El president, Carles Puigdemont, ha assegurat a la Universitat de Copenhaguen, en una sala plena de gom a gom, que si els catalans no poden triar lliurement el seu govern, significarà que no hi ha democràcia a Catalunya, que "votar és inútil". No només això. Ha advertit que amb el conflicte entre Catalunya i Espanya i amb la reacció autoritària de l'Estat davant el referèndum de l'1 d'octubre "està en joc la democràcia a tot Europa". "L'ombra de Franco encara és allargada", ha denunciat en una intervenció molt contundent en què ha titllat de venjativa la resposta del Govern de Mariano Rajoy.
Puigdemont ha arribat aquest matí a la capital danesa en un vol des de Brussel·les tot i el risc que la justícia espanyola cursés una euroordre de detenció. De fet, la fiscalia general de l'Estat ha demanat l'ordre un cop s'ha comprovat policialment que el president era a Copenhaguen, però el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena l'ha desestimat. El president s'ha traslladat a Dinamarca des de Brussel·les acompanyat de l'empresari Josep Maria Matamala.
Enmig d'una gran expectació mediàtica, política i acadèmica, Puigdemont ha seguit amb el programa previst i ha pogut intervenir al debat universitari al qual havia estat convidat sota el títol Catalunya i Europa en una cruïlla per la democràcia?.
L'acte s'ha celebrat en una aula amb capacitat per a 250 persones, desbordada, amb gent asseguda a les escales i per terra. Alguns l'han hagut de seguir des de l'exterior. Molts catalans, també periodistes de diferents països, i alguns ciutadans espanyols descontents amb el procés. I molts estudiants.
El líder de Junts per Catalunya, que precisament ha estat proposat el matí d'aquest dilluns com a únic candidat a la investidura pel president del Parlament, Roger Torrent, s'ha expressat de manera contundent: "No ens rendirem davant l'autoritarisme", ha dit, tot assegurant que aviat es formarà un nou govern independentista. Amb tot, malgrat que se li ha demanat durant l'acte, no ha aclarit quan tornarà a Catalunya per prendre possessió del càrrec.
Puigdemont, dret i rere un cartell en què se'l presentava com a 130è president de la Generalitat, ha iniciat la seva intervenció agraint la rebuda a Dinamarca, país amb el qual de seguida ha comparat Catalunya: "Volem convertir-nos en una Dinamarca del sud", ha resumit gràficament. El president, que ha recordat la victòria independentista a les eleccions del 21-D ha demanat la fi de l'article 155, que ha titllat d'"eufemisme d'estat d'excepció" i "desgràcia per a la democràcia", no només a Catalunya sinó a tot Europa.
Els fracassos de la UE
El president s'ha mostrat molt crític amb la política que ha seguit Europa vers Catalunya. "No podem tancar els ulls als fracassos de la UE", ha dit, tot assenyalant que cal més integració comunitària però vinculada a "més democràcia". "El que està passant a Catalunya és tan decisiu per al futur d'Europa com el Brèxit", ha advertit. Puigdemont ha censurat el suport de la Comissió Europea al govern de Mariano Rajoy, perquè, al seu parer "ha legitimat més la força i les amenaces judicials" contra l'independentisme català.
En una de les múltiples picades d'ullet al país des d'on parlava, el polític gironí ha recordat que Copenhaguen ha reconegut el dret d'autodeterminació a dos dels seus territoris: Groenlàndia i les Illes Fèroe. "Dinamarca demostra que entén la democràcia com la millor manera d'empoderar les persones", ha dit.
El president ha abordat el referèndum català de l'1 d'octubre confessant "l'error" d'haver pensat que a l'Europa del segle XXI l'Estat espanyol no actuaria amb violència ni violaria els drets fonamentals. "Ens vam equivocar", ha dit, per repassar després els efectes de la repressió: des dels polítics empresonats i "tractats com a terroristes" fins al seu propi exili i el dels consellers establerts a Brussel·les per evitar la presó preventiva.
Revenja d'Espanya
En aquest punt, ha denunciat que els dirigents detinguts estan empresonats a més de 600 quilòmetres de casa seva, contravenint la normativa europea. “Això no és justícia, és revenja”, ha clamat.
"El problema fonamental és que Espanya no reconeix Catalunya com a nació, com a subjecte polític", ha resumit. També ha recordat que l'autogovern català és previ a la Constitució espanyola i ha posat en relleu que 9 dels 11 presidents de la Generalitat de l'últim segle han estat "destituïts, empresonats, exiliats o executats". Puigdemont ha insistit que "és hora de negociar", però que la solució no ha de ser "penal" sinó "política".
L'audiència no ha amagat, de manera majoritària, les simpaties cap al líder independentista, però no així els dos ponents que han participat amb ell en el debat, dos professors de la mateixa universitat, que han expressat les crítiques al president i a la gestió del procés.
Populisme i Putin
El professor de Ciències Polítiques de la Universitat Christian F. Rostboll ha advertit que no hi ha democràcia sense fronteres i que la forma de “política identitària que no cedeix és populisme”, per la qual cosa ha insistit a demanar a Puigdemont si és possible obrir una negociació.
Davant d'aquesta intervenció, el moderador de l’acte ha interrogat directament Puigdemont si és populista. “No!”, ha replicat. “A Catalunya el que volem és expressar la nostra voluntat amb les eines democràtiques. No té res a veure amb el populisme”, ha reblat a més de recordar la voluntat del seu Govern de pactar no només la data i pregunta d'un referèndum sinó també la possibilitat que aquest se celebri a tot Espanya, com "una solució o una proposta com a punta de partida".
La darrera a intervenir ha estat la professora Marlene Wind que ha interrogat Puigdemont amb una bateria de preguntes per demanar-li, entre d'altres qüestions, si pensa que el líder rus Vladímir Putin està content amb el procés català. Puigdemont li ha retret que aquest hipotètic vincle entre Putin i el procés català no és matèria d’un debat acadèmic sinó propi de determinats mitjans. “Si us plau, més seriositat”, ha reclamat. Igualment ha advertit que és “ofensiu” les teories que volen assenyalar en la situació catalana un risc de balcanització.