"Prop de la meitat de les llengües parlades al món estan en perill. Algunes desapareixen a un ritme esgarrifós". Així ho ha afirmat aquest dissabte el president Carles Puigdemont a través de les seves xarxes socials. Puigdemont ha alertat a través del seu missatge que "vivim una emergència lingüística mundial" i que les "llengües indígenes estan desapareixent". El president ha fet referència a un reportatge publicat aquest dijous al diari australià ABCNews on es denunciava la pèrdua de les llengües indígenes. En aquest reportatge s'explica que segons un estudi publicat a la revista científica Nature, gairebé la meitat de les 6.511 llengües del món es troben en aquest moment en perill d'extinció. A més, alerten que sense una intervenció immediata, més de 1.500 d'aquestes llengües es podrien perdre a finals de segle. En aquest reportatge es detalla que Austràlia té un dels pitjors rècords del món pel que fa a la pèrdua d'idiomes.
Una llengua al mes
La professora Felicity Meakins, lingüista de la Universitat de Queensland i una de les autores de l'estudi, ha afirmat que sense més mesures, la pèrdua de llengua es podria triplicar en els pròxims quatre anys. Això es traduiria en perdre una llengua per mes durant la resta del segle. "La majoria d'aquestes llengües que estan en perill d'extinció les parlen comunitats minoritàries marginades, de manera que les llengües indígenes són realment el focus d'aquest estudi", diu la professora Meakins. Ha detallat que a Austràlia, "les llengües han estat silenciades com a resultat de polítiques colonials brutals". "La gent va ser castigada per parlar la seva llengua i els nens van ser col·locats en dormitoris i tenim les generacions robades, que realment van canviar aquesta capacitat de transmetre idiomes als nens" ha explicat Meakins per fer una imatge del panorama australià.
La professora Jakelin Troy, una dona ngarigu i lingüista de la Universitat de Sydney, diu en aquest reportatge que les generacions més grans tenien por de no parlar la seva llengua. I afirma que "la nostra llengua no és una llengua que no tingui futur, però el futur està a les nostres mans". Troy està fent tot el que pot per ajudar al fet que no es perdin les llengües indígenes. Va dissenyar un pla d'estudis d'idiomes aborígens K-10 per a totes les edats escolars. També va ser una de les escriptores principals del currículum australià d'idiomes, centrant-se en el marc per a l'ensenyament de les llengües aborígens i de l'illa de Torres.
Atac espanyol
Carles Puigdemont també va denunciar aquest divendres que "hi ha un atac espanyol coordinat i implacable per minoritzar encara més la llengua catalana". Aquest missatge el va transmetre el president a través del seu compte de Twitter després que s'anunciés que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), rebuda la notificació del Tribunal Suprem, ha dictat el decret de fermesa de la sentència de finals del 2020 que obliga el Departament d’Educació a l’aplicació del 25% de la llengua castellana a totes les escoles del país, ho demanin o no les famílies. "L’ofensiva va avançant i té moltes complicitats. És una lluita compartida entre dreta i esquerra, sense fissures ni incomoditats. Espanya no s’aturarà, des del rei al darrer dels jutges", va afegir Puigdemont en aquesta piulada tan crítica contra l'estat espanyol.
En la mateixa línia, el president Pere Aragonès, ha titllat l'ultimàtum del TSJC de "155 educatiu". "La decisió que se'ns comunica ahir és un intent de trencar aquest consens", ha valorat durant una visita a Vic. Aragonès ha assegurat que lluitaran amb totes les eines que tinguin a l'abast per defensar els docents d'aquest país. S'ha dirigit al professorat i ha advertit que l'executiu català assumeix "la responsabilitat política, jurídica i d'actuar en defensa del model d'escola catalana". "Els docents han de saber que tenen el Govern al seu costat", ha insistit, i ha confiat en el model de l'escola catalana i ha assegurat que treballaran perquè famílies, alumnes i docents "tinguin la màxima seguretat jurídica". També des d'Òmnium van fer una crida a ignorar la sentència i "defensar el model d'escola catalana". "Cal que es protegeixi el professorat, l'alumnat i es garanteixi la cohesió social", afegia l'entitat en una piulada publicada aquest divendres després de conèixer la notícia.