El president a l'exili, Carles Puigdemont, no assumirà el paper de cap de l'oposició. Així ho ha comunicat als diputats del seu grup parlamentari amb els quals s'ha reunit en una trobada de dos dies a Waterloo per preparar el debat de política general. Segons ha pogut saber ElNacional.cat, Puigdemont ha argumentat que, per respecte a la responsabilitat que va assumir com a president de la Generalitat no pot ser ara el cap de l'oposició.
Al Parlament, la figura de cap de l'oposició es va crear a proposta del president Pasqual Maragall i fins i tot es va arribar a incorporar a la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern. Aquesta responsabilitat recau en la persona que presideix el grup parlamentari de l'oposició amb més escons, però a més el president del Parlament ha de comunicar formalment a través d'una resolució qui assumeix aquest rol. En teoria, el cap de l'oposició ha de ser consultat sobre els assumptes de més importància per a Catalunya i proposar millores de l'acció de Govern. Artur Mas, com a cap de l'oposició durant el mandat de Maragall, fins i tot va acompanyar el president en viatges oficials.
Escó
Abans de les eleccions, Carles Puigdemont va anunciar que en cas de no aconseguir la presidència de la Generalitat abandonaria el Parlament i, per tant, no assumiria el paper de cap de l'oposició. No obstant, la previsió del líder de Junts partia del convenciment que en el moment en què se celebrés el ple d'investidura del nou president ja se li hauria aplicat la llei d'amnistia i, per tant, podria tornar a Catalunya, ser present al debat d'investidura i posteriorment retirar-se de la política. La realitat, però, ha estat ben diferent, l'amnistia encara no se li ha aplicat perquè el Tribunal Suprem argumenta que la malversació de què se l'acusa pel referèndum de l'1-O va comportar un enriquiment personal, la qual cosa figura com a excepció a la llei aprovada al Congrés.
La decisió de no assumir la responsabilitat de cap de l'oposició no vol dir, però, que Puigdemont tingui intenció de renunciar al seu escó al Parlament, ja que aquesta decisió quedaria pendent fins que no se li apliqui l'amnistia.
Renovar lideratges
Des que es va constituir el nou Parlament continua figurant com a president del grup parlamentari, Albert Batet, mentre que Mònica Sales, apareix com a portaveu del grup. Això no obstant, a les files de Junts es dona com a més que probable el relleu de Batet, a banda que tots els càrrecs de màxima responsabilitat del partit es mantenen pendents del congrés que Junts celebrarà el 25, 26 i 27 d'octubre. Precisament una de les incògnites que continua oberta és si Puigdemont assumirà el lideratge orgànic de la formació, que fins ara no ha ostentat. En el primer congrés de Junts, Laura Borràs va ocupar la presidència del partit i Jordi Turull, la secretaria general. En aquell moment, Puigdemont va optar per no assumir cap responsabilitat a la direcció per intentar buscar com a president del Consell de la República una posició al marge dels partits. Això no obstant, aquest òrgan de l'exili que havia d'aglutinar l'independentisme no ha aconseguit el seu objectiu.
Precisament, aquest dimecres Puigdemont ha obert la reunió dels diputats del seu partit a Waterloo cridant a reforçar el lideratge de Junts com a alternativa des de la seva posició de primera força de l'oposició i primer partit independentista, i aprofitant la debilitat dels executius de Salvador Illa i Pedro Sánchez. Ha emplaçat, a més, a fer-ho "renovant missatges, discursos i lideratges" i ampliant l'espectre social al qual tradicionalment es dirigeixen.