Nova batalla jurídica a Europa. Els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí denunciaran que Pedro Sánchez els vol fer detenir i empresonar amb l'anunciada reforma del Codi Penal i la supressió del delicte de la sedició, durant les vistes que es faran al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) els pròxims 24 i 25 de novembre. És a dir, denuncien que se’ls aplica el dret penal de l’enemic, definit pel jurista Günter Jakobs i amb el qual es relaxen les garanties penals per perseguir l’opositor d’un estat, com s'ha demostrat en el cas contra els independentistes catalans. En les dues sessions, a Luxemburg, els advocats dels eurodiputats, encapçalats per Gonzalo Boye, defensaran la immunitat dels tres eurodiputats de Junts, així com demanaran l’anul·lació del suplicatori per aixecar-los aquesta protecció i entregar-los a l’Estat espanyol per què se'ls han vulnerat drets fonamentals.
Les sentències del TGUE, que s’esperen en dos mesos, són un pas més en l'engranatge jurídic teixit per la defensa de l'exili. No obstant això, serà clau la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les prejudicials sol·licitades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre si un altre país de la Unió pot entrar en el fons d’un cas d’un altre país (perquè Bèlgica va refusar entregar Lluís Puig en qüestionar que se li vulnerarien drets) i si pot tornar a demanar una euroordre de detenció a Puigdemont. Seria la quarta. La resolució del TJUE s’espera a finals d’aquest any, però podria demorar-se fins al març vinent. Si Puigdemont, Comín i Ponsatí, guanyen la immunitat en el TGUE, es podrien plantejar tornar a l’Estat espanyol, segons la seva defensa. No obstant això, caldrà veure si el Tribunal Suprem respecta la seva immunitat o els fa detenir en posar un peu a Catalunya.
Les contradiccions entre la JEC i el TC
Més que la reforma del Codi Penal -anunciada la setmana passada i acordada pel PSOE i Podem i acceptada per ERC, amb la desaparició del delicte de sedició i l’entrada d’un nou delicte de desordres públics agreujats-, Gonzalo Boye exposarà als magistrats del TGUE la persecució política de Puigdemont expressada a través de les declaracions dels membres del govern espanyol del PSOE per caçar al president Puigdemont, ja que una reforma d’aquest tipus es proposa en benefici del conjunt de la societat. Aquestes polèmiques declaracions de Pedro Sánchez i el seu equip se sumaran a l’exposició dels canvis de tipus delictius penals que s'han fet des del 2017 per perseguir els independentistes catalans: rebel·lió, sedició i ara desordres públics agreujats o només malversació.
Boye no només exposarà aquesta persecució, sinó també que la Junta Electoral Central (JEC), en el seu comunicat al Parlament Europeu, no respecta la resolució del TJUE en el conegut cas Junqueras, en el qual va fixar que s’aconsegueix l’acta d’eurodiputat en ser escollit, no quan es jura la Constitució. I també de la recent resolució de Tribunal Constitucional (TC), de la qual només s’ha comunicat la resposta, que és que el tribunal de garanties, en contra del parer de la JEC, considera eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí.
Les declaracions del govern socialista
De les polèmiques declaracions, Pedro Sánchez va assegurar dijous de la setmana passada a La Sexta, en el marc de l’entrevista en què va anunciar la reforma del delicte de sedició, que malgrat els canvis al Codi Penal, Puigdemont haurà de retre comptes davant la justícia espanyola “absolutament”, atès que “els delictes que es van cometre el 2017 segueixen estant presents al Codi Penal” malgrat que canviïn de denominació. Aquesta idea la va reiterar tres dies després, diumenge, en una entrevista a La Vanguardia on va insistir que Puigdemont va cometre delictes el 2017, pels quals, malgrat que la reforma del Codi Penal haurà de retre comptes. “Per descomptat, els delictes no desapareixeran. Carles Puigdemont, quan hagi de comparèixer, que compareixerà, estic convençut d’això, davant de la justícia espanyola, haurà de retre comptes dels delictes comesos el 2017”.
La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, va anar més enllà i dimarts assegurava en una entrevista a la Cadena Cope amb relació a la reforma del delicte de sedició que l’objectiu de tothom és “per descomptat” que Puigdemont “torni a Espanya i que compleixi i que comparegui davant de la justícia espanyola i compleixi la pena que li correspongui”. “La dificultat de l’extradició és perquè el nostre tipus penal de la sedició no existeix a altres països, és un pas endavant important alinear-lo amb els països del nostre entorn”, va assegurar.
Encara més contundent va ser, però, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, que des del faristol de la sala de premsa de la cambra baixa es va vantar que la reforma del Codi Penal facilitarà l’extradició dels líders independentistes exiliats. López va provocar la irritació dels exiliats en assegurar, utilitzant terminologia pròpia de la lluita contra ETA, que “no tornarà a haver-hi santuaris per als quals atempten contra l’ordre públic”.
El polèmic suplicatori
La causa en el TGUE arrenca quan el 9 de març del 2021 el Parlament Europeu va aprovar el suplicatori per aixecar la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Tots tres van recórrer contra la decisió i van demanar que se’ls retornés cautelarment la immunitat mentre el tribunal decidia sobre aquest recurs. Així es va fer en un primer moment. Això no obstant, un mes més tard, el 30 de juliol del 2021, es va revocar la mesura perquè el tribunal sostenia que, malgrat l’aixecament de la immunitat, no podien ser detinguts perquè les qüestions prejudicials que havia presentat el jutge Pablo Llarena sobre les euroordres havia deixat les ordres de detenció en suspens. Això no obstant, dos mesos després, Puigdemont va ser detingut durant un viatge a l’Alguer i posat en llibertat. Quan es va fer la vista, la Cort d’Apel·lació de Sàsser va decidir suspendre el procediment que Puigdemont té obert al tribunal de Luxemburg.
Durant l’any llarg que ha transcorregut des d’aquells fets no s’han registrat novetats significatives en aquesta carpeta. De fet, els exiliats han fet habituals, sense problemes, les seves estades a la Catalunya Nord.
Així, en el TGUE a més de la persecució política del president Puigdemont, Boye exposarà que la comissió, presidida per l'erodiputat Adrián Vázquez, de Ciutadans, que ha promogut aixecar el suplicatori dels exiliats té “falta d’imparcialitat”, i se’ls ha vulnerat drets fonamentals com és que la causa contra el procés independentista no té el jutge predeterminat per la llei (referint-se al jutge Llarena del Suprem) i, per tant, el procediment tampoc ha estat el correcte.
En les dues vistes al TGUE, les parts són els exiliats i el Parlament Europeu, mentre l'Estat espanyol actua, com a adherits del primer.