El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha reaccionat a la desfeta de les euroordres del jutge Pablo Llarena a Bèlgica reclamant la llibertat de tots els presos polítics. La fiscalia belga ha descartat avui recórrer la decisió de tombar l'euroordre que Llarena havia dictat contra el conseller Lluís Puig, amb la qual cosa la decisió de Bèlgica és definitiva.
La fiscalia belga ha assegurat aquest matí a l’agència ACN que no recorreran la negativa dictada ahir pel Tribunal d’Apel·lació, per a la qual disposava de 24 hores.
"Game over. El Suprem no era, no és ni serà competent per perseguir-nos. Ni a nosaltres, ni als presos polítics. Llibertat immediata per a Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez", ha indicat Puigdemont.
Game over. El Suprem no era, no és ni serà competent per perseguir-nos. Ni a nosaltres, ni als presos polítics. Llibertat immediata per a @ForcadellCarme, @junqueras, @jorditurull, @raulromeva, @quimforn, @joseprull, @dolorsbassac, @jcuixart i @jordialapreso. https://t.co/2Y1dX3464Z
— Carles Puigdemont (@KRLS) January 8, 2021
La Justícia belga ha desestimat l'euroordre perquè considera que el Tribunal Suprem espanyol no és competent per fer aquesta petició, i també perquè no troba prou garanties que a Espanya es respecti la presumpció d'innocència, per les declaracions que fan polítics i jutges contra el procés independentista.
La no competència del Suprem ha estat un dels arguments fonamentals de l'exili per combatre les euroordres. També és un dels punts amb què es basen per reclamar la posada en llibertat dels presos polítics,
L'euroordre espanyola demanava l'extradició de Puig per un delicte de malversació de cabals públics per a l'organització del referèndum de l'1-O.
Aquesta era la tercera euroordre dictada contra el conseller. La primera es va presentar el desembre del 2017, quan una part del Govern es va exiliar amb Carles Puigdemont a Bèlgica. La segona, del juliol del 2018, es va haver d'esmenar diverses vegades per defectes de forma i va caure definitivament quan el tribunal de Schleswig-Holstein va decidir que els delictes de sedició i rebel·lió no encaixaven amb la legislació alemanya.