Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han anunciat, aquest dimecres, que malgrat que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) no ha acceptat les seves demandes per la vulneració dels seus drets i s’han quedat sense la immunitat continuaran la seva activitat política al Parlament Europeu.  Amb aquesta resolució, hi ha el perill que siguin detinguts a Brussel·les o en un país europeu?

🔴 Sentència a Puigdemont, DIRECTE | El TGUE desestima els recursos per la immunitat i el suplicatori

Desplaçament en perill

El president Carles Puigdemont ha assegurat que el pròxim 10 de juliol viatjarà de Brussel·les a Estrasburg per assistir a la pròxima sessió plenària del Parlament Europeu. Els diputats europeus tenen tres tipus d’immunitat: nacional, internacional i de desplaçament per assistir als plenaris de la cambra. En aquest litigi, obert el 2017, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, ha assegurat que els polítics catalans no tenen immunitat perquè van ser processats abans de ser eurodiputats. Amb tot, ha respectat que els diputats de Junts tenen llibertat de moviment per assistir al Parlament Europeu, però que si trepitgen territori espanyol, seran detinguts per ser jutjats com a autors del procés d’independència de Catalunya. Ara, però, el TGUE, en la sentència feta pública aquest dimecres, precisa que la immunitat és determinada pel Parlament i que el que es protegeix és el funcionament de la cambra i de la Unió, no a títol personal. És per això, que la defensa dels polítics catalans vol analitzar millor si a partir d'ara no tenen assegurada la llibertat de desplaçament per anar a la cambra, i si és així, se'ls recomanaria no anar al pròxim plenari a la ciutat francesa.

Ordre de detenció

Primer de tot, el jutge instructor de Tribunal Suprem ha d’emetre noves euroordres de detenció de Puigdemont i Comín, processats el gener passat pel delicte de malversació agreujada. S'espera que sigui imminent, un cop tingui l'opinió de la Fiscalia del Suprem. En el cas de l’exconsellera Clara Ponsatí no se li pot demanar una detenció europea perquè el delicte pel qual ha estat processada és de desobediència, que no implica presó, i per tant no pot ser extradida. L'ordre detenció de Ponsatí a Espanya sí que està activada.

Es dona la circumstància que el TJUE va donar la raó, parcialment, al jutge Llarena en la sentència de les prejudicials, en la qual sosté que un estat membre no es pot negar a una entrega d’una persona si no es comprova un problema sistèmic del país que ho demana o hi ha vulneració de drets a un Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP). Aquesta resolució era per aclarir l’entrega de l’exconseller Lluís Puig pel delicte de malversació, que Bèlgica va rebutjar. Llarena podia reclamar Puig des del gener passat i encara no ho ha fet.

Dos cops detingut a Europa

L’advocat de l’exili, Gonzalo Boye, ha recordat avui que mai s’ha guanyat al TGUE, i que han viscut moments difícils, com ara la detenció del president Puigdemont a Alemanya, el març de 2018, que després de 12 dies a la presó va quedar en llibertat perquè les autoritats alemanyes només van aprovar d'entregar-lo pel delicte de malversació, i el jutge Llarena no ho va acceptar perquè també el reclamava pel delicte de sedició. Puigdemont també va ser detingut a l’Alguer, el setembre de 2021, i va ser posat en llibertat quan els tribunals europeus van dictar que estaven protegits, precisament fins que s'aclarissin les dues demandes, resoltes aquest dimecres en primera instància.

Nou suplicatori al Parlament Europeu?

La defensa de l’exili sosté que el jutge Llarena ha de fer un nou suplicatori al Parlament Europeu per demanar que s’aixequi la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí, ja que el Suprem ha canviat els delictes del seu processament per la derogació del delicte de sedició.

Això no obstant, en la sentència el TGUE no diu res d’aquest pas intermedi. És més, afirma que el Parlament Europeu ha actuat correctament en aixecar la seva immunitat perquè la seva investigació judicial es va iniciar el 2017, abans d’obtenir l’acta de diputats, el gener del 2020. També hi assegura que la resolució judicial a l’Estat espanyol està paralitzada perquè els polítics catalans van marxar a l’exili, i que la seva primera ordre de detenció es va fer l’octubre de 2019, quan es va dictar la sentència contra els líders polítics i socials independentistes. El TGUE no considera que els polítics catalans siguin perseguits per la seva actuació al Parlament, que és —al seu parer— el que s’ha de protegir i blindar.

Recurs i mesures cautelars

La sentència del TGUE no és ferma i la defensa jurídica dels polítics catalans presentarà un recurs de cassació contra la sentència del TGUE al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per intentar capgirar-la. Això no obstant, el jutge Llarena podria demanar la seva detenció, i per això, Boye demanarà la mesura cautelar als tribunals europeus —al vicepresident del TGUE i si la denega al del TJUE— perquè torni a protegir els polítics fins que dicti una resolució ferma.

Així doncs, els dies vinents, seran de vertigen.