El president a l'exili, Carles Puigdemont, i l'eurodiputat electe, Toni Comín, denuncien indefensió davant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la qual dona la raó al Parlament Europeu en no haver reconegut els dos dirigents de Junts com a eurodiputats l'any 2019. A més, Puigdemont i Comín han anunciat que portaran a la justícia europea la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). I és que el líder de Junts i el cap de llista a les eleccions europees del 9 de juny volen que la justícia europea es pronunciï sobre si el jurament de la Constitució com a condició per obtenir l'acta d'eurodiputat s'ajusta, o no, al dret europeu.
Així ho han anunciat Puigdemont i Comín en un comunicat després de conèixer la sentència del TJUE. Per això, demanaran al Tribunal Suprem que presenti una qüestió prejudicial sobre aquest assumpte al TJUE. Una via que, asseguren, aplicaran de forma immediata en el marc del procediment que està actualment en curs al Tribunal Suprem i que es va obrir després que la JEC es posicionés en contra de reconèixer Comín com a eurodiputat. Puigdemont i Comín, a més, recorden que això els permetrà, alhora, presentar una nova demanda de mesures cautelars, que s’afegiria a la demanda de cautelars ja presentada actualment davant del Ttribunal General de la Unió Europea (TGUE) per corregir la decisió de la presidenta Metsola de denegar l’escó de Toni Comín, elegit a passades les eleccions del 9 de juny. Alhora, Puigdemont i Comín també asseguren que estudiaran la via de presentar un recurs d'incompliment contra l'Estat espanyol en base l'article 258 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE).
"No entra en el fons de la qüestió"
Els dos dirigents juntaires assenyalen que la sentència d'aquest dijous "no entra en el fons de la qüestió que van plantejar al Tribunal" per saber si un estat pot posar requisits incompatibles amb el dret europeu en impedir que un eurodiputat electe pugui ser reconegut com a tal per part del Parlament Europeu. "És el que va fer l’Estat espanyol quan va imposar -a través de la LOREG- que la promesa presencial de la Constitució espanyola fos un requisit previ a la notificació davant del Parlament de la llista on es determina quins són els eurodiputats elegits per part d’aquest estat", asseguren els juntaires.
Amb tot, Puigdemont i Comín constaten que el Tirbunal simplement es "limita" a dir que el president Parlament Europeu no és competent per dirimir sobre si els requisits que imposa la LOREG són, o no, compatibles amb el dret europeu. Per això, diuen, l'aleshores president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, no podia fer altra cosa que limitar-se a prendre nota de la llista d’eurodiputats que li van notificar les autoritats espanyoles.
Alerten de com els altres estats poden utilitzar aquesta sentència
Segons els juntaires, tot plegat, mentre el TJUE no deixi resolta aquesta qüestió de forma definitiva, "obre la porta perquè d'altres estats membres de la UE puguin imitar l'exemple d'Espanya i inventin requisits contraris als principis de la democràcia". "Que inventin requisits incompatibles amb el dret europeu per subvertir els resultats electorals del seu país", assegurant Puigdemont i Comín, que ho consideren un "dany irreparable" per a la democràcia europea. "No ens pots deixar indiferents en un moment en el qual es constata un increment de les posicions autoritàries en diversos estats de la UE", asseguren.
En el mateix comunicat, Puigdemont i Comín mostren la seva "sorpresa i preocupació" pel contingut de la sentència i recorden l'opinió de l'advocat general del TJUE del passat abril del 2024 en la qual retreia a Tajani que posés "en qüestió els resultats electorals oficialment proclamats". A més, recorden que assenyalava que l'expresident del Parlament Europeu "s'hauria d'haver fixat en la primera proclamació dels resultats de les eleccions europees del 2019 i no per les posteriors notificacions de les autoritats espanyoles, que no reflectien de forma fidel i completa aquests resultats". "En aquella opinió l'advocat general del TJUE també aprofita per recordar a Espanya que cap estat membre pot suspendre les prerrogatives a les quals tenen dret els representants del Parlament Europeu", asseguren Puigdemont i Comín.