Aquest divendres, 'The New York Times' es feia ressò a través d'un reportatge dels viatges a Rússia del cap de comunicació del president a l'exili, Carles Puigdemont. La informació que publica el diari nord-americà recull les tesis del jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, sobre la via russa del finançament del procés. En una piulada aquest dissabte, l'eurodiputat ha reaccionat a aquesta notícia i l'ha qualificat de "propaganda", alertant de les conseqüències que això pot suposar: "Quan la propaganda penetra en els referents de la independència informativa, la democràcia se'n ressent i acaba servint d'ajuda als règims autoritaris, perquè blanquegen les seves pràctiques".
Captura: Piulada de Carles Puigdemont.
En aquesta línia, el també president del Consell per la República afirma que "moure's per 'confirmation bias' —biaix de confirmació— és un error, en política i en intel·ligència".
"Intoxicació i guerra bruta"
Aquesta no és la primera resposta que ofereix el president a l'exili sobre el cas Volhov, que pretén impulsar la via russa en la investigació sobre el suposat finançament il·legal del procés independentista. En relació amb les filtracions que han aparegut al respecte en diversos mitjans, a través d’una nota de la seva oficina, Puigdemont denunciava falsedats i intoxicacions en l’informe de la Guàrdia Civil i emmarcava aquesta ofensiva judicial en la “guerra bruta de l’estat espanyol” contra l’independentisme.
En el text, l'oficina del president també indicava que "l’únic objectiu de l’informe és criminalitzar i desprestigiar l’independentisme català davant la comunitat internacional presentant-lo com un element desestabilitzador".
El jutge del cas Volhov vol obrir una investigació sobre les vinculacions del responsable de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, amb un empresari rus, la qual cosa va provocar aquest juliol un recurs de la Fiscalia en què reclama l'arxiu d'aquesta investigació per considerar que és prospectiva i "vulneradora dels drets i llibertats més elementals". Això no obstant, la voluntat del jutge d'investigar aquesta via s'ha filtrat a diferents mitjans als quals se'ls ha facilitat l'informe de la Guàrdia Civil al respecte.
El que recull el reportatge del 'New York Times'
El reportatge del NYT fa una detallada descripció dels viatges d'Alay a Rússia, que inclouen entrevistes amb Andrei Bezrukov, exagent de la intel·ligència russa que ha inspirat la sèrie The Americans sobre una parella d’espies russos als Estats Units durant la Guerra Freda. Alay ha traduït el llibre autobiogràfic d’Elena Vavilova, l’esposa de Bezrukov i coprotagonista de la sèrie, com ell mateix ha explicat abastament a Twitter.
Per contra, The New York Times no recull el fet que el fiscal ha desmuntat els arguments del jutge per pretendre investigar cap vincle de finançament irregular d’origen rus. Igualment, la Fiscalia ha rebutjat un altre dels fonaments del reportatge, que es pugui provar la vinculació de tot plegat amb Tsunami Democràtic malgrat la pretensió del jutge d'enviar aquesta peça a l'Audiència Nacional. El relat del diari se circumscriu a l’informe de la Guàrdia Civil i un informe de deu pàgines d’intel·ligència europea que hi conté.
Per contextualitzar els fets, el diari recorda que ni la UE ni els Estats Units no van fer costat al referèndum independentista, però en canvi afirma que a Rússia sí es va obrir “una porta”. Asseguren que aquesta vinculació s’emmarcaria en l’estratègia de Vladimir Putin de promoure inestabilitat a Occident i recullen l’argument del jutge, que el fiscal ha tombat explícitament, d’intentar equiparar aquesta situació amb una operació de finançament il·legal de la Lliga Nord per part de Rússia.
El diari engloba tot plegat en una “guerra híbrida del Kremlin contra Occident”, amb propaganda, desinformació, finançament secret, atacs informàtics i assassinats a sou, per erosionar l’estabilitat dels adversaris de Moscou.
Alay ho atribueix a "històries de fantasmes"
El director de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, va manifestar la nit del divendres al programa Més 324, que la polèmica sobre els espies russos no són res més que "històries de fantasmes" situades "enmig del duel Espanya-Catalunya i Estats Units-Rússia".
Alay, que va acusar l'article de The New York Times d'estar ple de "contradiccions", va reivindicar el dret a mantenir contactes amb Rússia perquè volen tenir contactes amb totes les potències. "Jo no vaig anar a Rússia a buscar una sortida al problema, nosaltres hi anem perquè és una gran potència. Això sí, la nostra ment és en clau independentista i ho segueix essent. I per crear un estat independent cal tenir relacions amb tots els estats del món, també les dues potències", va indicar.
El cap de l'oficina de Puigdemont va recordar que també Alemanya manté contactes amb Rússia, i això és acceptat amb normalitat, com ara que ha pactat una nova canalització per al consum de gas. En el cas d'Espanya, creu que hi ha un intent del govern espanyol d'espantar la UE amb els catalans, però que no se'n surt perquè ja ho ha intentat altres vegades. "Són històries de fantasmes que Madrid intenta explotar per provocar dubtes a Brussel·les sobre el moviment independentista català", va afegir.
Alay també va apuntar que no se sent utilitzat pels russos, en tota aquesta polèmica creada per la filtració al rotatiu nord-americà: "Algunes de les persones amb les quals em veig i tinc bona relació a Moscou lamento que ara hagin quedat enmig del duel Espanya-Catalunya i Estats Units-Rússia".
Imatge principal: El president a l'exili, Carles Puigdemont, en un acte de Junts. ACN.