El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reclamat al president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, una “resposta política" al mandat del 27S, que hauria de passar "com a mínim" per la celebració d'un referèndum, així com “respecte a l’autonomia local i els seus càrrecs electes”. Aquests són el primer i el darrer punt dels 46 que integren el document que el cap de l’executiu català ha entregat a Rajoy durant la reunió de dues hores i vint minuts que han mantingut aquesta tarda a la Moncloa i al qual ha tingut accés El Nacional.

El primer epígraf del document està dedicat a la relació Catalunya-Espanya i recorda que dels comicis del 27S en va sorgir una majoria favorable a la creació d’un nou Estat per a Catalunya, la  qual cosa confereix “legitimitat a l’acció política i parlamentària" dels seus representants.

“És obligació, per tant, dels demòcrates buscar les vies de negociació i diàleg que possibilitin donar sortida a les aspiracions democràtiques de la majoria que pot incloure, com a mínim, la celebració d’un referèndum”, assenyala el text.

El darrer punt punt del document, sota l’epígraf “evitar la judicialització de la política”, reclama el respecte a l’autonomia local i els seus càrrecs davant el que s'hi descriu com “la persecució per part de la Delegació del Govern a Catalunya de múltiples actuacions contra els consistoris i els municipis catalans”. En aquest sentit, recorda que s'han iniciat diverses investigacions judicials davant consistoris per haver mostrat suport a decisions del Parlament, en referència a la declaració de desconnexió del 9N.

46 punts

El document té 18 pàgines, on, a banda dels dos epígrafs descrits, hi ha dos capítols dedicats a “garantia dels drets socials” -on es parla de polítiques socials i política fiscal i financera- i “incompliments de l’Estat amb Catalunya, invasió de competències i interferències en l’acció de Govern”.

En relació a les polítiques socials s'hi exposa el “dèficit estructural de finançament del sistema públic de salut”, així com les retallades en polítiques socials o el finançament insuficient de la llei de Dependència. Pobresa energètica -amb els entrebancs a les iniciatives impulsades pel Govern- i l’acolliment de refugiats figuren també en aquest capítol.

L’objectiu de dèficit per al 2016 –una imposició “desproporcionada i injusta”, s'hi assenyala- encapçala l’epígraf sobre política fiscal i financera, on apareixen les reivindicacions sobre el nou model de finançament -titlla l'actual de “discriminatori”-; les limitacions que ha imposat l’Estat a les mesures tributàries impulsades per la Generalitat per incrementar els ingressos, que han provocat pèrdues per valor de 842 milions d’euros. Pel que fa el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), reclama la revisió del tipus fins al 0%.

Fes clic a la imatge per veure el document

Incompliments

El tercer capítol és el dels incompliments de l’Estat. L’encapçala l’exigència de “respecte al model de l’escola catalana”. També aquí hi figuren les limitacions a l’acció exterior de la Generalitat i el recurs de l’Estat en contra de la conselleria, així com la dificultat per al vot dels expatriats.

Els impediments a la creació del Consell de Justícia de Catalunya que contempla l’Estatut; la conflictivitat institucional; els traspassos pendents i els 532 milions d’euros que l’Estat deu a Catalunya per al finançament dels Mossos figura en aquest capítol, així com la “subinversió” en infraestructures i l’incompliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut -que xifra en 3.811 milions-.

En el capítol d’infraestructures ocupen també un lloc destacant inversions com el corredor Mediterrani o la xarxa de rodalies i regionals; el model descentralitzat de ports i aeroports; i el pla hidrològic.

També en el capítol d’incompliments hi apareix l’impacte de la reforma del sector elèctric i el model català de comerç.