Una de freda i una de calenta. El president a l'exili, Carles Puigdemont, retreu que l'estratègia de bloqueig que tant el PP com el PSOE han desplegat durant anys contra l'oficialitat del català a la UE ha estat un dels principals obstacles amb què ha ensopegat l'intent del govern espanyol d'impulsar la reforma del reglament lingüístic de la UE, en compliment dels acords tancats amb Junts. Això no obstant, assegura que "el camí iniciat és irreversible" un cop l'estat espanyol, aprofitant la presidència de torn de la UE, ha presentat davant del Consell d'Afers Generals la petició d'incorporar el català, el gallec i l'euskera entre les llengües oficials. En aquest sentit, adverteix que Espanya haurà de defensar de manera desacomplexada aquesta reivindicació, que cal arribar fins a les últimes conseqüències i, si cal, litigant al Tribunal de Justícia de la UE, per deixar clar que no cal reformar els tractats per incorporar el català entre les llengües oficials. 

Aquest matí, el Consell d'Afers Generals segueix debatent sobre aquesta qüestió, tot i que finalment no se sotmetrà a votació, atès que Espanya no ha aconseguit garantir la imprescindible unanimitat per tirar endavant la proposta.

Avenç important

En una piulada al seu compte de la xarxa X, Puigdemont ha admès que és un fet incontrovertible que no s'aprovarà la proposta durant la presidència espanyola, tot i que s'havia assegurat a Junts "que seria possible" i que, de fet, els darrers dies "els únics dubtes que hi havia eren de tipus polític i sobretot vinculats a l'ofensiva del PP". Amb tot, ha volgut subratllar que la situació d'aquest debat ha experimentat un avenç important, atès que "l'oficialitat continua a l'agenda i és una exigència que té recorregut" i a la qual no pensen renunciar.

Segons Puigdemont, aquest procés ha ensopegat amb dos obstacles principals. "El primer, que l'estat espanyol ha hagut de desfer en molt poc temps una estratègia de bloqueig que venia de molt lluny i de molts governs, tant del PP com del PSOE", ha argumentat, tot subratllant que aquesta correcció no ha estat per convicció, igual com ha passat amb la llei d'amnistia, i que l'estructura política i tècnica d'Espanya davant de la UE "no ha desbordat entusiasme". Per tot plegat, assegura que la feina feta no ha estat la mateixa que quan s'havia de convèncer els països europeus "de totes les maldats" que es van atribuir al moviment independentista. Amb tot, ha recordat la valoració positiva que ja va fer de la feina del ministre d'Exteriors espanyol en defensa del català, "un fet inèdit i positiu, però insuficient".

Pel que fa al PP, que situa com el segon obstacle amb què ha ensopegat la petició d'oficialitat, ha subratllat l'interès que els populars han demostrat des del primer dia per fer descarrilar una proposta que formava part dels acords polítics que havien de facilitar un govern de PSOE i Sumar a Espanya. "Han espanyolitzat la política europea més enllà del que es podien permetre", ha assegurat. En aquest punt ha retret que a instàncies del PP el ministre italià d'Afers Exteriors, Antonio Tajani, que va ser guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries, hagi liderat l'oposició a la proposta espanyola perquè una llengua que també es parla a Itàlia pugui ser oficial a la UE. "Una manera ben curiosa d'acreditar els mèrits que el van fer mereixedor d'una de les més altes distincions que donen els espanyols (és clar que tots sabem les raons per les quals li van donar)", afegeix en referència al fet que Tajani presidia el Parlament Europeu quan es va vetar l'entrada de Puigdemont i Toni Comín a l'eurocambra tot i haver guanyat les eleccions europees.

Informes jurídics

Amb tot, Puigdemont subratlla que el fet que no s'hagi aprovat ara, no significa que hagin desaparegut les opcions per aconseguir aquesta oficialitat. "El camí iniciat és irreversible, encara que demani més temps", assegura. De fet, adverteix que cal arribar fins a les últimes conseqüències per superar les reticències que assenyalen els serveis jurídics i, si cal, recórrer al Tribunal de Justícia de la UE on "l'Estat espanyol ha de defensar sense complexos que no és necessari reformar els tractats de la Unió perquè una llengua sigui oficial".

En aquest sentit, ha destacat que hi ha "informes jurídics independents i d'una gran solvència que desmenteixen rotundament la posició dels serveis jurídics del Consell". "I això cal lluitar-ho de manera més desacomplexada i rotunda", avisa.

Puigdemont conclou la piulada advertint que no té cap sentit que una llengua parlada per milions de ciutadans europeus no sigui oficial, per la qual cosa emplaça l'Estat espanyol a fer la feina pendent i a plantar cara als qui el desafien, si vol ser creïble en la seva reclamació sobre l'oficialitat del català.