Contundent resposta del president a l'exili, Carles Puigdemont, després que s'ha sabut que el jutge Pablo Llarena ha decidit esquivar l'amnistia i mantenir les ordres de detenció contra ell i contra els consellers Toni Comín i Lluís Puig. Puigdemont ha respost en una piulada a la xarxa X en què ha tractat de mafiosos als jutges del procés: "La Toga Nostra". Amb aquestes paraules evoca la forma com es coneix arreu del món la mafia silicana, la Cosa Nostra.

El jutge instructor ha fet saber aquest migdia que, malgrat que la llei d'amnistia estableix “l’immediat alçament de qualssevol mesures cautelars”, mantindrà les ordres de detenció contra els tres polítics exiliats. Llarena esgrimeix que els comportaments atribuïts al president a l’exili i als dos consellers “incorren plenament en les dues excepcions que preveu la llei per amnistiar delictes de malversació, que són que s’hagin fet amb propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial i que afectin els interessos financers de la Unió Europea”.

La resolució s'ha conegut al mateix temps que es feia pública la decisió de la sala del Tribunal Suprem que presideix el magistrat Manuel Marchena ha resolt que tampoc no aplica l'amnistia al vicepresident Oriol Junqueras i als consellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa i per tant, els manté la inhabilitació a càrrec públic fins al 2031.

Les dues interlocutòries s'han conegut hores després que a primera hora del matí el Canal Red, que dirigeix Pablo Iglesias, fes públic dos àudios del jutge instructor del Cas Volhov, Joaquín Aguirre, vantant-se que el primer dictamen de la llei d'amnistia havia fracassat gràcies a ell i assegurant que la llei aprovada al Congrés acabarà amb el govern de Pedro Sánchez, al qual només li queden "dos Telediarios alemanys".

Rull: "Nova infàmia"

El president del Parlament, Josep Rull, ha titllat de "nova infàmia de la cúpula judicial espanyola, que s'atorga un rol polític impropi en un estat de dret" la decisició de negar l'amnistia als membres del Govern. "De nou, ratifico la meva determinació de fer respectar els drets dels diputats al Parlament, inclosos el dret a votar i a ser votat", conclou en una piulada al seu compte d'X.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que també va ser condemnada per la seva participació al referèndum de l'1-O, retreu que la decisió dels jutges demostra que es mouen per una "venjança" contra l'independentisme. "És infame i vergonyós que diguin que hi va haver enriquiment personal, és una mentida absolutament immoral. La unitat d'Espanya per davant de tot, de la justícia i de la democràcia", afegeix.

La consellera Dolors Bassa, també exclosa de l'amnistia, denuncia que "els jutges fan política". "Decideixen: Res d'aplicació de l'amnistia Això és Espanya", ha lamentat des de les xarxes socials.

Òmnium: "cop d'estat judicial"

També Òmnium Cultural ha respost a través de les xarxes les interlocutòries del Suprem en què es dictamina la no aplicació de l'amnistia als membres del Govern que va dur a terme el referèndum. Òmnium acusa el Tribunal Suprem de saltar-se la llei. "Es confirma un cop d'estat judicial: el Tribunal Suprem se salta la llei per perseguir, criminalitzar i condemnar l'independentisme. No passaran!", assegura l'entitat en la seva piulada.

El jutge Llarena argumenta a la interlocutòria en què es nega que aplicar l'amnistia als membres del Govern que “van concebre el pla per aconseguir la independència de Catalunya i van adoptar un acord de govern per assumir determinades factures des dels seus departaments". "Conseqüentment, els actes de disposició del patrimoni de l’Administració van estar radicalment vinculats a un benefici personal i van tenir un caràcter patrimonial marcat, havent permès que els encausats obtinguessin determinats béns i serveis sense disminució del seu peculi o patrimoni”, afegeix.

Pel que fa la Sala Segona del Suprem, a la interlocutòria en que s'oposa a aplicar l'amnistia a Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, sostè que el delicte de malversació no es pot amnistiar perquè en el Referèndum "va haver-hi enriquiment personal de caràcter patrimonial", la qual cosa queda exclosa de la norma de l'oblit penal, i també perquè, segons assegura el tribunal, l'1-O "es va afectar potencialment els interessos financers de la Unió Europea".