Silenci sorollós. El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha deixat en evidència la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, nomenada després que esclatés l'escàndol del Catalangate, i el seu secretari d'Administració Digital, Juan Jesús Torres Carbonell, que han comparegut davant la Comissió Pegasus del Parlament Europeu per tractar el ciberespionatge a polítics i ciutadans. La manca de temps, en part per com han estat de llargues les compareixences d'alguns que han intervingut (especialment la directora del CNI) han fet que els eurodiputats hagin hagut de formular totes les preguntes de seguit i que, a l'hora de contestar-les conjuntament, els compareixents hagin pogut passar de puntetes per la gran majoria de les qüestions. Més concretament, Casteleiro no ha contestat a cap de les qüestions plantejades pels eurodiputats Puigdemont, Jordi Solé i Diana Riba.
Casteleiro defensa la tasca del CNI
La intervenció telemàtica d'Esperanza Casteleiro, directora del CNI i exsecretària d'Estat de Defensa, davant la Comissió Pegasus ha estat la més llarga del dia. De fet, tant s'ha esplaiat pronunciant el text que tenia escrit que el president de la comissió, l'eurodiputat Jeroen Lanaers, l'ha hagut de tallar al cap de 15 minuts sense que hagi pogut acabar de llegir el seu discurs. Amb tot, durant la compareixença, Casteleiro no ha revelat cap mena d'informació nova, perquè s'ha limitat a explicar les funcions de la institució que dirigeix i defensar reiteradament que "treballa des de la més estricta observança de la Constitució". A l'inici, ha assegurat que Espanya és "un estat social i democràtic de dret, tal com es reconeix a l'article 1 de la nostra Constitució" i un "país del qual em sento tan orgullosa i on tots els drets i llibertats dels ciutadans estan degudament protegits", ha insistit. Quant al procediment per poder emprar el programari, Casteleiro ha detallat que el sistema espanyol, que necessita una autorització judicial per vulnerar un dret fonamental, constitueix un "procediment dels més garantistes i protectors dels drets" del món.
Puigdemont dispara una bateria de preguntes
En el breu torn de preguntes després de la llarga exposició de Casteleiro, Carles Puigdemont ha disparat una bateria de preguntes a la directora del CNI que, malauradament, no ha contestat. Sobre l'ús de Pegasus, ha qüestionat "com pot fer compatible les eines que permeten un ús desproporcionat i sense límits amb una norma que els obliga a ser proporcionals?". Després, ha asseverat el to i ha exigit que la directora del CNI respongui amb claredat: "Vostè té Pegasus? El CNI té Pegasus? Li consta que altres agències espanyoles tinguin Pegasus?" ha preguntat de seguit. També ha demanat saber quan s'ha utilitzat el programari, perquè l'autorització judicial de la qual té constància no li quadra amb les informacions del Catalangate. A més, ha preguntat sobre qui ha tingut accés a la informació i on està emmagatzemada la informació. Puigdemont s'ha referit també a l'espionatge del seu advocat, Gonzalo Boye: "Pot explicar com es garanteix el meu dret a la defensa quan s'ha espiat durant més d'un any el meu advocat?", ha preguntat. En aquest sentit, ha qüestionat si la informació recollida dels líders independentistes serveix "per elaborar investigacions prospectives que algun dia puguin ser emprades per altres raons?". I per últim: "Realment pot garantir que avui no estiguem sent espiats encara?"
L'exposició de Casteleiro ha superat els 15 minuts, però, a l'hora de respondre a les 28 preguntes, ho ha donat tot per despatxat en uns pocs segons. No ha dit res sobre el ciberespionatge que ha patit l'independentisme ni quins són els processos per garantir la seva legalitat, però ha promès respondre a tot més endavant i per escrit. "El CNI és l'única institució que té una comissió parlamentària específica" per retre comptes sobre temes secrets, s'ha limitat a dir.
Al vespre, Puigdemont ha penjat un vídeo al seu canal de Youtube, denunciant que Espanya no ha respost cap pregunta avui davant de l'Eurocambra, en una actitud que ha descrit com de "menyspreu que demostra que l'Estat espanyol té moltes coses a amagar", emparant-se en suposades limitacions legals. Puigdemont ha advertit que un Estat membre no pot tenir aquesta actitud de zero col·laboració i menyspreu, i que amb això amenaça l'Estat de dret europeu i posa en joc la democràcia europea.