El president a l'exili i president del Consell de la República, Carles Puigdemont, participarà enguany en l'acte que organitza cada any la Comissió Independentista Fossar de les Moreres, al qual s'ha adherit l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), al Fossar de les Moreres de Barcelona per la Diada, presumiblement amb una intervenció telemàtica des de Bèlgica. Cal recordar que l'acte del 2022, que no va comptar amb la presència de Puigdemont, però sí la del secretari general de Junts, Jordi Turull, va estar marcada pels crits, xiulades i retrets de molts assistents contra els dirigents d'ERC i del PDeCAT que hi van assistir, Marta Vilalta i Meritxell Serret, per un costat, i Genís Boadella de part dels postconvergents, en un context marcat per l'apropament del Govern amb el govern espanyol amb la taula de diàleg i el suport puntual d'ERC algunes lleis al Congrés.
Ara, amb el context de l'eventual investidura de Pedro Sánchez, per la qual els socialistes necessiten el suport explícit de Junts, la figura de Puigdemont ha tornat al centre del debat polític i la seva compareixença podria estar marcada per això. També participa en un acte de l'ANC en un context on aquesta s'ha mostrat intransigent amb la possibilitat d'arribar a pactes amb Sánchez per la investidura, amb lemes com "Pactar amb qui ens reprimeix no pot ser el camí", mentre que tot apunta que Puigdemont ha rebaixat condicions i ha aparcat el referèndum i situat el marc en l'amnistia, després de conèixer les condicions exposades a principis de setmana.
Si bé ha participat en actes de Junts durant les campanyes electorals i ha fet intervencions des de Waterloo, a les xarxes, o al Parlament Europeu, l'última compareixença similar a la d'aquesta Diada la va fer en commemoració del cinquè aniversari de l'1-O l'octubre, el 2022, quan l'expresident va tancar els parlaments de la manifestació que va aplegar milers de persones a l'Arc de Triomf de Barcelona. En aquell acte, Puigdemont va argumentar que el referèndum unilateral de l'1-O és "vàlid i no cal tornar a fer-lo", després que el president Pere Aragonès parlés llavors de tornar a votar. Llavors, Puigdemont també va fer una crida a la unitat de l'independentisme i a defensar una taula de negociació amb l'Estat en la qual estiguessin Junts, ERC i la CUP. També va demanar al govern d'Aragonès que es posés "al servei" del mandat de l'1-O.
Via Laietana i repressió durant la Transició
També participaran en l'acte al Fossar de les Moreres, sota el lema "Sense renúncies, independència", la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu; el representant de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, que farà un parlament sobre el significat de "repressió" de la comissaria de policia de Via Laietana; Gustau Muñoz, membre del "Col·lectiu dels oblidats de la Transició" i germà de l'activista comunista i independentista Gustau Muñoz, assassinat per la policia durant la Diada de 1978; i el president d'Estat Català i representant de la Comissió Independentista Fossar de les Moreres, Josep Andreu.
Presència de moviments independentistes d'altres països
A més de la compareixença de Puigdemont, l'acte al Fossar de les Moreres d'enguany també comptarà amb la presència de diversos representants de moviments polítics nacionalistes sense Estat d'arreu del món, com el dirigent independentista cors Jean Guy Talamoni, líder de Corsica Libera; Abidin Bucharaya, representant del Front Polisario a Catalunya; o Mickael Forrest, ministre del govern de Nova Caledònia.
Fossar de les Moreres
El Fossar de les Moreres és un espai de gran càrrega simbòlica per la compareixença de Puigdemont, en tant que és on hi ha el memorial pels morts durant el Setge de Barcelona de 1714, en el marc de la guerra de Successió, i s'emplaça sobre la que era una fossa comuna on van soterrar molts defensors de la ciutat, al costat de la Basília de Santa Maria del Mar. Des de 1999, es fa cada Diada un acte al Fossar.