Vint-i-quatre hores després de reiterar que tornarà a Catalunya i posarà punt final al seu llarg exili de més de set anys a Waterloo per assistir al ple d’investidura del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont ha recordat la seva experiència a la presó alemanya de Neumünster, on va estar empresonat durant 12 dies (del 25 de març al 6 d’abril del 2018) després de ser detingut a Schleswig-Holstein, a Alemanya. Ara s’enfronta a l’amenaça d’una nova detenció, aquest cop per ordre de la justícia espanyola, que es nega a complir la llei d’amnistia i insisteix a empresonar-lo pel delicte de malversació, el qual els jutges consideren que queda fora de la llei d’amnistia. En una publicació a la xarxa X (abans Twitter), Puigdemont recorda també: “En un estat de dret, primer és l’obligació democràtica i després la devoció patriòtica”, dirigint-se als jutges que es neguen a aplicar la llei per aconseguir el que no han pogut fer els polítics, i posa com a exemple la justícia alemanya, que coneix per la seva pròpia experiència. Puigdemont no té la immunitat parlamentària europea des del 12 de juny, després d’haver acceptat l’acta de diputat al Parlament català, i per tant, l’amenaça de detenció continua vigent. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va declarar el passat 1 de juliol no amnistiable el delicte de malversació que se li atribueix al líder de Junts, i manté l'ordre de detenció.
Dotze dies a la presó
“Avui fa sis anys que vaig tornar a Waterloo després de passar quatre mesos confinat a Alemanya, dotze dies dels quals a la presó de Neumünster”, comença dient Puigdemont. “L’experiència alemanya va ser útil per moltes coses, no només per derrotar l’ofensiva de l’Estat buscant l’extradició i aconseguir una sentència que avui encara ennuega alguns jutges, polítics i periodistes espanyols, sinó per comprovar el que és una justícia imparcial”, afirma. Una justícia, recorda el president a l’exili, que ha de tenir “respecte pels drets, sense filtracions i sense dilacions innecessàries, i, naturalment, sense cap càlcul polític”, com la que s’aplica a Alemanya, en contraposició al que passa a l’estat espanyol.
Per Puigdemont, Alemanya és un exemple de “com funciona en termes d’organització judicial un estat federal de veritat, no aquesta broma que és la cantarella de ‘l’estat més descentralitzat d’Europa’ que de tant en tant hem d’escoltar quan els sembla que demanem massa”.
Una justícia polititzada
La justícia no sempre és justa, perquè “ser imparcial no vol dir ser infal·lible, i com a tot arreu, allí també es cometen errors”, sosté Puigdemont. Però no és una justícia polititzada, o que es deixa influir per fílies o fòbies personals i ideològiques dels jutges. “Tranquil·litza molt saber que la decisió que et concerneix no la prendrà un jutge que odia tot el que representes, sinó algú que aplicarà la llei, sense interpretacions enrevessades per fer-te pagar, com sigui, el càstig que es mor de ganes d’aplicar-te”. Perquè, torna a repetir Puigdemont, “en les democràcies de debò, l’obligació democràtica preval per damunt de la devoció patriòtica”.