Els partits s'han mostrar incapaços de definir l'estratègia per culminar la independència i el Consell per la República ha de reduir la seva dependència en relació amb ells. Aquest ha estat l'eix central de la intervenció de Carles Puigdemont davant de l'Assemblea de Representants del Consell que aquest matí l'ha escollit com a president d'aquest òrgan en un ple a Canet de Rosselló. "El Consell ha de prendre la iniciativa sense esperar consens previ entre els partits, perquè ja s'ha vist que aquest consens és impossible en les actuals circumstàncies", ha advertit en el discurs que ha exposat abans de la votació.
Des de la seva creació, el Consell per la República s'ha trobat enmig la polèmica sobre el paper que han de tenir els partits. Junts reclama situar la coordinació estratègica del procés en l'àmbit del Consell per la República, ERC no ha amagat l'escepticisme mentre la CUP es manté formalment fora del Consell tot i que els representants de Poble Lliure en formen part i, de fet, la presidenta de l'Assemblea de Representants, Ona Curto, n'és membre.
Al llarg de la seva intervenció, Puigdemont ha evitat citar cap formació de manera explícita, però s'ha referit a la necessitat d'eradicar "actituds fratricides" que deterioren les relacions entre els independentistes; ha subratllat que els partits han mostrat que són capaços de pactar un govern autonòmic però "incapaços de definir l'estratègia per la independència, ni tan sols de crear les condicions en què aquesta estratègia s'hauria de construir". Per tot plegat, ha advertit que, un cop superada la fase inicial de creació, el Consell ha de canviar la seva aproximació al conjunt dels partits, "ha d'incrementar la intensitat i qualitat de les relacions i reduir-ne la dependència". "Són imprescindibles i tota estratègia del Consell ha de comptar amb el rol dels partits, però el Consell ha de prendre iniciativa sense esperar el consens previ entre els partits, perquè ja s'ha vist que és impossible en les actuals circumstàncies", ha reblat.
Prioritzar el Consell davant Junts
Les reflexions de Puigdemont han donat peu a diferents qüestions dels membres de l'Assemblea, entre les quals Clara Ponsatí, sobre la seva vinculació amb Junts i sobre si té intenció de renunciar a la presidència del partit. Quan es va aprovar el reglament aquest òrgan ja va haver de debatre sobre aquesta situació i va rebutjar una esmena per vetar que el líder d'un partit presideixi el govern del Consell. Igualment, ha hagut de respondre sobre el fet que el partit que presideix, formi part d'aquesta estratègia autonomista que ell denuncia.
Puigdemont ha recordat que aquest debat ja es va decidir a l'Assemblea del passat mes de febrer i ha garantit que si es planteja un conflicte amb el partit qualsevol decisió que hagi de prendre sempre "privilegiarà el país i el Consell per la República". Ha instat, no obstant, a no posar la bena abans de la ferida, i ha insistit repetidament que la seva presència allà era per parlar del Consell i no per donar explicacions sobre el Govern de la Generalitat, sobre la qual, segons ha assegurat, no en té "cap responsabilitat".
Divisió i desmoralització
Prèviament, Puigdemont havia recordat que aquest any es complirà el cinqué aniversari de l'1-O i el 27-O i ha assenyalat que es pot convertir en oportunitat perquè el Consell lideri una reflexió sobre la situació del procés. Ha explicat que tot això es produeix en "un context de divisió" entre partits que ha portat a una "desmobilització de la ciutadania", que era el principal motor de l'1-O; també en un context de repressió, que "no s'ha aturat ni un sol dia" i s'ha convertit en "repressió persistent i empeltat a les institucions catalanes"; sense "cap proposta concreta" de les institucions catalanes que es pugui considerar com a "full de ruta factible"; i en un context de crisi accentuada ara per la situació bèl·lica a Ucraïna. No obstant, ha assenyalat que aquest cinquè any pot haver-hi un punt d'inflexió.
En aquests anys, segons Puigdemont, ha quedat clar que Espanya no té cap proposta en positiu per a Catalunya, amb "atacs al país, l'economia, recentralització sistemàtica i persistent catalanofòbia". De manera explícita, s'ha referit a la taula de diàleg, per retreure la negativa espanyola a un "veritable diàleg", a un reconeixement de les arrels del problema, i per actuar amb una taula en què no està representat el conjunt de l'independentisme.
Xarxa internacional
Pel que fa el programa de govern, ha apostat per definir i impulsar un corpus de legislació republicana, i pel desplegament de la xarxa internacional, en tots els àmbits de la diplomàcia en què sigui possible, com es va fer amb el Congrés Nacional Kurd, i amb persones que representin el Consell per la República arreu del món. "Podem fer molta feina, molt de mal", ha assegurat en referència a l'enfrontament amb l'Estat en l'àmbit internacional, i posant com a exemple d'aquest impacte, la cara l'Alt representant de política exterior de la UE, Josep Borrell, quan ha de respondre Toni Comín al Parlament Europeu, "que sembla que vagi restret de no sé quants dies".
Puigdemont ha començat la seva intervenció recordant que aquest era el segon debat d'investidura al qual se sotmetia, després del que va protagonitzar el gener del 2016 per assumir la presidència de la Generalitat. Ha agraït la feina feta pel Consell i en particular de Comín. "Hem intentat que no us adonéssiu de les enormes dificultats que hem tingut per poder arribar fins aquí", ha assegurat Puigdemont que ha titllat l'aconseguit de miracle.
Al llarg del ple ha hagut de respondre tota mena de qüestions, entre les quals si considera que cal un servei d'intel·ligència del Consell. Puigdemont ha admès que cal conèixer bé l'adversari i que en aquest punt s'ha fallat. "No posaré en marxa un CNI o un Mossad, però un govern d'una republica independent ha de tenir aquests serveis, amb bastant més democràcia que a l'Estat espanyol, especialment pel que fa els fons reservats", ha reblat.