l'objectiu de pactar els pressupostos abans d'aquest dimarts, perquè el rellotge ja comença a girar per presentar-los a temps perquè puguin entrar en vigor l'1 de gener. Per aconseguir-ho, han arribat a un pacte fiscal que els ha permès desencallar els temes en què Unidas Podemos no volia cedir. Segons informa Europa Press, aquests tenen com a objectiu consolidar el creixement econòmic i la creació d'ocupació, sense oblidar el complex panorama econòmic actual, encara marcat per la guerra d'Ucraïna i per una pujada sense precedents dels preus, especialment dels de l'alimentació que ofega les famílies espanyoles. Un cop aprovats al Consell de Ministres, tal com s'espera que passi avui mateix, la ministra Montero hauria de portar els comptes la setmana que ve al Congrés, perquè abans del 31 de desembre la llei de pressupostos estigui aprovada, i, per tant, l'1 de gener puguin entrar en vigor. 

Les principals reclamacions d'Unidas Podemos 

Unidas Podemos ja es va negar des d'un primer moment a fer realitat l'anunci de Pedro Sánchez durant la cimera de l'OTAN celebrada a Madrid en què proposava un augment en la despesa en defensa, matèria en què compta amb el suport del PP. Aquesta negativa ja des del mes de juny augurava una negociació complicada pels pressupostos, que s'ha resolt en les últimes hores. Els morats han insistit en tot moment que l'augment del pressupost públic no podia anar dirigit a la despesa en defensa, sinó que s'havia de centrar en la inversió social i a "reduir desigualtats", en un moment on aquestes es fan més notables que mai. 

En la mateixa línia, els de Yolanda Díaz i Ione Belarra han reclamat complir amb dos dels seus grans compromisos amb els ciutadans, que fins ara no s'han vist resolts després d'anys de reclamacions: la derogació de la polèmica llei mordassa (una reclamació que també comparteixen molts dels socis parlamentaris del govern de coalició), i l'aprovació de la llei d'habitatge, que es troba en tramitació parlamentària des de fa mesos. A aquestes dues s'hi ha d'afegir la llei de família, que sorgeix de la col·laboració dels ministeris de les dues líders de Podemos (Irene Montero i Ione Belarra, al capdavant d'Igualtat i Drets Socials, respectivament). Aquesta inclou allargar els permisos de maternitat i paternitat fins als sis mesos, i també una renda de criança universal de 100 euros.