Conjura per una candidatura que vagi més enllà de Junts per Catalunya per a les eleccions del pròxim 12 de maig. El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha protagonitzat aquest dimarts a Perpinyà (Catalunya Nord) la presentació de l'Acord del Vernet, una entesa amb set partits que l'acompanyaran en una llista que el també eurodiputat vol que traspassi les fronteres de la seva formació. En concret, s'hi han sumat Demòcrates (liderat per Toni Castellà), Moviment d’Esquerres, Acció per la República, Estat Català (el presideix l’exdirigent d’ERC, Josep Andreu), Reagrupament, Alternativa Verda i Joventut Republicana. Després de la signatura, Puigdemont ha fet una declaració on ha celebrat la "suma de partits i grups que s'afegeixen a la crida per construir un projecte que governi i lideri sense deixar cap carpeta a banda". Ja en mode electoral, en un clar retret a Esquerra Republicana, el president a l'exili ha defensat un executiu que "no surti renunciat de casa o que no s'autoimposi límits a les seves ambicions". "Ens proposem una iniciativa on la gent pugui veure aquesta voluntat de no tenir límits ni complexos", ha afirmat, en la línia de treballar per "acabar la feina" de l'octubre de 2017 i "fent-la millor".
En aquesta línia, Puigdemont ha afegit que l'entesa presentada —on ha volgut agrair la "voluntat de sumar des de la identitat de cadascú"— aquest dimarts ha de respondre al criteri de "dotar-se d'un Govern solvent, ambiciós, que miri de tu a tu l'Estat i que no es deixi cap carpeta sense tocar". "També som conscients que no es tracta només d'oferir un bon Govern, de vegades hi ha gent que es conformaria amb això, però també cal recuperar l'autoestima i l'ambició nacional per fer la feina que vam deixar a mitges sense cap mena de complexos", ha assenyalat l'eurodiputat. Puigdemont ha volgut destacar al llarg del seu discurs que un país "no avança si hi ha un Govern rendit des de casa": "Es pot sortir rendit des de casa per no tenir idees ni projecte, per no haver d'incomodar més del compte o per no fer valer els interessos dels catalans per damunt dels interessos del partit que governa a Espanya, però tot plegat condueix a la mateixa rendició i ni l'una ni l'altra estaran capacitades per a aquesta etapa històrica després de la letargia, el parèntesi, la repressió i la rendició". Per això, el president a l'exili ha cridat a "refer el treball compartit entre les totes forces democràtiques" que van preparar l'1 d'octubre.
Paral·lelament, el president Puigdemont també ha carregat contra el PSC i el PP: "Els costos de la dependència amb l'Estat són elevadíssims i insostenibles, i que sistemàticament —any rere any— els partits que governen a Espanya, sigui el partit d'Illa o de Fernández, deixen tirats vuit milions de persones i, alhora, sobrealimenten l'economia de Madrid". "Això només pot ser contestat i combatut des de Catalunya i amb una actitud de fermesa que ningú que tingui les mans lligades al govern espanyol pot tenir", ha etzibat. El líder de Junts ha criticat, també, que l'Estat "no ha fet cap proposta al llarg d'aquests anys duríssims": "Cap no ha desmentit que el millor per al futur de Catalunya és un país independent. Només ens ofereixen resignació i conformitat, i ha quedat clar que l'únic que pot assegurar el nostre futur i benestar és la independència". El polític gironí ha culminat el seu discurs sostenint que el govern d'un país "té el deure moral de treballar per tenir recursos, competències i perquè quan els ciutadans mirin al Govern amb cara de pregunta, hi trobin respostes i explicacions".
L'acord amb altres formacions
De nou, a l’escenografia del lloc de la signatura ha planat un blau fosc (i no turquesa, que és el color de Junts), reforçant la imatge d’una “llista de país”. Les vuit persones que han signat el manifest són Jordi Turull (Junts), Toni Castellà (Demòcrates), Oriol Izquierdo (Acció per la República), Teresa Garcia (Moviment d'Esquerres), Enric Solé (Reagrupament), Pep Andreu (Estat Català), Dolors Borau (Alternativa Verda) i Agnès Serra (Joventut Republicana de Lleida). Tant el secretari general de Junts com el mateix Puigdemont ja apuntaven dies abans que la idea és fer una candidatura que vagi més enllà del partit, fet que pren forma amb l’acord d’aquest dimarts. Concretament, en la conferència de dijous passat a Elna, el president a l’exili va fer una defensa aferrissada d’una candidatura unitària: “Crec que no m’equivoco si afirmo que la majoria de nosaltres compartim la idea que la millor proposta per correspondre a les esperances de la gent i poder batallar amb la màxima fortalesa en tots els fronts seria una candidatura unitària. [...] Des de l’experiència de Junts pel Sí, no hi ha hagut mai més cap altra proposta política tan engrescadora, tan mobilitzadora i tan poderosa com aquella. [...] Per això mai no he deixat de demanar unitat, a risc de quedar-me predicant en el desert, perquè quan més hem avançat ha estat justament quan més units hem anat”.
De fet, el manifest de l'Acord del Vernet recull que aquest es produeix per la "necessitat de bastir un front de país tan ample com sigui possible, per recuperar la iniciativa política i situar Catalunya en una posició òptima per culminar els reptes que el país va iniciar l'octubre de 2017". Les vuit formacions signants del text consideren que "el moviment independentista ha de tornar a l'estratègia guanyadora" de l'1-O i que "Catalunya no es pot permetre una altra etapa de desunió i de lluites intestines que no fan altra cosa que aplanar el camí dels seus adversaris". "Només tindrem possibilitat d'exercir de manera efectiva l'autodeterminació si som capaços d'organitzar-nos de manera solidària, i des de la generositat, construint un front que aixoplugui totes les sensibilitats que integren el moviment d'alliberament nacional", defensen. Finalment, el manifest enfoca les eleccions del pròxim 12 de maig com una tria "entre els qui volen acabar la feina d'enfonsar la nació convertint-la en una regió més d'Espanya i els qui volem acabar la feina que vam començar perquè Catalunya sigui reconeguda en el concert de les nacions independents del món".
Un exemple recent és el cas de la candidatura de Xavier Trias per a les eleccions municipals del 28 de maig passat, quan van concórrer amb la marca ‘Trias per Barcelona’ i, en el si de la coalició, hi havia Junts, l’extint PDeCAT, Demòcrates i Moviment d’Esquerres. D’altra banda, es repeteix per a aquests comicis l’entesa amb el partit de Toni Castellà i MEScat, que ja van formar part de les llistes de les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021 i de les del Congrés, del 23 de juliol del 2023.
Per comunicar una coalició, el termini màxim és el dissabte 30 de març a les 14 hores. De fet, és un tràmit que es pot fer davant la Junta Electoral Provincial corresponent des del 20 de març. A partir d’aquí, els partits i coalicions hauran de presentar les candidatures davant l’òrgan electoral del 3 al 8 d’abril com a termini màxim. Al llarg d’aquests dies, els comitès i assemblees de Junts a escala comarcal, veguerial, sectorial, ideològic (d’esquerres, socialdemòcrata i liberal) o la Joventut Nacionalista de Catalunya elaboren les seves propostes de quatre noms per configurar les llistes per al 12 de maig. La setmana clau serà després de Setmana Santa, ja que Junts celebrarà el dissabte 6 d’abril un consell nacional per aprovar-les. El que és segur és que Puigdemont liderarà el tiquet electoral per Barcelona, mentre que Mònica Sales ho farà per Tarragona; Salvador Vergés, per Girona, i Jeannine Abella, per Lleida. El president a l’exili avisava dijous passat que té clar que la seva candidatura “haurà d’anar més enllà del partit” i que haurà d’incorporar “perfils i suports provinents d’altres sectors”: “Al planter de gent solvent que ha anat adquirint experiència aquests darrers anys, s’hi han de continuar incorporant nous referents i nous valors que siguin capaços de retornar als ciutadans la confiança que han de tenir en les institucions catalanes”.