El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha deixat en ridícul l'alt representant diplomàtic de la UE, Josep Borrell, perquè després de criticar els suposats contactes de Catalunya amb Rússia, s'ha reunit amb autoritats de Qatar, un país acusat de sufragar el gihadisme.

"Com anava allò de relacionar-se només amb països que tinguin credencials plenament democràtiques? Hipòcrites", ha deixat anar Puigdemont.

Borrell, en canvi, s'ha mostrat molt satisfet dels seus contactes amb Qatar. "Qatar és un soci clau per a la UE. Excel·lent discussió amb el xeic Althani sobre l'Afganistan. Qatar juga un paper crucial per garantir l'accés a l'ajuda humanitària i la sortida de les persones en risc. Agraïm a Qatar l’assistència en l’evacuació de ciutadans de la UE", ha indicat l'alt representant diplomàtic.

 

L'especialista en el Pròxim Orient Gabriel Ben Tasgal afirma que Qatar és, actualment, i al costat de l'Iran i Turquia, un important motor de la inestabilitat, "ja sigui a través dels milions que aboca sobre els grups extremistes (Hamàs o els Talibans) o a través de les retransmissions de la cadena Al-Jazeera en àrab". "El principat que abans era la cara moderada cap a Occident, s'ha transformat, sota el lideratge de l'actual governant, l'Emir Tamim Ben Hamid Al-Thani, en una bomba de rellotgeria", ha indicat en diverses entrevistes.

Polèmica amb Lavrov

 

Borrell en canvi aplica una doble vara de mesurar a Rússia i Qatar. L'alt representant diplomàtic de la UE va protagonitzar una forta polèmica fa un any amb el ministre d’Exteriors rus, Sergei Lavrov, quan davant l’exigència de la UE sobre la posada en llibertat de l’opositor Alexei Navalni i els seus seguidors, aquest el va replicar recordant la brutalitat policial a Europa i la situació dels presos independentistes. Lavrov va criticar que Borrell no utilitzés sempre el mateix criteri.

En una roda de premsa a Moscou després de la reunió que van mantenir els dos polítics, el cap de la diplomàcia europea va insistir públicament a reclamar la posada en llibertat de Navalni i va subratllar que la UE esperava una investigació “independent i completa” sobre l’enverinament del líder opositor l'estiu passat.

Després d’escoltar-lo, Lavrov va replicar recordant els casos d’abusos policials viscuts darrerament a Europa i als Estats Units i, en concret, es va referir a la situació dels presos independentistes, els quals va posar com a exemple de “decisions judicials motivades políticament”.

“Els líders independentistes són a la presó per organitzar un referèndum, una decisió que la justícia espanyola no ha revocat malgrat que tribunals d’Alemanya i Bèlgica han sentenciat en contra”, va argumentar.