El president a l'exili i candidat de Junt + Puigdemont per Catalunya, Carles Puigdemont, ha anunciat que deixarà la política activa si no és investit després de les eleccions del proper 12 de maig. En una entrevista a RAC1, Puigdemont ha deixat clar que tornarà a Catalunya encara que no sigui president: "Tornaré encara que no guanyi les eleccions i no sigui investit", ha assegurat el president a l'exili que ha subratllat que amb la llei d'amnistia "es tanca l'etapa de l'exili, una etapa de gran repressió i intensitat".
🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: calendari, candidats i tota la informació
"He de tornar al Parlament en les condicions que sigui, s'han de respectar els resultats electorals", ha afegit per deixar clar que tornarà siguin quins siguin els resultats del 12-M. Ara bé, Puigdemont també ha insistit a deixar clar que el fet de deixar la política activa no l'apartarà del món polític: "Jo faré política tota la vida, en feia fins i tot quan era adolescent. Però si es refereix a política activa, jo no puc fer política activa, si no tinc la responsabilitat de la presidència".
D'altra banda, i encara sobre el seu retorn a Catalunya, Puigdemont ha assegurat que encara que ho pugui fer legalment, no tornarà a Catalunya en un context electoral, és a dir, abans de les eleccions. Segons ha dit, no vol posar el seu retorn al servei del partit. "El retorn que hem estat treballant tants anys no pot ser un acte al servei d'una estratègia electoral, ni de provocació, ni una gamberrada", ha conclòs.
En directe, entrevista a El Món a Rac 1 https://t.co/5uIdCEKEzB
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) April 9, 2024
Tornarà tranquil
Encara sobre el seu retorn, el president a l'exili ha explicat a l'emissora que un cop s'apliqui la llei d'amnistia, les mesures cautelars s'hauran d'aixecar i no es poden produir intents d'entrada i registre ni entrada a la presó. "La llei diu, i ens hi vam barallar molt, que els efectes suspensius de la llei no impediran l'aixecament de les mesures cautelars", per tant, si el Tribunal Suprem decidís presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), fet que creu que és molt probable, no afectaria el seu retorn. De fet, ha matisat que seria possible que, sense entrar encara en vigor la llei d'amnistia, s'aixequessin les euroordres abans de les eleccions; si això passés, Puigdemont torna a dir que el retorn no es produiria abans d'hora.
El Suprem cita Puigdemont a declarar per videoconferència per Tsunami
Aquest dilluns el Tribunal Suprem va citar com a investigats perquè declarin voluntàriament entre el 17 i el 21 de juny al president a l'exili i al diputat d’ERC al Parlament Ruben Wagensberg en la causa oberta el febrer passat per presumptes delictes de terrorisme en l'anomenat cas Tsunami Democràtic. En una interlocutòria, notificada aquest dilluns, la magistrada instructora, Susana Polo, va indicar que les declaracions es duran a terme a través de videoconferència. Sobre això, el president a l'exili ha ironitzat indicant que "la justícia no perd cap oportunitat per ser fidel a la tradició que quan hi ha procés electoral hem d'intervenir, ja els estàvem esperant", ha fet broma Puigdemont.
En aquest cas, la magistrada instructora ha comunicat que les declaracions es podran fer via videoconferència, fet que ha sorprès el president a l'exili, ja que ha recordat que des del 2017 els han negat la via telemàtica. Dit això, Puigdemont té clar que com que l'amnistia ja estarà en vigor, tot quedarà "en paper mullat, n'estic segur". A més, sobre la decisió de la jutgessa de cursar una Ordre Europea d’Investigació (OEI) i/o Comissió Rogatòria Internacional en matèria penal, a través d'Eurojust, Puigdemont ho atribueix al fet que "saben que tenen perdudes les extradicions i ara fan una espècie de petició similar, però de perfil més baix, perquè saben que l'extradició no els funciona".
Carles Puigdemont no està més preocupat per la via de Tsunami Democràtic que "per cap de les altres que m'han acompanyat al llarg d'aquests sis anys i mig, em preocupa des del punt de vista de l'estat de dret, que un estat de la UE faci això, em preocupa com a demòcrata, però en l'àmbit personal no més que tot el que m'ha perseguit fins ara", ha apuntat tranquil. Precisament per aquesta causa, Puigdemont ha tornat a explicar que quan es va votar la llei d'amnistia per primer cop, Junts per Catalunya hi va votar en contra, "perquè hi havia un forat molt gran que era la causa de Tsunami". Ara, amb els retocs que es van fer a la llei d'amnistia que finalment es va aprovar amb el suport de la seva formació, Puigdemont creu que "no s'hauria de produir cap contratemps, llevat que els jutges espanyols decideixin incomplir la llei".
La proposta de debat a 3
Divendres de la setmana passada, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, proposava un debat a tres amb Carles Puigdemont i Salvador Illa, de fet, Aragonès va dir que veia bé que aquest debat fos fora de Catalunya: "Jo estic disposat a desplaçar-me on sigui", assenyalava. "Si tothom s'ofereix i tothom ho accepta, encantat", va afirmar. Tot seguit, els socialistes rebutjaven la idea de fer debats fora de Catalunya i defensaven debats amb la majoria de candidats. La resposta del PSC no ha convençut el president a l'exili que ha apostat per "debatre amb Feijóo i Pedro Sánchez per tractar temes de país". "El PSOE ha vingut a negociar amb mi a Brussel·les, el PSC de veritat no pot venir a Perpinyà que és Catalunya per un debat a tres?", els ha retret. En la mateixa línia, Puigdemont ha recalcat que "no ens cal un cara a cara entre independentistes, sinó treballar colze a colze", ha dit. En aquest sentit, ha afegit que el cara a cara és una lògica que s'ha de dedicar a altres.