Més internacionalització. Carles Puigdemont ha tingut avui l'oportunitat de compartir el moviment independentista amb un gran públic al cor d'Europa, i no l'ha desaprofitat. I és que el president ha estat convidat a una conferència a Àustria per l'MCI, el Management Center Innsbruck, una prestigiosa escola de negocis del país. Sota el títol 'Llibertat i democràcia a Europa', la iniciativa ha comptat amb una gran expectativa d'estudiants i docents: unes 300 persones han volgut ser-hi presents per escoltar Puigdemont, a qui el programa descrivia com a líder del moviment independentista, membre del Parlament Europeu i convidat distingit. En aquest escenari, el president ha pogut compartir la voluntat sobiranista de Catalunya i explicar el procés independentista viscut durant els darrers anys. També ha centrat gran part del seu discurs i les respostes a les nombroses preguntes que ha rebut a les amenaces que viu la democràcia a Europa. I un exemple clar d'això és, precisament, el CatalanGate.
El president s'ha referit al massiu cas d'espionatge que ha afectat una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista, detallant-ne les característiques: un escàndol revelat pel setmanari estatunidenc New Yorker i gràcies a una investigació del laboratori Citizen Lab. Així, ha recordat que es tracta del cas més gran de ciberespionatge a Europa, i que tot assenyala que l'Estat espanyol és darrere. Però també ha compartit la seva poca esperança que aquest resolgui qui va ordenar l'operatiu. "No confiem que Espanya ho aclareixi. Si depèn del govern espanyol, no serà possible aclarir res", ha advertit. Ara bé, hi ha raons per a ser optimista, ha indicat: i és que l'independentisme ja va alertar la setmana passada que portaria el CatalanGate arreu d'Europa. "Hi ha una oportunitat perquè presentarem diverses querelles a cinc jurisdiccions europees, més enllà d'Espanya: a França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Luxemburg. Veurem si gràcies a la justícia europea trobem els responsables de les violacions de drets".
"Valents amb Orbán i callats amb Espanya"
No s'ha quedat aquí, i Puigdemont també ha assenyalat una greu contracció en les esferes més altes de la Unió Europea: com s'entén la diferent reacció entre el cas espanyol i el d'altres països del continent? De fet, ha esclatat en aquest mateix sentit per criticar el "doble recer" de la Unió: "Per què són tan valents amb Orbán, però, en canvi, callen quan descobreixen que Espanya ha estat espiant dissidents catalans?". En un sentit similar, també ha lamentat que l'organització europea s'hagi pronunciat contra l'entrada de Catalunya i Escòcia a formar part de la comunitat, mentre que obre la porta a altres Estats. "És estrany que el projecte europeu rebutgi un país com Escòcia, però vulgui incorporar Kosovo. O nosaltres mateixos: podria la Unió Europea resistir tenir un membre com Catalunya, que és un contribuent positiu?", s'ha preguntat.
D'altra banda, i també en aquesta retòrica crítica amb la Unió Europea, el president tampoc ha pogut evitar referir-se a un cas polèmic recent. A finals de l'any passat, un representant de la Comissió Europea va rebre una delegació de l'organització espanyolista Societat Civil Catalana, incomplint així el seu codi de conducta. I aquesta mateixa setmana, el vicepresident de la CE va reunir-se amb tres membres del partit d'ultradreta Vox. En canvi, el mateix òrgan europeu ha rebutjat trobar-se amb l'independentisme liderat per Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, quelcom molt criticat pel sobiranisme. El president també ho ha fet avui. "No ens volen rebre. Didier Reyndes rep el partit d'ultradreta espanyol, però no a nosaltres que vam guanyar les eleccions a Catalunya".
El seu error més gran
Més enllà, Carles Puigdemont també ha parlat sobre el procés independentista i la seva evolució durant els darrers anys. Ha reconegut, com ha fet en altres ocasions, quin ha estat un dels seus errors més grans: "Un dels més importants va ser quan vaig decidir suspendre la declaració d'independència per permetre el diàleg amb Espanya". Així, ha detallat que va rebre missatges del govern central que apuntaven que s'obria a la negociació després del referèndum de l'1-O. "Però era una mentida. Això ens va ensenyar a mai confiar en les promeses espanyoles". També ha explicat la seva situació actual, amb llibertat per moure's per la Unió Europea, si bé el risc d'acabar a presó si entra a Espanya. "No podria continuar la meva lluita si m'empresonessin", ha advertit, en defensa de la seva condició d'exiliat. I ha estat aquesta precisament l'expressió que ha fet servir per a definir-se: "El president escollit pel Parlament Europeu és Pere Aragonès, però jo soc el president a l'exili".