A la mateixa hora en què el president del Parlament, Roger Torrent, compareixerà dilluns al seu despatx d'audiències per anunciar de manera solemne la convocatòria del ple d'investidura, el qui amb tota probabilitat serà assenyalat com a candidat, Carles Puigdemont, serà a Copenhaguen. Allà participarà en un debat sobre Catalunya convocat per la Universitat i es reunirà amb un grup de diputats a la seu del Parlament danès. La notícia es va fer pública aquest divendres mentre se celebrava la reunió del consell de ministres i, 80 dies després d'haver driblat les autoritats espanyoles marxant a Brussel·les, Puigdemont aconseguia de nou desconcertar l'Estat.

El moviment del president català no deixa d'amagar un risc, com reconeix el seu entorn, atès que l'Estat podria reactiva l'euroordre que va emetre reclamant la seva detenció a Brussel·les. El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va retirar aquella petició en comprovar les escasses possibilitats que tenia de sortir-se'n atès que la legislació belga no contempla el delicte de rebel·lió. Puigdemont, però, no ha travessat fins ara la frontera belga davant del perill que des de Madrid es reactivés l'ordre en cas que visiti un país més receptiu als arguments espanyols. De fet, aquesta va ser la raó per la qual es va desestimar la possibilitat d'organitzar un míting a França, prop de la frontera, durant la campanya electoral.

L'advocat Jaume-Alonso Cuevillas advertia al vespre en declaracions al 3/24 que en cas que es reedités l'euroordre, Puigdemont s'hauria de sotmetre a la justícia danesa i quedaria retingut a Dinamarca mentre a Catalunya se celebra el ple d'investidura, la qual impossibilitaria definitivament la seva presència al Parlament. Amb tot, el mateix president ha gairebé donat per descartat el seu retorn per participar en debat en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Per la seva part, l'executiu espanyol s'ha limitat a assegurar que aquesta és una decisió que ha d'adoptar el jutge.

Debat a la Universitat

Puigdemont, que ha estat convocat pel departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Copenhaguen a pronunciar dilluns al migdia una conferència sota el títol Catalunya i Europa en un dilema per a la democracia?, podrà saber immediatament abans de participar en l'acte, la data de la investidura, que s'ha de celebrar abans del 31 de gener i que no es descarta que es convoqui aquesta mateixa setmana. De nou, la convocatòria d'aquest ple es convertirà en un pols amb l'Estat. La voluntat de la direcció de Junts per Catalunya és que la investidura sigui possible en primera volta -la qual cosa l'obliga a aconseguir la majoria absoluta i requereix els vots delegats dels diputats a l'exili-, per tal d'evitar que pugui ser torpedinada amb un recurs del Govern espanyol que s'activaria un cop se sàpiga la fórmula escollida i podria frenar la votació en la segona volta.

En aquest context, la presència del president a la capital danesa ha provocat una forta expectació mediàtica. També política. L'endemà del debat a la universitat, dimarts, Puigdemont es reunirà al Parlament danès amb un grup de diputats, segons ha anunciat aquest divendres un dels impulsors de la trobada, el diputat Magni Arge, del Tjóðveldi (Partit Republicà), una formació independentista de les Illes Fèroe, territori autònom danès. L'objectiu de la reunió és "informar els diputats sobre l'estat de les coses a Catalunya", segons ha explicat Arge a l'agència danesa Ritzau. La trobada se celebrarà a porta tancada en una sala de la Cambra i hi acudiran, entre d'altres, membres de tres comissions parlamentàries: Exteriors, les Illes Fèroe i Groenlàndia (l'altre territori autònom de Dinamarca).

Tot plegat, un nou maldecap per al Govern espanyol atès que l'envit de Puigdemont i el desafiament dels catalans ha tornat a saltar als titulars de mitjans de comunicació internacionals. A més, el tema recupera l'atenció mediàtica, just en el moment en què, l'executiu de Mariano Rajoy, després de no aconseguir evitar la victòria de l'independentisme a les eleccions del 21-D, estudia ara com frenar la investidura del polític gironí en cas que tiri endavant ja sigui a distància o per delegació.

Serà la Mesa qui haurà de decidir sobre la delegació del vot dels diputats exiliats i haurà de donar el vistiplau a la fórmula que finalment s'adopti per a la investidura. Per aquesta raó, el ministre portaveu de l'executiu, Iñigo Mendez de Vigo, no va dubtar aquest divendres a aprofitar la roda de premsa del consell de ministres per advertir al president del Parlament que "no repeteixi els errors" que van portar la seva predecessora, Carme Forcadell, als tribunals. 

A partir d'aquí, el Govern espanyol haurà d'estudiar quines respostes pot plantejar. En cercles madrilenys s'especula amb tota mena d'escenaris, fins i tot amb la possibilitat que el rei Felip VI no signi el decret de nomenament o senzillament no fer-ne la preceptiva -i imprescindible- publicació al Boletín Oficial del Estado. Mentrestant, Puigdemont ha aconseguit escapolir-se de nou del control espanyol, aquest cop via Dinamarca.