El Partit Popular multiplica les eines per dirigir la responsabilitat de la llei que beneficia presos d’ETA cap al govern espanyol. El dilluns es va saber que una llei aprovada per unanimitat al Congrés dels Diputats permetrà als presos comptabilitzar les penes que hagin complert en altres països de la Unió Europea i restar els anys que hagin estat a la presó, per exemple, a França. Això obrirà la porta que alguns presos d’ETA siguin excarcerats abans del que estava previst. Des que va transcendir, el missatge del PP ha sigut doble: assumir plenament l’error, ja que els populars van votar-hi a favor en tots els tràmits a la cambra baixa, i apuntar directament cap al PSOE, a qui acusen de tenir la responsabilitat última que la norma tiri endavant. “Això passa perquè el govern espanyol vol que passi, el nostre vot no excarcera ningú”, sostenen fonts de Gènova. I després de quatre dies de foc creuat a banda i banda, avui el PP i Vox han volgut portar el tema a votació al Congrés. I s’han quedat sols, al costat d’UPN. La resta de la cambra (el PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB, Podemos i el BNG) ha votat en contra de retirar la llei.
Ha sigut a través d’una esmena transaccional a una moció sobre els “principis democràtics que inspiren l’acció del govern espanyol” que es va debatre ahir i que es votava avui. Com que quan es va presentar el text original de la iniciativa, que és simbòlica i no té caràcter vinculant, encara no es coneixia les conseqüències de la llei que beneficarà els presos d’ETA, el redactat inicial no hi incloïa cap referència. Ara bé, a última hora, els d’Alberto Núñez Feijóo i els de Santiago Abascal han volgut forçar el PSOE i els seus socis d’investidura a pronunciar-se en forma de votació i han registrat una esmena transaccional que ho introduïa. L’exigència era clara: retirar la llei amb la finalitat que “després d’un estudi rigorós de tots els efectes que hauria produït el text actual en cas d’entrar en vigor, s’elabori un nou projecte de llei que en cap cas contingui normes de què es puguin beneficiar persones condemnades per delictes de terrorisme”. El Congrés hi ha tancat la porta.
El PP apel·la a l’article 127 del Reglament del Senat, que estipula que “els projectes de llei presentats pel govern espanyol poden ser retirats per aquest en totes les fases del procediment anteriors a la seva aprovació definitiva per la cambra”. Però la Moncloa s’hi ha negat des del primer moment. La llei s’havia d’aprovar definitivament al Senat el dimarts passat, però el PP va aconseguir modificar l’ordre del dia gràcies a la seva majoria absoluta (amb la negativa del PSOE) per posposar la votació, que serà el pròxim dilluns, 14 d’octubre. A més, els populars, que no van presentar esmenes a la cambra alta, van intentar modificar el redactat per eliminar l’article en qüestió, però, com que era fora de termini, és un tràmit que requeria unanimitat i el PSOE i els socis d’investidura s’hi van oposar. De fet, el dimarts, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va parlar per telèfon amb la secretària general del PP, Cuca Gamarra, i va descartar retirar la iniciativa. Fonts del seu ministeri van assenyalar que era “difícil d’explicar” el “sobtat i inesperat canvi d’opinió” del PP i van argüir que era “impossible” que el PP no conegués les esmenes.
“Pertànyer a Europa comporta obligacions”
La negativa del PSOE a retirar la llei no és nova. Ahir mateix, Pedro Sánchez va defensar que “pertànyer a Europa comporta obligacions”, com “homogeneïtzar el marc regulador dels 27 estats membres”. El president del govern espanyol va criticar que Alberto Núñez Feijóo hagués recorregut a “alguns dels seus clàssics” i als “odis del passat” per desgastar el PSOE. “No hi ha una rebaixa de condemnes, perquè el que s’ha fet és tenir en compte els anys que els presos ja han complert a l’estranger”, va expressar el líder socialista, que va insistir que la reforma espanyola és una “transposició obligatòria” del dret comunitari.
Per la seva banda, Fernando Grande-Marlaska va justificar la llei adduint que, des d’Europa, “no miraven bé” a Espanya i que els tribunals espanyols estaven “tornant a posar en dubte” que no es tingués en compte el temps a la presó en altres països de la UE. “Europa ens deia «Compte, perquè per tal que us reconeguem altres resolucions heu de complir correctament la norma»”, va expressar el ministre.