Noves revelacions sobre l'ús que Espanya pretén fer de la tecnologia en relació amb el monitoratge de missatges privats per trobar contingut il·legal. Aquest dimarts s'ha revelat que l'estat espanyol és partidari de prohibir l'encriptació d'extrem a extrem als milions de ciutadans de la Unió Europea. Carles Puigdemont no ha tardat a reaccionar a aquesta informació expressant la seva disconformitat i lamentant que "Espanya té una visió de la tecnologia pròpia de països autoritaris". A través d'una publicació al seu compte de Twitter, el president a l'exili ha lamentat que l'Estat sempre adopti aquesta postura ja sigui fent ús de les eines d'espionatge o sigui "promovent l’eliminació de l’encriptació punt a punt". 

Prohibició de l'encriptació d'extrem a extrem

Un document filtrat al qual ha tingut accés una de les revistes tecnològiques més prestigioses del món Wired, revela el suport de diferents estats membres de la UE a les propostes d'escanejar missatges privats per trobar contingut il·legal. En concret, Espanya es posiciona en contra del sistema de xifrat d'extrem a extrem, aquell que utilitzen plataformes com WhatsApp o Signal. El document és un text del Consell Europeu en el qual es recollien les opinions dels països membres sobre la regulació de la tecnologia d'aquest tipus. Espanya es posiciona com el país "més extrem", segons el mitjà estatunidenc, assegurant que els estats membres no s'han de protegir d'aquest tipus de missatges, i que han de poder escanejar els missatges a la cerca d'activitats il·legals. "L'ideal, segons la nostra opinió, seria desitjable impedir legislativament que els proveïdors de serveis amb seu a la UE implementessin el xifratge d'extrem a extrem", apunten els representants espanyols en el document filtrat. 

A més, en relació amb la necessitat d'incloure arxius d'àudio en el monitoratge de les comunicacions, l'Estat espanyol al·lega que "estem d’acord a incloure les comunicacions d’àudio dins de l’abast de la proposta CSA (acrònim en anglès d’abús sexual infantil). Creiem que, tal com va proposar la delegació hongaresa, la proposta hauria d’eliminar les referències concretes als diferents tipus de materials (imatges, textos, vídeos i àudios) i ser més general perquè la proposta abordi qualsevol mena de material relacionat amb CSA". 

Preocupació per la postura d'Espanya

Ja han aparegut les primeres veus que han mostrat la seva preocupació per la postura d'Espanya respecte a l'encriptació dels missatges. L'exvicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha alertat sobre les intencions de l'Estat amb aquestes mesures. "Diuen que ho volen fer per protegir els drets dels infants. Però tots sabem quin és el motiu de veritat: Catalunya i Euskadi", ha escrit al seu compte de Twitter.

Elies Campo, membre de l'empresa Citizen Lab, s'ha mostrat sorprès per la resposta dels estats de la UE, però en particular per les posicions que han mostrat Espanya, Hongria i Polònia. "És alarmant que els països que empenyen més fort per a prohibir l’encriptació són els que han fet servir programaris espia en contra de la seva societat civil", ha apuntat a través d'una piulada, on es qüestiona si realment ho fan per protegir els infants o tenen un altre propòsit.

La xarxa d'especialistes i activistes que treballen per la defensa de la llibertat d'expressió a Internet, Xnet, ha alertat que utilitzen l'excusa de prevenir els abusos dels infants. "Excusa: Prevenir abús sexual a infància. Realitat: No conté mesures per prevenir-los. Imposa vigilància massiva", han apuntat a les xarxes. Des de Xnet denuncien l'amenaça pel dret a la intimitat dels ciutadans que suposaria l'aprovació de la regulació. Especialment, si és tan radical com la que demana Espanya. "La postura d'Espanya és la més extrema, avançant per la dreta Polònia i Hongria", han indicat.