El president, Carles Puigdemont, ha anunciat aquesta tarda una rebaixa de la pressió fiscal dels catalans, començant per les rendes més baixes. Ho ha fet dos dies després que el vicepresident, Oriol Junqueras, presentés els pressupostos davant del Parlament i posés en marxa una negociació que s’apunta molt complicada i on el debat sobre l’IRPF s’havia convertit en un tema clau.

“Després d’uns anys de molts esforços col·lectius, arriba el moment de començar a alleugerir la pressió fiscal dels catalans”, ha anunciat el president en la intervenció amb què ha obert les Jornades anuals del Cercle d’Economia.

Puigdemont ha subratllat que el 99% dels catalans no només paga més que la mitjana de l’Estat, sinó que paga més que qualsevol comunitat de l’Estat. “La diferència és major per a les rendes més baixes i és per tant per aquí per on cal començar”, ha reblat.

Després de recordar que el programa electoral de JxSí es comprometia a reduir l’IRFP en els trams més baixos, ha explicat que aquesta rebaixa es pot fer “a través de reduir els tipus o modificant les deduccions”.

“Les famílies ho notaran immediatament, mes a mes, amb unes retencions menors sobre els seus ingressos. Però la mesura no és imprudent ni posa en risc els pressupost de la Generalitat perquè no es veurà afectat fins d’aquí a tres anys”, ha puntualitzat.

En aquest sentit ha recordat que, arran les especificitats del sistema de finançament, fins al 2019 no arribarà l’impacte de la rebaixa d’impostos als pressupostos del Govern, i aleshores confia que els comptes es puguin fer amb les condicions d’una economia més forta i un paradigma diferent que ara.

Polèmica amb ERC

Sense referir-se directament a la polèmica plantejada per la proposta d’ERC d’apujar l’IRPF a les rendes més altes, Puigdemont ha subratllat que “no té sentit” plantejar incrementar els impostos dels catalans. “Apujar el tipus impositius de les rendes més altes no ens ajudarà a tenir més ingressos per al pressupost del 2016, ni tampoc 2017, ni 2018”, ha advertit.

Ha recordat davant dels empresaris que una part important de la ciutadania reclama una nova realitat política i reivindica una hisenda pròpia, i ha argumentat aquesta reivindicació repassant les darreres xifres publicades sobre les balances fiscals i amb l'avís que “pensar que hi ha marge dins del sistema de finançament actual és pensar en clau autonòmica”.

2.500 milions

Ha insistit que Catalunya no liderarà cap proposta per al nou finançament -que ha denunciat que en el millor dels casos entrarà en vigor amb tres anys de retard-, però ha puntualitzat que això no impedirà l’exigència d’un model més just. “Hem de defensar i defensarem els interessos de Catalunya sempre”, ha garantit.

A parer del president, la reforma, en cas de ser “mínimament racional”, hauria d’aportar un mínim de 2.500 milions d’euros amb efectes immediats i també pels anys en què el nou model hauria d’haver estat en vigor.

Puigdemont, que s’ha referit a la necessitat de redreçar la fiscalitat dels emprenedors, perseguir el frau i l’evasió fiscal i apostar per l’harmonització de l’impost de societats en l’àmbit europeu, ha reclamat també el suport del món econòmic per tirar endavant reivindicacions del Govern com el Corredor Mediterrani.

Finalment, ha emplaçat al futur govern espanyol a donar resposta a la situació política a Catalunya –“està democràtica i políticament obligat”- i ha garantit que l’executiu català no s’aixecarà de la taula i farà del diàleg bandera.

Com un coet

En el torn de preguntes dels empresaris sobre la situació política a Catalunya, ha volgut llançar un missatge de tranquil·litat assegurant que amb un Estat a favor, l’economia catalana “anirà com un coet”.

S’ha mostrat confiat que serà possible aprovar el mes de juliol els pressupostos que el Govern va portar dimarts al Parlament sense que interfereixi el calendari electoral espanyol i no ha tancat la porta a aconseguir el suport d’altres grups, més enllà de la CUP.

Ni incerteses ni fissures

Davant les qüestions sobre les “incertesa” que planteja la situació política catalana, ha replicat que “hi ha una certesa, que algú pot considerar inconvenient, però que està acreditada i documentada” sobre el suport amb què compta al proposta independentista al Parlament.

En aquest sentit ha subratllat que “el govern governa i el parlament legisla, amb estabilitat política” i no preveu “cap fissura” en aquesta majoria.