Resposta al setge judicial del cas Volhov per esquivar l'amnistia. El president a l’exili, Carles Puigdemont, el director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, i el seu advocat, Gonzalo Boye, han presentat davant la sala del Penal del TSJC una querella per prevaricació i malversació contra el jutge instructor del cas Volhov, Joaquín Aguirre. Entre les mesures cautelars que reclamen que adopti el TSJC hi ha la suspensió provisional del magistrat en la investigació del cas, “per evitar que els efectes del delicte se segueixin produint” i per impedir que prengui represàlies.
Amb aquesta acció, els querellants responen a l'intent del jutge Aguirre d'esquivar l'amnistia, obrint una peça separada del cas Volhov per investigar per traïció tretze persones, entre les quals els presidents Puigdemont i Artur Mas. El magistrat va anunciar l'obertura d'aquesta peça separada tres setmanes després que l'Audiència de Barcelona el comminés a tancar la instrucció del cas.
La querella contra Aguirre es presenta, a més, l'endemà que Canal Red va fer públiques unes gravacions en què es fa evident la intencionalitat de l'actuació del jutge, que adverteix que l'amnistia serà la tomba del govern de Pedro Sánchez, a qui li queden només “dos telenotícies alemanys”.
Evitar represàlies
La querella argumenta que l'objectiu de la petició de suspensió provisional del jutge en la investigació del cas Volhov és “evitar que els efectes del delicte se segueixin produint, així com impedir que es prenguin represàlies en contra dels querellants i la resta dels investigats en el conjunt de peces separades d'aquest procediment”. Reclamen que la suspensió sigui per a tota la causa i no només a la peça sobre la suposada ingerència russa, atès que, el magistrat “instrumentalitza la creació de peces separades, amb una finalitat il·legítima i il·lícita, que no és una altra que burlar el compliment de les resolucions dictades pels seus superiors jeràrquics de l'Audiència Provincial de Barcelona”.
“Per ara, ja s'ha dictat un cas en què 13 persones il·legalment estan sent investigades i es troben subjectes a l'arbitri del querellat, sense cap possibilitat de defensar-se i amb greus expectatives de veure, encara més, perjudicats els seus drets constitucionals, mitjançant mesures provisionals de caràcter real i/o personals que podria adoptar el magistrat querellat, si no s'acorda la seva separació immediata de la investigació del procediment 111/2016”.
Testimonis
A la querella, que signen Boye i Isabel Elbal, reclamen que es practiquin la declaració d’Aguirre en qualitat d’investigat, i la declaració com a testimonis del lletrat de l’Administració de Justícia José María Valls Soriano, els periodistes Jesús Albalat, de El Periódico, i David Alandete, autor del llibre La Trama Rusa, i l'analista de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals Nicolás de Pedro.
L'escrit denuncia la lentitud amb què Aguirre tramita els recursos i el caos i aparent desordre de la causa, així com el fet que a la interlocutòria del 21 de juny es designés la Comissaria General d'Informació en qualitat de policia judicial, la qual cosa està provocant que es destinin fons públics “il·lícitament” a aquests funcionaris policials.
Prevaricació i malversació
Els querellants acusen Aguirre de protagonitzar un acte “arbitrari, extravagant, capriciós i vulnerador de drets fonamentals” després que el 21 de juny va obrir una nova peça separada en què els persegueix per traïció, malgrat que l’Audiència l’havia comminat setmanes abans a tancar la instrucció del cas. Denuncien que l’actuació del magistrat “ha posat en perill el sistema constitucional, el sistema de valors democràtics que haurien de presidir la seva funció jurisdiccional, realitzant pràctiques que només s’admetrien als estats totalitaris”.
Pel que fa a la prevaricació, denuncien que el magistrat està donant als fons públics una finalitat inequívocament il·legal, atès que, malgrat que l’Audiència Provincial li ha ordenat el tancament de la instrucció del cas, la continua impulsant “il·legalment a costa de fons públics”. Subratlla que Aguirre ha designat els funcionaris policials pertanyents a la Comissaria General d’Informació, “atorgant-los la condició de policia judicial i, a partir d’això, generant una dinàmica de despesa pública il·legal, indeguda i, per tant, malversadora”.