En plena crisi migratòria a Ceuta provocada per un xoc diplomàtic entre el Marroc i Espanya, el president a l'exili, Carles Puigdemont, ha sortit a defensar el dret del regne alauita a "plantejar la qüestió de la sobirania" de les ciutats de Ceuta i Melilla.
"Espero que la UE no es deixi endur per la inflamació nacionalista espanyola. Ceuta i Melilla són dues ciutats africanes, que formen part de la Unió Europea només per herència d’un passat colonial que permetia als europeus tenir possessions fora d’Europa", ha tuitejat.
"El Marroc té dret a plantejar la qüestió de la sobirania i seria necessari crear una taula de diàleg per resoldre el conflicte. Seria necessari un diàleg entre Espanya i el Marroc per abordar l'agenda de desacords", ha afegit.
D'aquesta manera Puigdemont ha anat més enllà del conflicte actual i ha recordat el passat colonial de les dues ciutats autònomes espanyoles, que s'estan veient afectades per les disputes diplomàtiques entre els dos països després que el líder del Front Polisario, Brahim Gali, fos hospitalitzat a Espanya sota una identitat falsa.
Puigdemont, l'amenaça del Marroc
Precisament Puigdemont ha format part indirectament d'aquest conflicte, ja que la premsa marroquí l'ha utilitzat com amenaça contra el govern de Pedro Sánchez per l'atenció a Gali. Un exemple ha estat l'editorial del diari Al Ahdath Al Maghribia, una publicació independent i socialista, que ha interpel·lat directament la Moncloa: "Per donar la volta a l'equació, què passaria si el Marroc donés suport al referèndum català del 2017 i Carles Puigdemont fos acollit i sortís el nostre ministre d'Afers Exteriors a dir que es fa per motius humanitaris però que això no afectarà en cap cas la relació amb Espanya?".
Fa dos mesos, dos altres diaris, Le Collimateur i Hespress, considerats propers al ministeri de l'Interior i als serveis d'intel·ligència a l'exterior, van assegurar que Puigdemont podria beneficiar-se de l'estatus de refugiat polític, tot i que advertien que només es tractava d'un relat de ficció que tenia voluntat pedagògica. "Tranquils, això només és una ficció, però és igualment significativa. Per tornar a la realitat, cal assenyalar que Espanya no ha tingut la desgràcia de tenir un veí que hagi acollit, finançat i fins i tot armat un moviment separatista contra la seva unitat territorial", en al·lusió al fet que no ha abastit cap moviment armat català.
Imatge principal: el president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont / Foto: ACN