La sala d'apel·lació del Tribunal Suprem avala la negativa de Pablo Llarena i ha confirmat la seva decisió de no aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont i Toni Comín. Davant la resolució del Suprem, el líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha reconegut que "no és cap sorpresa, ni en el fons ni en la forma". En una publicació al seu compte de X, Puigdemont ha assegurat que la decisió del Suprem confirma "l'actitud de rebel·lia contra el poder legislatiu i la rebequeria davant d'una llei que no els agrada i que els porta a retorçar la interpretació del suposat delicte de malversació".

En aquest sentit, no ha desaprofitat l'ocasió per carregar també contra el president de la Generalitat, Salvador Illa, afirmant que es tracta d'una "mostra de la normalitat que pregona el poder polític (i mediàtic) de Catalunya". I recorda que precisament amb aquestes persones "anàvem junts a les manifestacions que volien aconseguir això que el Tribunal Suprem està fent". A més, Puigdemont també ha fet befa d'un error de la sentència del Suprem, on ha barrejat els cognoms de Toni Comín i Lluís Puig, ja que fa referència a Antoni Comín i Gordi, però el segon cognom correspon a l'exconseller Puig. "Per cert, no són capaços de fer les coses bé ni en la part més rellevant de la sentència, que és l'acord", ha apuntat. 

En la mateixa línia crítica s'ha manifestat el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, que ha denunciat que "la toga nostra" segueix "impertorbable amb el seu guió de persecució prevaricadora" contra Puigdemont i "l'independentisme en general". En una publicació a X ha advertit que totes aquestes sentències no serviran per aturar el compromís "amb la independència de Catalunya i la denúncia d'aquests justiciers". 

Recurs d’empara al Constitucional

La Sala del Suprem no ha estimat els recursos de Puigdemont, Comín, l'Advocacia de l'Estat, la Fiscalia i Vox en diferents sentits contra la resolució de Llarena. D'altra banda, l'alt tribunal no veu procedent plantejar una qüestió de constitucionalitat al Tribunal Constitucional o una prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El tribunal argumenta que la decisió de Llarena no contravé la voluntat del legislador perquè aquest va introduir en el tràmit parlamentari una modificació en la llei d'amnistia i va disposar la inaplicació de la mateixa al delicte de malversació quan s'hagués actuat amb un "propòsit de benefici personal de caràcter patrimonial", cosa que obliga el tribunal, diu, a interpretar aquesta excepció.

Ara Puigdemont i Comín tenen via lliure per recórrer contra aquesta decisió al Tribunal Constitucional a través d'un recurs d'empara, que és el camí que els ha de servir per aconseguir l'amnistia plena. “La literalitat del precepte no estableix un significat inequívoc i, menys, el que propugnen els recurrents”, argumenta la interlocutòria, que considera que la interpretació de Llarena “no contradiu el tenor literal de la norma, sinó que precisa el seu veritable contingut”. La interlocutòria sosté que "van fer servir fons públics per a una activitat particular i il·legal que, en principi, haurien d'haver sufragat amb fons propis. En la mesura que no ho van fer, no van reduir el seu patrimoni i van obtenir un benefici personal i patrimonial que no s'hauria produït si haguessin fet servir els seus fons personals en l'empresa política que van liderar i van dur a terme pel seu compromís exclusivament personal", que presenta el procés independentista com un “afany personal” i com a quelcom “completament aliè a les seves responsabilitats de govern”. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!