El president a l'exili Carles Puigdemont ha organitzat un seguit de trobades entre representants de la Catalunya Nord i d'Alsàcia amb l'objectiu de compartir coneixements per a la defensa i promoció de les llengües minoritzades a la República Francesa. L'objectiu de les trobades han estat compartir l'experiència de la Catalunya Nord en la defensa del català en territori francès per tal d'oferir eines que serveixin també per a la promoció d'una altra llengua minoritzada al país, l'alsaciana. Hi han participat entitats com Ràdio Arrels, Plataforma per la Llengua o el Consell de la República a la Catalunya Nord. 

El president Puigdemont i el batlle d'Elna, Nicolas García, s'han reunit amb Frédéric Bierry, president de la Col·lectivitat europea d’Alsàcia i vicepresident de l’Assemblea dels Departaments de França, amb qui han mantingut una conversa sobre la situació de les llengües sense estat i minoritàries, tant als respectius estats com a la Unió Europea, i han coincidit en la necessitat de vetllar per la riquesa cultural i lingüística de les diferents regions que conformen Europa.

La Unió Europea gira l'esquena a les llengües minoritàries

Aquestes reunions han coincidit amb la presentació d'un estudi davant del Parlament Europeu que ha conclòs que la Unió Europea ha girat l'esquena a les llengües minoritàries en l'última dècada. L'estudi tenia com a objectiu analitzar quines accions ha dut a terme la UE per promoure les llengües regionals i minoritàries 10 anys després que l'eurodiputat François Alfonsi impulsés una resolució que alertava de la situació de perill d'algunes llengües al continent. L'informe ha conclòs que la UE no ha tingut suficient voluntat política per impulsar mesures de protecció envers les llengües minoritàries.

L'estudi ha estat encarregat per vuit eurodiputats: Diana Riba, d'ERC, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, de Junts i Lliures per Europa, la representant del PNB Izaskun Bilbao, els eurodiputats dels Verds François Alfonsi i Rasmus Andresen i la dels no inscrits Tatjana Zdanoka.

La Comissió Europea, segons l'informe, justifica "la manca d'acció específica" en aquesta qüestió perquè no té competències en ser "responsabilitat dels estats membres". Tot i això, l'autor de l'article, el professor de la Universitat Pompeu Fabra Vicent Climent-Ferran, apunta que "la cooperació en aquest àmbit és possible a escala de la Unió Europea" a través del que es coneix com a mètode obert de coordinació, un espai intergovernamental que serveix per detectar les "bones pràctiques" i que s'ha utilitzat per impulsar l'aprenentatge de llengües. Així mateix, l'estudi detalla que, en canvi, no s'ha fet servir per promocionar-les i protegir-les. En aquest sentit, exigeix a la Comissió Europea incloure les llengües regionals i minoritàries en les seves iniciatives i també destinar-hi recursos.