"Avui podem afirmar que un any després les coses no van bé i ha arribat el moment o bé d'un punt inflexió o bé de deixar-ho córrer". Amb aquestes paraules, el líder de Junts, Carles Puigdemont, ha retret al PSOE l'incompliment dels acords que van tancar el novembre de l'any passat per fer costat a la investidura de Pedro Sánchez i ha anunciat la presentació al Congrés dels Diputats d'una proposició de llei en què emplaça el president espanyol a sotmetre's a una qüestió de confiança. Puigdemont ha admès que hi ha pendent la darrera reunió amb el PSOE a Suïssa en presència del mediador i que Junts espera veure la resposta dels socialistes, però no ha amagat l'escepticisme. "Avui Pedro Sánchez continua demostrant que no és de fiar, no ha aconseguit vèncer els recels que teníem, sinó que els ha incrementat", ha advertit el president a l'exili, que ha assegurat que Junts ha estat "generosa i pacient".

El polític independentista ha comparegut al Press Club de Brussel·les després de reunir-se amb la comissió permanent del seu partit a la capital belga, en una trobada durant la qual ha fet evident el profund malestar provocat per la falta de concrecions de l'acord tancat fa tretze mesos amb el PSOE. La resta de l'executiva ha seguit la reunió de manera telemàtica. Amb tot, el líder del partit no ha avançat als membres de la direcció la intenció d'exigir a Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança. Puigdemont ha exposat la seva petició públicament en roda de premsa en acabar la reunió. Ha explicat que ha volgut evitar el "to d'amenaça" i que, per aquesta raó, abans de començar la roda de premsa el grup parlamentari a Madrid ja havia presentat la iniciativa reclamant que Sánchez se sotmeti a la qüestió de confiança per aconseguir "una inflexió real". 

"D'això se n'ha de parlar. No pot fer veure que qui dia passa any empeny. Volem que Sánchez, que va comptar amb els nostres vots per ser president, accepti un debat sobre on som avui", ha argumentat Puigdemont, que, tot i admetre que la decisió final correspon al president espanyol, ha advertit que li resultaria una "greu irresponsabilitat" eludir una votació del Congrés, i li ha reclamat que se sotmeti a la confiança dels diputats. Ha evitat concretar què hauria de fer Sánchez en cas d'acceptar la votació i perdre-la, tot i assenyalar que ell sí que sabria què hauria de fer en el seu cas.

Negociació a Suïssa

"Vam signar un acord des de la desconfiança mútua, partint de posicions molt allunyades, veníem de molt i molt i molt lluny. Era un acord que pretenia crear les condicions per a un compromís històric que contribuís a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya", ha recordat Puigdemont, que ha subratllat que s'havia pactat que les "coses s'havien de fer de manera diferent", per la qual cosa es va acordar la creació d'un espai de negociació presencial a Suïssa, amb mediació internacional i on s'abordessin d'una banda les limitacions i dèficits de l'autogovern i, de l'altra, el reconeixement nacional de Catalunya.

Puigdemont ha admès que aquest espai s'ha reunit periòdicament i de manera puntual, tret de la darrera reunió del mes passat —que es va desconvocar per la crisi al País Valencià provocada per la DANA i arran dels processos congressuals de tots dos partits— i que s'ha mantingut indefectiblement mes rere mes; ha recordat que ja havien advertit que si les converses avançaven, la legislatura tindria recorregut, però que si l'objectiu era "marejar la perdiu" el PSOE no comptaria amb la complicitat del seu partit.

Ha assegurat que Junts ha mostrat capacitat de negociar per avançar en acords concrets, però que a hores d'ara els acords són escassos, els treballs que requereixen superar discrepàncies s'allarguen sistemàticament i "la descoordinació entre allò abordat a Suïssa i la praxi del govern espanyol és molt preocupant".

Pressupostos

Pel que fa a la negociació dels pressupostos de l'Estat, ha recordat que la condició imprescindible de Junts per fer costat als comptes era disposar de la liquidació del pressupost anterior. "La liquidació del 2023 és catastròfica per a Catalunya; la del 22, també; la del 21, també. El mandat de Pedro Sánchez s'assembla molt al mandat de Mariano Rajoy: incompliment sistemàtic de les inversions previstes a Catalunya i sobreinversió a Madrid", ha recordat, per subratllar tot seguit l'impacte que això té en la competitivitat de Catalunya i el benestar dels catalans. "Com podem negociar els pressupostos amb uns incomplidors?", s'ha preguntat.

Tot i evitar enumerar l'inventari d'incompliments del PSOE i insistir que la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya era un punt clau, al llarg de la roda de premsa s'ha referit a algunes qüestions puntuals. Ha assegurat que el català no és oficial a Europa per la manca d'implicació de Pedro Sánchez —"és evident que no ha dedicat els esforços que li hem demanat", ha dit—, ha retret que "avui no hi ha amnistia, perquè una amnistia que no és completa no és amnistia" i ha lamentat que després que el "Suprem s'ha declarat en rebel·lia" Sánchez no ha fet ni una declaració per replicar a un "atac tan greu com és la decisió del Suprem de no aplicar una llei en vigor".

Finançament

Puigdemont ha recordat que el finançament era un dels punts que s'havia de tractar a fons, i ha denunciat que s'ha abordat un acord que consolida el cafè per a tothom; a més que ni el govern espanyol ni el català no han presentat les balances fiscals tot i tenir-ne les dades.

Pel que fa la negociació del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat, ha lamentat que "topa contra la retòrica de la normalitat" que esgrimeixen tant els ministres del govern espanyol com el president Salvador Illa. "Si està tot tan normalitzat, de què serveix negociar a Suïssa la resolució d'un conflicte", s'ha interrogat, a més de retreure l'agenda desnacionalitzadora de l'executiu d'Illa o la manca de resposta davant del fet que hi hagi diputats que no poden assumir els seus escons.

En matèria d'immigració, ha insistit que Junts vol un traspàs integral de competències que no es limiti a temes administratius i que inclogui resoldre sobre permisos de llarga i curta durada, ordres d'expulsió, control de fronteres, reagrupament familiar...

A preguntes sobre si situa la reunió que havia reclamat amb Sánchez a la carpeta d'incompliments, ha admès que hauria ajudat però que no és una qüestió decisiva. Amb tot, ha aprofitat també per recordar que el president de la Generalitat, Salvador Illa, tampoc no s'ha reunit amb ell.