La candidatura de Nova Esquerra Nacional presentarà els pròxims dies diversos dirigents històrics d'Esquerra Republicana que donen suport a la llista que lideren Xavier Godàs i Alba Camps, que també compta amb el suport de la secretària general del partit, Marta Rovira. Tal com ha avançat l'ACN, entre aquests noms hi ha l'expresident del partit Joan Puigcercós (2008-2011); l'expresident del Parlament Ernest Benach (2003-2010); i els exconsellers Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet. Tots quatre van signar el manifest (amb més de 1.000 firmes) que demanava una "renovació de la cúpula" d'ERC. L'equip de Nova Esquerra presentarà aquesta setmana una llista més extensa de noms que aposten per la candidatura, amb més exconsellers de governs anteriors que hi donen suport, com ara David Mascort, extitular d'Acció Climàtica (2023-2024).
Més enllà d'aquests noms, hi ha exdirigents republicans que també orbiten al costat d'aquesta candidatura. O que, almenys, s'han desmarcat de Militància Decidim, la llista de l'expresident que vol tornar a liderar ERC, Oriol Junqueras. Les seves paraules durant la presentació de la precandidatura, el 21 de setembre a Olesa, van provocar diverses rèpliques d'exalts càrrecs de la formació. Junqueras va acusar l'actual secretària general, Marta Rovira, i l'excap de campanyes i exviceconseller del Govern de Pere Aragonès, Sergi Sabrià, de "trair els principis" republicans a partir d'"estructures B". "No ens deixarem donar lliçons pels qui mai han enganxat cartells electorals", va dir Junqueras, en referència al Govern de Pere Aragonès. De fet, Junqueras fins i tot va dir que "cobrar una nòmina i pagar mòduls d'autònoms també és molt digne". "Segur que molts ens agrairan que els donem la possibilitat d’aprendre", va dir dirigint-se a Marta Rovira.
Joan Ignasi Elena, l'únic exconseller que dona suport a Junqueras
L'exconsellera Anna Simó va replicar aquestes paraules a les xarxes: "Jo he enganxat cartells, Així no". Simó no va signar el manifest que reclama una "renovació general" a la direcció. L'exconseller Mascort, que sí que va firmar el manifest i que també dona suport a Xavier Godàs, també va respondre Junqueras argumentant que ell sí que ha enganxat cartells: "No crec que Junqueras digui aquestes mentides perquè aleshores seria un mentider".
Cal recordar que el manifest té la firma de tots els consellers del Govern d'Aragonès amb carnet del partit, tret de Simó ni Joan Ignasi Elena. L'extitular d'Interior és proper a Junqueras i, de fet, l'expresident del partit intentar que fos el candidat de les passades eleccions municipals,en detriment d'Ernest Maragall.
Vergés i Ridao van signar el manifest que reclamava renovació
El manifest que reclama una "renovació general" de la direcció d'ERC també el van firmar l'exconsellera Alba Vergés o l'exsecretari general d'ERC Joan Ridao. Algunes de les figures que van signar el text estarien situades més a prop de la candidatura de Nova Esquerra Nacional (Godàs) que no pas de Militància Decidim, que té Junqueras i Elisenda Alamany al capdavant de la llista.
El diputat d'ERC al Senat Joan Josep Queralt també va ser contundent contra les paraules de Junqueras a Olesa: "Renunciar al debat de les idees i abrandar-se als lemes, eslògans i, per damunt de tot, anatemes, ho trobo molt poc republicà. I em dol molt".
Inici del procés congressual
Aquest dilluns a la tarda l'executiva d'ERC aprovarà formalment el Congrés del pròxim 30 de novembre, així com els seus terminis formals. Entre aquest dilluns i el dia 14 d'octubre s'obrirà un termini per registrar les candidatures, que seran proclamades el dia 15 d'octubre. Posteriorment, tindran un mes, fins al 15 de novembre, per recollir els avals -un 5% de la militància republicana-, mentre que el dia 16 de novembre començarà la campanya electoral.
De moment hi ha quatre equips anunciats: Nova Esquerra Nacional (Godàs, com a candidat a la presidència d'ERC), Militància Decidim (Junqueras), Foc Nou (Helena Solà), i Recuperem ERC-Col·lectiu Primer d'Octubre (Xavier Martínez).
Segona volta?
La militància ha d'escollir el 30 de novembre la nova Executiva Nacional, la nova presidència, i els 30 consellers i conselleres (15 dones i 15 homes), a través de votacions electròniques. No hi ha cap mínim de participació fixat per validar una candidatura. Però si cap de les candidatures arriba al 50% dels vots, la cita congressual es repetirà al cap de 15 dies. Així, el cap de setmana del 14-15 de desembre tindria lloc una hipotètica segona volta, entre les dues llistes més votades.
En aquest cas, les candidatures que hagin quedat en tercer o quart lloc es poden ajuntar amb les dues llistes que passen a la segona volta. Però amb alguns matisos: les candidatures de la final han de mantenir el candidat a la presidència del partit i, almenys, la meitat dels noms que havien proposat per a l'Executiva Nacional. En aquesta final s'imposaria la candidatura més votada, encara que fos per la mínima. El cens de la militància que podrà votar al congrés d'ERC és d'unes 8.500 persones.
La nova direcció podrà activar una actualització dels documents polítics del partit, que no se sotmetrien a l'aval de la militància fins, almenys, a mitjan febrer del 2025. Arribaria aquí la segona fase del procés congressual, que se celebraria presencialment a l'àrea metropolitana de Barcelona.