El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha sol·licitat a la jutgessa instructora del cas Tsunami, Susana Polo, que s'apliqui la llei d'amnistia en el procediment per terrorisme que se segueix contra ell i contra el també diputat Ruben Wagensberg al Tribunal Suprem. En un escrit d'al·legacions, la defensa de Puigdemont argumenta que no hi ha cap dubte racional sobre l'encaix del fets que es descriuen en aquest cas en la llei d'amnistia, nega que les accions protagonitzades per Tsunami anessin més enllà "de l'exercici legítim del dret de manifestació" i descarta que es puguin enquadrar dins de les excepcions que fixa aquesta llei d'oblit pel que fa el terrorisme.
A finals de febrer el Tribunal Suprem va obrir una causa contra Puigdemont i Wagensberg per investigar-los pel delicte de terrorisme arran de les protestes que va organitzar Tsunami Democràtic després que l'octubre del 2019 es van conèixer les sentències contra els líders del procés. El tribunal va equiparar Tsunami amb el terrorisme de carrer que es practicava a Euskadi els anys 90. El mes d'abril la instructora del Suprem va citar Puigdemont i el diputat Ruben Wagensberg, actualment exiliat a Suïssa, a declarar voluntàriament, però amb l'entrada en vigor de l'amnistia va suspendre els interrogatoris. Això no obstant, el passat 18 de juny, Puigdemont es va presentar a París davant les autoritats franceses, que li van notificar formalment el procediment obert contra ell pel cas Tsunami.
Dret de manifestació
En les al·legacions que aquest dimecres ha presentat davant del Suprem la defensa de Puigdemont, que encapçala Gonzalo Boye, se subratlla que els fets que s'investiguen en aquest cas no passen "de l'exercici legítim del dret de manifestació" i que qualsevol altre interpretació no fa més que retorçar la norma. Així mateix subratlla que les accions de Tsunami en cap cas no poden ser enquadrades en les excepcions que contempla l'amnistia i on es parla d'actes que per la seva finalitat puguin ser qualificats com a terrorisme, segons estableix la Directiva Europea 2017/541, i que “hagin causat de forma intencionada greus violacions dels drets humans, en particular les regulades en els articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals”
El text recull pronunciaments del Consell d'Europa per advertir que pretendre criminalitzar els manifestants catalans presentant les protestes com si es tractessin de delictes relacionats amb el terrorisme comportaria la banalització del propi concepte de terrorisme, a més d'una "criminalització dels drets fonamentals".
L'escrit recorda que la Fiscalia de l'Audiència Nacional, especialitzada en terrorisme, s'ha pronunciat en relació a la causa que manté oberta pel mateix tema assegurant que "resulta manifest, sense necessitat d'esforç o desenvolupament intel·lectual, que els fets troben acomodament clar en l'àmbit d'aplicació de la llei d'amnistia".
Per tot plegat, la defensa de Puigdemont sol·licita a la magistrada instructora que decreti amnistiats els fets que s'investiguen en aquest procediment i acordi el sobreseïment lliure del president.