El president, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest migdia que no és a la capital belga per demanar asil polític i que no pretén escapar de la justícia, i ha exigit als partits que formen part del "bloc del 155", en referència a PP, PSOE i Cs, que deixin clar si acceptaran els resultats de les eleccions del 21 de desembre. El cap de l'executiu català ha comparegut enmig d'una gran expectació mediàtica al Centre Internacional de Premsa de Brussel·les on ha protagonitzat la primera aparició pública des que es va saber que havia marxat a Bèlgica. 

Puigdemont ha explicat que divendres al vespre, després de la votació de la declaració de la República al Parlament, el Govern reunit al Palau de la Generalitat va decidir unànimement prioritzar la "prudència, seguretat i moderació" en la seva estratègia davant les notícies que rebien sobre una "ofensiva altament agressiva i sense precedents" per part del govern espanyol. Aquesta ofensiva contra funcionaris que es mantinguessin fidels al Govern legítim i contra el mateix executiu va quedar ratificada ahir, ha assegurat, amb la querella que va presentar el fiscal general de l'Estat amb penes que podrien sumar 500 anys de presó contra els membres del Consell Executiu i del Parlament.

Amb el president han comparegut a Brussel·les les conselleres Clara Ponsatí, Meritxell Borràs i Meritxell Serret, i els consellers Joaquim Forn i Toni Comín. La resta del Govern amb el vicepresident, Oriol Junqueras, al capdavant seguien la compareixença reunits a una sala del Parlament.

"Aquest Govern ha preferit garantir que no hi haurà violència. Si l'Estat espanyol vol alçar el seu projecte sobre la violència, serà la seva decisió però no ens pot arrossegar a nosaltres a un escenari que tot el moviment independentista ha rebutjat de forma consistent", ha advertit.

Puigdemont ha assegurat, en la compareixença de poc més de mitja hora en què ha anat intercalant el català, castellà i francès, que l'executiu no ha volgut posar en una situació de risc els funcionaris, encara que això alenteixi el desplegament de la República. Es tracta d'un acte de coherència, ha assegurat, que demostra que la república catalana "serà un Estat diferent": "No hem arribat fins aquí per comportar-nos com tantes voltes hem criticat que s'ha comportat l'Estat espanyol", ha afegit.

Ha il·lustrat les seves paraules recordant que la querella del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, confirma l'"extrema agressivitat i màxima bel·ligerància" de l'Estat espanyol, que, a parer seu, no se sustenta jurídicament, i on es demana 30 anys de presó per a cadascú, amb acusacions que poden incloure presó preventiva i fiances abusives.

Davant d'aquesta situació, ha explicat que "el Govern legítim de Catalunya ha adaptat el seu pla de treball prioritzant quatre àmbits". A partir d'aquí ha detallat, en primer lloc, que una part del Govern s'ha desplaçat a Brussel·les, el cor institucional d'Europa, per "denunciar la politització de la justícia espanyola, l'absència d'imparcialitat i la voluntat de perseguir les idees" de l'Estat espanyol.

La segona decisió és que la resta del gabinet, entre ells el vicepresident, Oriol Junqueras, i el cap de candidatura de JxSí, Raül Romeva, continuarà a Catalunya duent a terme activitat política com a membres legítims del Govern. Tant els uns com els altres seguiran amb la seva feina, dins de l'estratègia de no confrontació. 

"No volem escapar a l'acció de la justícia. No volem negligir la nostra responsabilitat davant la justícia. Ens hi enfrontarem políticament", ha afegit en tercer lloc.

Finalment, ha fet una crida a evitar que l'aplicació de l'article 155 provoqui una "demolició del sistema institucional català" i ha assegurat que els independentistes entomaran les eleccions "com un repte democràtic". "Estem totalment d'acord que és votant com es resolen els problemes, no empresonant polítics, o violentant funcionaris. És un repte que entomem amb totes les nostres forces", ha assegurat.

Desafiament a PP i PSOE

En aquest punt, el president ha llançat un desafiament directe a l'Estat i a les principals forces polítiques. "Respectarem el resultat de les eleccions del 21 de desembre com hem fet sempre, sigui quin sigui el resultat, farà el mateix el bloc del 155? Respectarà el resultat? Vull un compromís clar, que l'Estat respectarà els resultats. Si no hi ha un clar compromís per part de l'Estat vol dir que hi haurà dos tipus de votants a Catalunya, de primera classe i de segona classe", ha advertit.

El president ha recordat que les forces independentistes ja es van presentar el 27-S amb un programa en què exposaven clarament el seu full de ruta que acabava amb una declaració d'independència, que va ser registrat i acceptat per les autoritats electorals sense problema i que, posteriorment, va obtenir un suport electoral sense precedents.

No demanarà asil polític

A preguntes dels periodistes no ha aclarit quant de temps pensa quedar-se a Brussel·les i ho ha condicionat a la garantia d'un judici just, però ha insistit en diferents ocasions que s'ha desplaçat a Bèlgica per continuar treballant amb "llibertat i seguretat" i no per demanar asil polític.

"Al poble de Catalunya li demano que es prepari per a un camí llarg, tenim davant un Estat que només entén la raó de la força, i que ha decidit utilitzar la violència, la repressió per aconseguir que abandonem el nostre projecte polític i no ho aconseguiran", ha advertit per la qual cosa ha apel·lat a la unitat, el pacifisme i la democràcia com a eina que "fa invencible" l'independentisme. Així mateix, el president ha demanat el màxim reconeixement i suport per als membres del Govern per l'esforç i sacrifici personal que estan protagonitzant.