El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha estat el convidat d'honor en l'acte de commemoració de la Diada Nacional de Flandes. El batlle de Bruges, Dirk De fauw, ha presidit la celebració que ha acollit la Sala Gòtica de l'ajuntament de la ciutat flamenca. L'acte ha comptat amb la presència de regidors de tots els grups polítics, diputats i senadors, el bisbe de Bruges i personalitats de la vida social de la ciutat. El president ha proclamat un discurs centrat en la defensa de la llengua del país. "El català és la pedra angular de la nostra identitat. És per això que volen afeblir la llengua per així eliminar el conflicte polític", ha assegurat rere el faristol amb la bandera de Flandes. "Espanya demostra que només sent independents, la nostra llengua serà oficial a la Unió Europea", ha argumentat davant d'una sala plena a vessar.

sala gòtica Bruges - Josep Lluís Alay
Sala gòtica de l'ajuntament de Bruges plena de gom a gom - Josep Lluís Alay

Puigdemont ha estat ovacionat quan ha rebut l'obsequi de la ciutat per part de l'alcalde de Bruges i el regidor Pol Van Den Driessche. De fet, s'han sentit crits de "Visca Catalunya lliure!". Flandes i Catalunya tenen una amistat molt estreta. De fet, el Govern va signar just fa un mes un pla de cooperació 2022-2024 amb l'executiu flamenc. L'encarregat de signar l'acord va ser el secretari d'Acció Exterior, Gerard Figueras, i la seva homòloga flamenca, Julie Bynens, a la seu del govern de Flandes a Brussel·les. El pacte de col·laboració entre ambdós governs, que estarà en vigor fins a finals del 2024, contempla la cooperació institucional entre Catalunya i Flandes en afers internacionals. Ara bé, el pacte també inclou àmbits de treball en cultura, digitalització, afers socials, joventut, recerca, turisme, ciència, innovació, salut, recerca marítima, economia blava i sostenible, habitatge, educació i medi ambient. L'acord de cooperació entre Catalunya i Flandes va institucionalitzar-se l'any 2008 i des de llavors s'actualitza amb plans de treball bianuals. Així doncs, preveu la creació de plans de treball bianuals per les activitats i els projectes a realitzar per a cadascun dels àmbits d’interès.

Després de la signatura de l'acord en el marc de la cinquena reunió del Comitè Mixt, que es reuneix cada dos anys, Figueras i Bynens van reivindicar el rol de les regions en l'arquitectura de la Unió Europea i per aplicar competències de la manera més "eficaç". "És més important que mai que siguin els governs de regions com les nostres els que puguem exercir d'una manera més eficaç les competències en qüestions com els fons europeus per impulsar la recuperació econòmica", va afirmar el secretari d'Acció Exterior. Figueras també va fer valdre l'aliança entre Catalunya i Flandes en la reivindicació del rol de les regions en el marc de l’arquitectura institucional de la Unió Europea per aplicar les competències de la manera més eficaç.