Carles Puigdemont insisteix que el conflicte a Catalunya "és un problema europeu", perquè posa en joc els valors sobre els que s'ha bastit la Unió Europea. Ho diu en una anàlisi al diari suís Blick, el popular el més venut i estendard del grup mediàtic Ringier, el principal del país. El president a l'exili demana la UE que intervingui perquè l'estat espanyol pateix una "incapacitat estructural" per arribar a un compromís. L'herència del franquisme, la incompetència per escoltar i negociar, la politització de la justícia espanyola, el recurs ordinari a la repressió, són els arguments que desenvolupa Puigdemont (en anglès i  també en alemany).

"Em sap greu admetre que les institucions polítiques europees vigilen en silenci. La UE permet que la policia d’un dels seus Estats membres utilitzi la violència contra els seus ciutadans. [...] Permet que Espanya marqui l’agenda i que s’impedeixi vergonyosament que tres membres del Parlament Europeu, que han rebut més de dos milions de vots, ocupin el seu lloc. La idea que el vot és el fonament essencial de la democràcia o que la decisió del poble és sagrada es veurà perjudicada de manera irreparable si es continua impedint que assumim el nostre mandat", diu el president a l'exili.

Puigdemont alerta que d'aquesta manera "la Unió deixa de ser un projecte atractiu als ulls de societats com Suïssa, on la voluntat del poble és el fonament de tot el sistema".

"Penes i patiments"

"Sota la disfressa de la sagrada unitat, l’Estat espanyol ha desencadenat una forta onada de repressió en resposta a la petició de la societat catalana", explica. "Espanya ha menyspreat la política i ha assignat la responsabilitat de resoldre aquest conflicte als tribunals que, dit de passada, són considerats entre els menys independents de tota la UE".

Segueix: "Amb un sistema polític incapaç i un poder judicial molt polititzat, què podria sortir malament?", es pregunta. L'independentisme té "un llarg camí per endavant, ple de penes i patiments" perquè "l’Estat espanyol ha enterrat el dictador Francisco Franco, però no el seu llegat. [...] Per al règim del 1978, la unitat és més important que la llibertat, la democràcia i la convivència pacífica. Aquesta màxima va ser ben reblada per Franco i el sistema polític i judicial espanyol ho ha confirmat fins avui. La resolució del Suprem [sobre l’1-O] té com a objectiu clarificar-ho".

També recorda que "hem explorat totes les rutes possibles abans de plantejar-nos l’opció de constituir un Estat independent [i] mai no se n'ha acceptat cap. Fins i tot l’Estatut aprovat per grans majories pel Parlament català, l’espanyol i un referèndum va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional. Encara avui, el primer ministre espanyol no es digna a respondre al telèfon quan el president del Govern el truca". I rebla: "la idea d’arribar a un pacte, un acord, que implicaria fer concessions, és encara vista per la cultura política espanyola com un signe de covardia".

"Defensem la democràcia perquè és la millor manera de defensar la nostra dignitat", conclou.