El Consell per la República proposa un nou full de ruta perquè l'independentisme "recuperi la iniciativa" i Carles Puigdemont, que aquest matí ha estat ratificat com a president del Consell, l'ha descrit com una proposta de desbordament democràtic de l'Estat a les urnes i al carrer. "Proposem que les institucions activin la declaració d'independència; que la societat es mobilitzi per defensar aquesta posició el temps que faci falta; que Govern, Parlament i Ajuntaments despleguin els efectes de la declaració d'independència i que s'acabin constituint en institucions provisionals de la República", ha explicat Puigdemont, que ha situat com a objectiu últim el reconeixement internacional de la República catalana.
La proposta s'ha presentat en el marc de l'Assemblea Fundacional de Representants del Consell per la República i el president ha explicar que perquè aquest objectiu sigui possibles cal que el desbordament democràtic resulti "insostenible" per a l'Estat, tant a les urnes, com a les institucions i al carrer amb mobilitzacions massives i "aquesta vegada amb voluntat de mantenir la posició per defensar la democràcia".
Democràtic i no violent
Tot plegat requereix, segons ha enumerat, que es compleixin un seguit de condicions: una victòria de l'independentisme a les les eleccions del 14 de febrer en vots i escons; la posada en marxa d'un govern independentista que tingui com a objectiu fer efectiva la república; la posada en marxa del que ha descrit com "iniciatives públiques i privades orientades a la conquesta d'espais de sobirania"; la posada en marxa d'una estructura digital de la república i l'estructura que garanteixi el funcionament del país durant el període de transició; i l'exigència d'una resposta explícita i clara de l'Estat "sense dilacions" a la proposta de negociació d'un referèndum d'autodeterminació.
"Cal organitzar tot el necessari per aquests desbordament democràtic com a eina d'impuls i protecció de la República catalana, un desbordament netament democràtic i no violent que acompanyi les institucions provisionals de la República en l'exercici de les seves funcions", ha reclamat.
Tot plegat està recollit en un document de 55 pàgines amb el títol Preparem-nos, que s'ha presentat davant de l'Assemblea, i on es concreten les passes a seguir.
Establir aliances
Puigdemont ha acabat subratllant, però, la necessitat d'establir "aliança entre tots els actors del moviment". "És una aliança imprescindible, indefugible i inajornable, des d'on assignem els rols i responsabilitats que corresponguin", ha conclòs situant el Consell per la República com a autoritat nacional des d'on s'articuli.
L'Assemblea s'ha posat en marxa sense la participació de representants d'Esquerra i, tot i no fer referència explícita a aquesta circumstància, el president ha advertit tan bon punt ha pres la paraula que "en absència d'unitat guanya la repressió". "Només amb lluita antirepressiva i defensiva no avançarem mai", ha subratllat.
Resposta a ERC
En la roda de premsa posterior, Toni Comín ha admès que els resulta difícil entendre la decisió d'ERC de no participar a l'Assemblea fundacional, un cop es van garantir que aquesta cita quedés fora del calendari electoral, i ha negat que s'estigui fent un ús partidista del Consell.
Toni Comín, durant la intervenció davant de l'Assemblea
Finalment, han participat en l'Assemblea Fundacional representants de JxCat, Demòcrates i Poble Lliure, en total 37 dels 70 diputats independentistes. La CUP hi ha assistit com a observadors i hi ha intervingut Carles Riera. Una part dels participants estaven reunits al Press Club de Brussel·les, la resta al Palau de la Generalitat.
Crides a la unitat
Durant l'acte, el president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, ha advertit que "la solució del conflicte polític només serà possible a través d'una aliança renovada en el conjunt del moviment independentista". "La unitat ens compromet, ens interpel·la a tots i ens fa invencibles. Que ningú no ho dubti sense unitat no hi haurà llibertat, sense unitat no hi haurà República", ha advertit.
La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, no ha amagat els retrets a ERC. Tot i que no ha citat la formació republicana ha lamentat que l'impediment de la investidura de Puigdemont el 30 d'octubre del 2018 va marcar un "punt d'inflexió" en el camí de l'independentisme en un Parlament de Catalunya on, ha dit, "s'ha imposat la submissió més que no pas la sobirania" i que "ha estat incapaç de defensar-se a si mateix i fer efectiu d'1-O".
El cupaire Carles Riera ha intervingut a l'Assemblea del Consell de la República com a observador
El cupaire Carles Riera ha advertit que l'independentisme topa amb la repressió de l'Estat i de la Generalitat; amb la desorientació fruit de l'esgotament de l'esquema polític del 2017 i, en tercer lloc, amb el "clima de divisió entre les forces independentistes", per la qual cosa el Consell podria ser una eina per superar-les a condició que sigui un espai realment plural i més enllà de les estratègies de partits per organitzar estructures paral·leles per a la confrontació amb l'Estat.
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que com a membre del Consell s'ha encarregat de presentar l'acció que s'impulsarà pel Consell des de l'àmbit econòmic, també ha apel·lat a la "unitat estratègica" de l'independentisme i ha subratllat la importància del document que avui presentava el Consell.
La president de l'ANC i membre del Consell per la República, Elisenda Paluzie
L'Assemblea ha aprovat el reglament per a l'elecció dels seus membres i el règim d'incompatibilitats, que han estat presentats per Lluís Llach i el president de Demòcrates, Toni Castellà.
A la imatge principal Carles Puigdemont intervenint davant l'Assemblea que l'ha confirmat com a president del Consell per la República