Carles Puigdemont ha denunciat la "criminalització del dret a la protesta" a l'Estat espanyol. Ho ha fet en una piulada del seu compte de Twitter amb relació a l'acusació dels set independentistes que seran jutjats per participar en la mobilització de la investidura fallida del president a l'exili. Puigdemont ha donat "tot el seu suport" als encausats.
El president a l'exili ha criticat que es "persegueixin ciutadans" per exercir el dret a la protesta i ha alertat que, així, "la democràcia perd posicions i les ocupa l'autoritarisme". "No és només a Bielorússia, és també en Espanya, en plena UE" ha afegit.
Contra l'independentisme
Els acusats són veïns d'Arenys de Munt, Barcelona, Pont de Vilomara, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú sotmesos a un altre procediment judicial contra l'independentisme.
Els advocats d'Alerta Solidària denuncien que han estat "seguits, fotografiats, investigats i tancats fins a 24 hores" i que "ara, tres anys i mig després, el muntatge policial cuinat a la Conselleria d'Interior de JuntsxCat ens comporta una acusació per desordres públics, per agredir i per lesionar agents dels Mossos d'Esquadra".
Repressió del dret de protesta
Una imputació que, segons els advocats, ha estat "traslladada als jutges espanyols, per reprimir el dret a protesta en el període de més mobilització que ha tingut l'independentisme". "Així és com ens van aturar a totes i a tots per tornar al processisme actual", conclou el grup d'encausats en un comunicat.
"Veient com la Fiscalia compra a gust la versió policial i ens carrega amb penes d'entre 2 i 4 anys, ens sembla encara més esperpèntica l'acusació de la Generalitat, que a tots set, i per igual, ens exigeix 2 anys de presó", afegeix.
"Ens mantenen reprimits fins a l'últim minut", denuncien públicament en un comunicat on demanen: "Exigim al Govern de la Generalitat la retirada immediata de l'acusació particular com ha fet en dos altres casos en què es jutjava altres independentistes detinguts aquell mateix dia 30 de gener del 2018".
Entre els altres casos d'acusats independentistes on, finalment, la Generalitat es va retirar del cas hi ha el d'un jove jutjat fa més d'un any.
El llegat judicial de l'1-O: 44 casos i 3.500 represaliats
Quatre anys després de l'1-O, lluny de resoldre's el conflicte entre Catalunya i Espanya i de culminar el procés independentista, encara hi ha vius als jutjats els casos derivats del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, les protestes posteriors i les investigacions de la policia espanyola contra membres del Govern, alts càrrecs de la Generalitat i activistes.
Entre casos i derivades, gairebé s'arriba ja als 50 processos judicials i totes les seves derivades, amb 3.500 represaliats. Hi ha 44 condemnats, 6 exiliats, 56 investigats pel Tribunal de Comptes, 32 alts càrrecs de la Generalitat investigats pel referèndum, 18 investigats per la creació i gestió de webs, 24 bombers investigats, 18 mestres investigats amb la causa arxivada i 712 alcaldes sota el punt de mira de la Fiscalia, dels quals només 12 continuen amb les causes obertes i només a un se l'ha condemnat, l'alcalde d'Agramunt i exconseller, Bernat Solé.