Sempre poden alinear-se els astres, però és pràcticament segur que el guanyador de les eleccions a Euskadi del 21 d’abril serà un partit sobiranista: PNB o Bildu. El frec a frec és ajustadíssim, perquè les diverses enquestes no es posen d’acord sobre qui col·locar per davant de l’altre. En els baròmetres només hi ha unanimitat en dos aspectes: qui quedi segon li trepitjarà els talons al primer, i el PSE serà la tercera força d’aquells comicis. Això significa que la sucursal basca del partit de Pedro Sánchez pot ser necessària quan s’hagi de triar qui té el poder a Euskadi durant els pròxims quatre anys. I resulta que els dos potencials guanyadors dels comicis mantenen dempeus el líder del PSOE a la Moncloa.
Cinc cèntims ràpids per entendre el futur joc d’aliances un cop les urnes ja s’hagin escrutat: al País Basc no fa falta tenir majoria absoluta per ser investit lehendakari. Funciona pràcticament igual que en l’elecció d’un alcalde en un ajuntament, així que el candidat que rep més vots al Ple es converteix en president basc. El segon aspecte a tenir en compte és que, fent una mitjana de les diverses enquestes publicades fins ara, es calcula que PNB i Bildu poden empatar al voltant dels 28 escons, que el PSE n’aconseguiria 11; el PP, 7; i Sumar, 1. Es tracta d’una cambra de 75 diputats, en què s’aconsegueix la majoria absoluta amb 38 escons.
La lehendakaritza per a Bildu, pràcticament impossible
El candidat del PSE, Eneko Andueza, ja va deixar clar des de l’inici de la campanya que en cap cas pactarien amb Bildu. El PNB s’ha pronunciat de la mateixa manera. Així que, donada per bona aquesta premissa, l’abertzale Pello Otxandiano només podria aspirar a ser investit lehendakari amb els suports de l’espai Podemos/Sumar, de qui s’espera un resultat desastrós i es posa en dubte que aconsegueixin tenir representació al parlament basc.
Però, en tot cas, PNB, PSE i PP tenen experiència a Euskadi posant-se d’acord per evitar que Bildu arribi al poder. Res no indica que el suport dels populars acabi sent determinant. Perquè una suma de PNB i PSE seria molt superior a la força que poguessin aconseguir els abertzales. I sense els socialistes? Si els jeltzales aconsegueixen finalment treure un bon resultat i situar-se folgadament per davant de Bildu, pot produir-se que el PSE no sigui decisiu, i que la formació d’Imanol Pradales no hagi de buscar cap suport extern. És a dir, pot produir-se un escenari en què el PSE ni tan sols s’hagi de mullar, i que ja li vagi bé situar-se a fora de l’executiu, per tal de recuperar l’estendard progressista, ara en mans de Bildu.
Encara és una incògnita, doncs, quin pot acabar sent el paper dels socialistes bascos després de les eleccions. Això no treu que la repetició del matrimoni PNB+PSE es doni per feta. Tot i que siguin partits força allunyats ideològicament, és una aliança de conveniència perquè garanteix l’estabilitat tant a Vitòria com a Madrid. Als jeltzales, molt més afins al PP pel que fa a l’eix esquerra-dreta, no els costaria tant deixar plantat Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats com a Bildu, una formació que no va trigar gens ni mica a garantir el seu suport al PSOE després de les eleccions del 23-J. A Sánchez li interessa més estar casat amb Andoni Ortuzar que amb Arnaldo Otegi.
Un potencial canvi de cicle al País Basc
Totes les travesses, doncs, apunten que els jeltzales mantindran la lehendakaritza a les seves mans. Ara bé, les eleccions les pot guanyar Bildu. Per molt que el futur inquilí d’Ajuria Enea continuï tenint carnet del PNB, pot produir-se un canvi de cicle polític al País Basc: l’esquerra abertzale convertint-se en la primera força política.
En les passades eleccions generals, ambdues formacions van quedar pràcticament empatades al País Basc (24% dels vots pel PNB i 23,9% per a Bildu; tot i que els segons van acabar obtenint més vots i més escons en total perquè també van presentar-se a Navarra). Dos mesos abans, en les eleccions municipals del 28-M, el PNB va superar Bildu en nombre de vots (323.124 contra 297.154), però els abertzales van aconseguir més regidors que el partit històricament hegemònic a Euskadi (1.052 contra 983).
Cares noves
Una de les peculiaritats d’aquestes eleccions és la quantitat de cares noves que apareixen a les diverses candidatures. PNB, Bildu, PSE i PP tenen candidats nous en aquests comicis. Només repeteixen Podemos i Vox. Van ser notícia les decisions d’Andoni Ortuzar de rellevar Iñigo Urkullu com a candidat dels jeltzales a la lehendakaritza; i d’Arnaldo Otegi de no encapçalar la llista de Bildu. Ambdues formacions han cedit el lideratge de les candidatures a Imanol Pradales i Pello Otxandiano, respectivament. El popular Carlos Iturgaiz ha estat substituït per Javier de Andrés; i la socialista Idoia Mendía ha estat rellevada per Eneko Andueza.