Carles Puigdemont i Toni Comín s'han presentat als seus companys d'hemicicle amb una carta que els han enviat a primera hora d'aquesta tarda on exposen la "tremenda batalla legal" que han hagut d'entaular per arribar a prendre possessió dels escons al Parlament Europeu, recorden que Oriol Junqueras continua a la presó malgrat que el TJUE va reconèixer la seva immunitat i amb ell membres del govern i líders socials, i plantegen propostes concretes per harmonitzar la llei electoral i el Codi Penal dels diferents estats membres de la Unió Europea.

Abans, però, al llarg de la missiva de tres pàgines, els dos eurodiputats dediquen dures crítiques contra la justícia espanyola. “El fet que en un estat membre puguem trobar presos polítics és una anormalitat que representa la manera com el Tribunal Suprem, en partícular, i tota la judicatura, en general, han estat actuant des de fa uns anys per suprimir els desitjos i drets del poble de Catalunya”, afegeix.

Els dos polítics recorden que Espanya va fer la Transició democràtica fa 42 anys, però afegeixen que no es va fer de manera adequada i que “un dels problemes pendents és el que afecta les altes instàncies del sistema judicial”. En concret, acusen el sistema judicial espanyol no només de manca de contrapoder i control sinó també de tenir una agenda política pròpia.

“L’agenda política del poder judicial representa les reminiscències del franquisme, representa una anormalitat democràtica, un atac a la nostra llibertat i una perversió de les seves funcions que soscava la seva imparcialitat i els permet usar i abusar de l’instrument posat a les seves mans pels ciutadans”, denuncien.

Asseguren a més que l’agenda política de la justícia espanyola va en contra de l’esperit de la Unió i les seves regulacions —“com s’ha mostrat en la nostra causa a través de les constants violacions dels nostres drets, de la nostra immunitat”, afegeix la carta—. Puigdemont i Comín conclouen que Espanya té un problema, que no és Catalunya ni el dret a l’autodeterminació, sinó que el seu sistema judicial està interferint en l’activitat política, condicionant-la a partir de “la seva pròpia agenda i visió retrògrada sobre com Espanya hauria de comportar-se”.

“Estem aquí també per ajudar a resoldre el problema d’Espanya, però no de la manera com espera la justícia espanyola. Volem resoldre el problema amb Europa, amb una Unió forta en què tots nosaltres i els ciutadans europeus ens sentim còmodes”, afegeix.

Conclouen que el cas català no és un problema, sinó una oportunitat per tirar endavant nous reptes, entre els quals en cita dos: desenvolupar una regulació electoral europea que tingui en compte situacions com les viscudes en què un òrgan judicial confon el Parlament amb els resultats electorals; i un Codi Penal comú que impedeixi que un estat membre consideri com a delicte situacions que altres estats no consideren com a tal.