Segons les escasses informacions que circulen sobre les negociacions entre JxCat, ERC i la CUP, el president Puigdemont, en tant que president de Catalunya, tindrà com atribucions principals la designació del cap del Govern i la potestat de decidir la convocatòria de noves eleccions quan s’escaigui.  A més assumirà, per descomptat, la direcció estratègica del Govern fixant la prioritat en la internacionalització del conflicte.

El plantejament recorda l’esquema polític francès on el president de la República nomena el primer ministre, té la potestat de dissoldre l’Assemblea Nacional i centra la seva activitat molt prioritàriament en els afers exteriors.

Òbviament, perquè la legislatura arrenqui, hi haurà d’haver abans que res, el pronunciament de la majoria sobiranista al Parlament proclamant la jerarquia de Puigdemont i aquest designarà un candidat a la investidura com a cap de Govern que exerciria les funcions pròpies d’un president autonòmic, però amb criteris republicans.

La previsió és que, al llarg de la legislatura, Puigdemont haurà de designar unes quantes vegades un nou cap de Govern, perquè la intenció és desafiar les institucions espanyoles a vetar consecutivament els candidats que voti la majoria parlamentària catalana. Començant pels diputats que són a la presó i continuant amb els que es troben en llibertat sota fiança i que molt aviat seran rehabilitats i així successivament. És la manera de posar en evidència la involució democràtica que ha experimentat el sistema polític espanyol quan la voluntat popular dels catalans, pacífica i democràticament expressada, no hi té cabuda.

El recent informe de la Guàrdia Civil que assenyala la diputada Elsa Artadi com implicada en l’organització del referèndum alimenta la teoria segons la qual les instruccions del Govern del PP a les policies i a la fiscalia formen part d’una estratègia dirigida a impedir la governabilitat estable a Catalunya amb la intenció de forçar noves eleccions després de declarar inelegibles els dirigents més visibles del sobiranisme.

Malgrat les topades que s’han produït en les darreres setmanes entre JxCat i Esquerra, fonts de l’entorn de Puigdemont asseguren que les converses s’estan reconduint pel bon camí i que ambdues formacions intenten blindar-se dels atacs desestabilitzadors dels grups que donen suport al 155. Així el recent anunci de l’Executiu espanyol sobre les seves intencions de dinamitar el model educatiu català no es veu tant com una pressió sobre la majoria sobiranista perquè s’afanyi a investir president, sinó més aviat al contrari, per sembrar la zitzània entre els sobiranistes i obstaculitzar l’acord de Govern i al mateix temps competir amb Ciutadans en espanyolisme.

Pel que fa a la formació de Govern, JxCat i ERC tenen clar el repartiment de les carteres al 50% i cada grup parlamentari decidirà sobiranament els noms dels seus consellers.

No és del tot cert que les negociacions s’hagin aturat per les citacions dels dirigents sobiranistes que declaren aquesta setmana davant del jutge Llarena, sinó que s’està aprofitant el temps per precisar cada un dels passos previs a la formació del Govern.