La voluntat del legislador quan va aprovar la llei d'amnistia era que abracés tots els fets que es van produir al voltant del referèndum de l'1-O. Així ho han defensat tant Gonzalo Boye, responsable de la defensa del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín, com Jaume Alonso Cuevillas, que porta la defensa del conseller Lluís Puig, durant la vista que s'ha celebrat aquest dilluns al Suprem arran del recurs contra la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar l'amnistia als polítics exiliats.
Per no aplicar-los l'amnistia, Llarena es va emparar en l'excepció que inclou la llei en el cas del delicte de malversació de fons amb l'objectiu d'enriquiment personal. L'instructor va argumentar que “l’enriquiment inclou qualsevol benefici que hagués exigit el pagament d’una contraprestació dinerària encara que no augmenti materialment el nivell de riquesa”.
Quarta versió del delicte de malversació
Boye ha assegurat que aquesta interpretació que ha fet el magistrat i la sala sobre la llei d'amnistia contravé l'esperit i la lletra de la llei. "No tinc cap dubte que el legislador pretenia la seva aplicació a tots els fets i delictes relacionats amb el referèndum de l'1-O, inclosos aquells actes que fossin tipificats com a malversació", ha assegurat l'advocat, que s'ha remès repetidament al vot particular que va presentar la magistrada Ana Ferrer posicionant-se en contra de la decisió de la sala.
L'advocat ha retret, a més, la reinterpretació que l'instructor fa del delicte de malversació -"la quarta", ha afegit- i s'ha mostrat particularment contundent contra la vinculació que Llarena argumenta amb una suposada afectació d'interessos de la UE després que en vuit anys de procés judicial i malgrat el recorregut que aquest cas ha protagonitzat per Europa "mai" ni l'instructor ni la sala que va jutjar els líders del procés ni cap organisme europeu ha assenyalat que cap interès de la Unió s'hagués vist afectat.
Jutge predeterminat
En començar la seva intervenció, a més, Boye ha insistit que l'instructor del Suprem no és el jutge competent per llei per pronunciar-se sobre l'amnistia dels polítics exiliats, atès que Puigdemont i Puig són diputats i, per tant, el seu cas hauria de ser al TSJC, mentre que Comín ni tan sols ha aconseguit assumir la seva acta d'eurodiputat. L'advocat ha advertit que això constitueix una vulneració d'un dret fonamental, per la qual cosa s'ha d'abordar amb caràcter previ a decisió sobre l'aplicació o no de l'amnistia.
Boye ha recordat que la llei d'amnistia estableix una distinció entre el jutge responsable d'aixecar les mesures cautelars i el jutge que ha de decidir sobre l'aplicació de l'amnistia. A l'article 4, apunta que el jutge que estigui veient el cas ha d'aixecar les mesures cautelars, mentre que a l'article 11 apunta que si la causa està en fase d'instrucció serà el jutge competent qui l'aplicarà. La raó d'aquesta distinció, ha explicat, és que les mesures cautelars s'han d'aixecar de manera immediata, però per aplicar l'amnistia ha de ser el jutge competent qui decideixi.
La no competència del Suprem ha estat un dels arguments recurrents de l'advocat al llarg d'aquests anys i ha recordat que el mateix fiscal va advertir sobre aquest punt a l'inici de la causa i que, posteriorment, el Tribunal de Justícia de la UE va fixar que el Suprem no és el jutge preestablert per la llei.
Llibres d'història
També Cuevillas ha defensat que l'amnistia és plenament aplicable als tres polítics i que "qualsevol ciutadà espanyol" entén que aquest era l'objectiu de la llei. "Qualsevol interpretació que pretengui apartar-se del que diu la llei no és sinó un intent d'imposar la pròpia voluntat o ideologia per sobre del mandat del legislador. Això es tradueix en una resolució injusta", ha insistit l'advocat de Puig que ha alertat que la decisió del tribunal serà interpretada aquí i a Europa i fins i tot pels "llibres d'història, que diran que hi va haver un intent de normalitzar la situació" amb una llei que, segons ha pronosticat, "s'acabarà aplicant".
L'advocat Iñigo Iruín s'ha encarregat de defensar Marta Rovira i ha reclamat que s'apliqui l'amnistia al delicte de desobediència que s'atribueix a l'exsecretària general d'ERC i que obeeix a la seva activitat parlamentària com a portaveu de JxSí. Iruín ha insistit en l'argument que havia esgrimit Boye en el sentit que l'article 11 de la llei d'amnistia fixa que ha de ser el tribunal competent qui es pronunciï sobre l'amnistia i ha advertit que en el cas de Rovira la competència és de l'Audiència Provincial de Barcelona. En qualsevol cas el lletrat ha conclòs que "és indiscutible l'aplicabilitat de la llei d'amnistia als actes de desobediència".