Elna ha estat l'escenari carregat de simbolisme que el president a l'exili, Carles Puigdemont, ha escollit per oficialitzar la seva decisió d'encapçalar la llista de Junts a la presidència de la Generalitat. "Avui començo el compte enrere de la retornada, que només té sentit si es posa al servei del país", ha proclamat Puigdemont, que ha assegurat que, si és designat per a la investidura, tornarà a Catalunya, encara que els jutges es neguin a aplicar l'amnistia. El polític independentista, que amb el seu discurs de més d'una hora ha posat ja en marxa la seva precampanya, ha assegurat que les properes eleccions plantegen una tria decisiva i una oportunitat per treure Catalunya de la letargia paralitzant en que l'ha deixat caure la repressió. Han seguit la intervenció un miler de persones que omplien de gom a gom la sala d'actes de l'Ajuntament d'Elna i un espai adjacent a l'aire lliure en què s'hi havia instal·lat una gran pantalla.
Puigdemont ha advertit que el retorn de l'exili de la institució de la presidència de la Generalitat "no es pot fer d'amagat ni pot ser fruit d'una rendició o una dèria personal", però tampoc "pot ser un acte de servei d'un partit". Per tot plegat, ha anunciat que si hi ha una majoria parlamentària que el proposa com a candidat a la investidura tornarà a Catalunya, i deixarà definitivament l'exili. "Que ningú no es confongui. Se suposa que els jutges hauran aplicat les disposicions previstes a la llei d'amnistia, però ja sabem que si un jutge espanyol té mitja llimona fa una crema catalana. Si hi ha una actitud de rebel·lia o insubmissió, si es neguen a aplicar la llei -saben que ningú no els perseguirà- assistiré igualment al ple del Parlament de Catalunya", ha assegurat.
Davant d'un auditori que ha rebut amb crits de president el seu anunci, el polític gironí ha assegurat que va "a totes" i ha demanat al seu partit un esforç per mobilitzar l'electorat. Seguien la intervenció la plana major de Junts, amb la presidenta, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, al capdavant, així com el president del Consell Nacional, Josep Rull, i els responsables dels grups parlamentaris al Parlament i al Congrés, Albert Batet i Míriam Nogueras, junt amb una amplíssima representació de diputats i senadors, alcaldes i regidors, entre els quals Xavier Trias. També els consellers de Junts a l'exili, Toni Comín i Lluís Puig.
Llista conjunta amb ERC
En el seu discurs, el president ha defensat la unitat de l'independentisme i l'aposta per la llista conjunta amb ERC, perquè s'ha mostrat convençut que quan més ha avançat l'independentisme ha estat quan ho han fet plegats. "Ningú fins ara m'ha pogut demostrar cap ni un benefici per al país, ni per als nostres conciutadans de la desunió i la baralla entre nosaltres", ha reblat. No obstant això, ha admès que la llista unitària té moltes resistències i que tampoc hi ha temps suficient per superar-les. Per tot plegat, ha explicat que la candidatura que vol encapçalar ha d'anar més enllà de Junts per Catalunya i incorporar-hi perfils d'altres opcions, amb nous referents, que permetin recuperar la confiança dels ciutadans amb les institucions catalanes.
El líder de Junts no ha defugit la crítica a la gestió protagonitzada els darrers anys per ERC, tot i evitar la referència directa. Ha admès les dificultats amb què topa el país i la necessitat de reorientar polítiques, per a la qual cosa ha avançat que caldrà temps i allunyar-se de la simplificació i les receptes massa fàcils, però també caldrà lideratge. "Liderar vol dir decidir, assumir la responsabilitat de liderar polítiques sense complexos quan calgui fer-ho, des d'un projecte propi que no sotmeti les nostres institucions i les nostres polítiques a les estratègies de país", ha subratllat.
Acabar amb el derrotisme
Ha admès que la Catalunya d'avui no és la del 2017, que és conscient del desànim i la desmoralització d'una part de la població que va respondre sempre que se li va demanar, però ha patit la frustració perquè els responsables polítics independentistes van deixar la feina a mitges i no han sabut superar la desunió, la qual cosa ha portat a la fragmentació i la malfiança. Tot plegat ha fet, ha dit, que molta gent es quedés a casa, que s'abstingués o apostés pel mal menor, empesos per un derrotisme i una inflació d'autocrítica que, a parer seu, no són ni justos ni realistes, perquè finalment els independentistes no han estat derrotats. "Per això sóc aquí, per acabar la feina, per deixar de flagel·lar-nos. No hi ha hagut ni un sol dia que no hagi examinat amb autocrítica les decisions del 2017, ni un dia que hagi deixat de treballar per trobar la manera de fer-ho millor, per treure més profit de les nostres fortaleses i els aprenentatges sobre nosaltres mateixos i els nostres enemics", ha explicat.
"No és gens fàcil quan ets l'objectiu de la cacera a l'home, però em vaig comprometre a aguantar la posició per si arribava l'oportunitat de passar a l'acció positiva. I les oportunitats han arribat, en un context que obre un nou escenari, amb circumstàncies que hem d'aprofitar i que hem estat capaços de crear nosaltres mateixos", ha assegurat el president, que ha advertit que les victòries s'amortitzen massa ràpid i cal reconèixer amb profund orgull el que s'ha aconseguit.
Referèndum
A tall d'exemple, Puigdemont ha desplegat l'enumeració de les victòries aconseguides els darrers 120 dies: la investidura de Pedro Sánchez, amb un acord signat fora d'Espanya, en una situació inèdit, ha dit, a cap estat europeu; l'acord de Brussel·les, que ho va fer possible i que fixa el marc de la nova etapa per resoldre el conflicte i reconèixer d'una manera inèdita la persecució històrica de Catalunya; la llei d'amnistia, que ha de permetre per primera vegada en 6 anys i mig poder treballar sense l'amenaça "omnívora" de la repressió; la normalització de la llengua catalana al Congrés dels diputats i la defensa del català a Europa en un procés que "ja és irreversible; asseure el govern de l'Estat en una negociació fora de les fronteres espanyoles amb un mediador, que "no ha fallat ni un sol dia dels previstos"; però també el compromís per un nou finançament i per a les inversions a Catalunya, que ha explicat recordant les xifres dels darrers anys, en un procés "d'asfíxia premeditada", en benefici del "forat negre que representa Madrid".
Finalment, Puigdemont ha assegurat que igual com ha estat possible l'amnistia també ho és el referèndum d'autodeterminació. "No hi ha cap impediment constitucional perquè es pugui celebrar un referèndum", ha assegurat, per la qual cosa depèn de "voluntat política". En aquest punt, ha explicat que en cas que la via de la negociació no doni fruits i s'allargui estèrilment, "si remenen la perdiu, si hi ha una dilació en la negociació", Junts no renunciarà a assumir la independència, si aquesta és la voluntat dels catalans. "Ara que coneixem millor els itineraris, les fortaleses, les febleses, seria inacceptable que no ens preparéssim amb el millor. No ens hem d'apressar, però no ens podem equivocar. En aquesta legislatura proposarem a l'Estat la celebració d'un referèndum d'autodeterminació", ha reblat.
Puigdemont, que s'ha presentat a l'acte acompanyat de la seva esposa, Marcela Topor, i abans d'iniciar l'acte ha saludat el públic que era a l'exterior, ha estat rebut amb crits de president i d'independència. "Som a casa, no és una manera forçada de dir-ho, ho sentim de cor", ha assegurat en prendre la paraula a l'acte d'Elna.
Retret a Aragonès
El president ha assegurat que les dues eleccions que hi haurà els propers mesos, les catalanes i les europees, són molt importants per al futur com a país i pel projecte europeu; i ha retret que les dues eleccions haurien d'haver-se celebrat alhora. "Però el president Aragonès ha considerat que hi ha raons de més pes per fer-ho d'una altra manera, amb un calendari sobtat que obliguen a prendre decisions transcendents amb molt poc temps. Per això soc aquí", ha explicat, en un to que no ha amagat el retret al president en funcions i candidat d'ERC.
Puigdemont ha assegurat que res del que ha fet i decidit aquests sis anys i mig es pot entendre sense les raons que els van portar a anar a l'exili. "Calia protegir per damunt de tot les institucions del nostre país i la decisió sobirana del poble de Catalunya de proclamar la independència", ha explicat. Ha recordat que l'Estat espanyol va desencadenar "una repressió general" amb decisions que perjudiquen "tots els catalans", inclosos els que "aplaudien els cops de porra i s'alegraven de la presó i l'exili". "Es buscava un escarment i un escarni, de manera que ens havíem de conjurar per evitar que la institució de la presidència de la Generalitat caigués a les urpes dels tribunals d'excepció", ha reblat.
Ha explicat que per impedir que la institució fos ostatge o moneda de canvi ha intentat mantenir la perspectiva amb què va marxar a l'exili, que li va permetre conservar la posició en moments de grans adversitats; s'ha referit als costos personals que se'ls ha volgut fer pagar i les pressions a què han estat sotmesos i que han pogut assumir perquè tenien clar les raons que els va fer anar a l'exili i perquè disposaven del suport de les famílies i la complicitat de milers de catalans.